Les claus de l'operació Telefónica: per què l'Estat hi torna a entrar 26 anys després
Espanya emularà països com França, Itàlia o Alemanya tenint una participació a la seva exempresa de telecomunicacions estatal
Encara es trucava des de les cabines quan fa, ni més ni menys que 26 anys, el govern d'Aznar va privatitzar Telefónica. Qui la comandava era el company de pupitre del mateix president del PP, Juan Villalonga, que va mantenir-s'hi tot i el canvi. Ara, gairebé tres dècades després, l'Estat hi tornarà a entrar a través del braç industrial de la SEPI.
Ara bé, si l'últim president de la Telefónica semipública era íntim d'Aznar, ha estat el PP qui ha acusat el govern espanyol de voler "ocupar i intervenir" el que diuen ha de ser del sector privat. La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, li ha contestat ràpidament que s'ha mostrat "sorpresa després que el PP malvengués la companyia quan la dirigia una persona que ha acabat a la presó", ha assegurat als passadissos del Congrés.
Per què vol entrar l'estat a Telefónica?
El govern espanyol ha vist les orelles al llop des que l'operadora saudita STC, propietat de la família reial d'aquell país ric en petroli i que vol diversificar les seves inversions abans que el negoci de l'or negre no baixi per l'emergència climàtica, hagi adquirit part de la companyia. Si aquests petrodòlars han servit per pagar a estrelles mundials de futbol com Cristiano Ronaldo o Benzema per fer bandera del país, el diner del petroli també ha pagat una part del pastís important de Telefónica i ja tenen al voltant del 10% de les accions.
Per això, Espanya vol entrar-hi i equilibrar la balança, fins i tot, fent força amb la resta de bancs espanyols (Grup La Caixa i BBVA), perquè Telefónica dona servei a sectors estratègics com telecomunicacions i defensa.
Quant costarà i quin efecte tindrà?
De fet, les accions de Telefónica han celebrat aquest dimecres la notícia amb el valor de la companyia pujant, un fet que pot encarir l'operació, ja que fonts financeres recorden que esbombar la notícia que compraràs alguna cosa -si no ho has fet encara- no és la millor de les estratègies.
El cost de l'operació superaria, a priori, els 2.000 milions d'euros de les arques públiques. Però altres fonts financeres com l'empresa d'anàlisi financera GVC Gaesco expliquen que el cost, a la pràctica, serà mínim perquè l'estat ho recuperarà quan cobri els dividends que se situen ara per ara en un 8%.
La firma interpreta que és un "cop d'efecte", però que no tindrà una posició massa intervencionista. Altres firmes sí que tenen més recels a l'espera de si incidiran molt en l'evolució de la companyia. La nota optimista és que a partir d'ara creuen que el govern espanyol pressionarà més a Brussel·les per una regulació més favorable als interessos de la companyia.
No repetir el cas d'Endesa
Un dels malsons del govern de Pedro Sánchez és no repetir el cas d'Endesa, l'energètica amb participació pública que va vendre el govern de Zapatero i que va acabar en mans d'una altra empresa pública, però en aquest cas italiana, Enel.
La pandèmia va ser un cas extrem on molts governs europeus van replegar veles enfortint les seves posicions dins empreses que fins fa unes dècades eren estatals, perquè això els facilitava tenir l'última paraula a l'hora de prendre moltes decisions. Per tant, l'onada privatitzadora de finals de segle XX, està fent un tomb a l'inici d'aquest.
Els exemples d'Alemanya, Itàlia i França
És un debat ideològic, sobre si això afectarà o no. I dependrà també del paper que tingui el govern espanyol amb una posició més intervencionista o menys, ja que, en principi, aquesta participació li donarà dret a un seient al consell d'administració. Però aquest moviment en cap cas és un fet aïllat.
A Europa, governs de tots els colors polítics tenen participacions, com Itàlia (extrema dreta de Meloni) amb un 9% a Telecom Italia i un 20% a la xarxa de fibra; França (centredreta de Macron) amb un 13% a Orange; Alemanya (socialdemocràcia de Scholz) amb un 32% a Deutsche Telekom, i Suïssa, que la controla directament amb un 51%.
Què en diuen els treballadors?
Els sindicats, a la recta final d'una negociació amb un ERO que acomiadarà unes 3.500 persones a l'Estat, una reducció de gairebé 1.600 persones respecte al que s'havia anunciat inicialment, veu bé el moviment. Diego Gallart, d'UGT assegura que "serà un bon pas per enfortir l'accionariat de Telefónica i garantir la seva espanyolitat, a més d'evitar que es vengui i es desmembrin els actius de la companyia, com ha passat amb Telecom Italia que ha acabat en mans del fons d'inversió KKR, i on l'estat ha hagut d'entrar amb un 20% també".
Està previst que el procés de negociació de l'Expedient de Regulació d'Ocupació afecti unes 3.500 persones i que es tanqui la setmana que ve incloent uns 560 treballadors a Catalunya.
L'Estat va sortir de Telefónica fa 26 anys, deixant enrere la seva etapa monopolística, quan l'imponent edifici de la Gran Via era l'única opció per tenir un telèfon a casa. Ara, en un gir històric, torna a entrar en una companyia ja renovada, en un mercat liberalitzat, però que segueix tenint bona part d'una infraestructura clau, la xarxa, la fibra. Per això, l'entrada de l'operadora saudita, que representa els interessos de la família reial d'aquell país, s'interpreta com un risc que el govern espanyol no està disposat a córrer.
