L'Aragó deixarà de considerar "llengües pròpies" el català i l'aragonès

L'ofensiva dels nous governs autonòmics de PP i Vox contra el català no es queda només al País Valencià i a les Illes Balears. Ara és el govern de l'Aragó qui proposa retirar l'estatus de "llengües pròpies" al català i l'aragonès. Això impediria que s'ensenyessin a les escoles i també posaria traves a la seva promoció i difusió.

El nou govern, presidit pel popular Jorge Azcón, ha fulminat la Direcció General de Política Lingüística, que defensava l'aragonès i el català, a més del castellà, a l'Aragó.

En un decret del 19 de gener de reestructuració del govern, Azcón ha creat un nou macrodepartament que engloba Presidència, Interior i Cultura.

El decret no especifica on van a parar aquestes competències que ha desenvolupat, les darreres legislatures, la direcció general.

A la Diputació General d'Aragó hi governen PP i Vox des de les eleccions del maig passat. L'extrema dreta ja va advertir que modificaria la llei de llengües, que permetia l'ensenyament i la promoció de les variants que es parlen a la comunitat. Una iniciativa que ha fet seva el nou president aragonès.

Campanya per protegir les llengües

La reacció popular no s'ha fet esperar, i una petició a Change.org ja ha recollit més de 3.000 signatures per mantenir-ne la protecció legal. L'ha engegat l'Associació Cultural Rolde d'Estudis Aragonesos, amb seu a Saragossa i dedicada a l'estudi i difusió de la cultura de la comunitat, que reclama mantenir l'estatus actual per garantir la supervivència de les llengües:

"Més de 150.000 persones coneixen o utilitzen en la seva vida quotidiana l'aragonès i el català d'Aragó, dues llengües minoritzades protegides per la Constitució espanyola, la Carta Europea de les Llengües, l'Estatut d'Autonomia d'Aragó i la legislació sectorial aragonesa."

L'objectiu de la campanya és obligar el govern a reconsiderar una modificació legal que rep també el suport del Partit Aragonès (PAR).

Plataforma per la Llengua també s'ha pronunciat contra una decisió que considera que, a més de "fragmentar la llengua", retalla la dignitat dels parlants del català i va en contra de les recomanacions del Consell d'Europa:

"En comptes d'invisibilitzar-lo, el govern aragonès ha de protegir-lo i promocionar-ne l'ús."

No és la primera decisió contra la llengua

Aquesta no és la primera decisió que pren el govern aragonès en aquest mandat que arremet contra la llengua. L'executiu presidit pel popular Jorge Azcón també ha disminuït les subvencions per a les entitats que es dediquen a la seva promoció, entre d'altres.

Plataforma per la Llengua desgrana en un fil d'X les mesures que considera necessàries per a la seva protecció:

👉 Que reactivi la Direcció General de Política Lingüística i la doti de pressupost.

👉 Que no modifiqui l'@AAL_Academia, actualment amb dos instituts (un per a l'aragonès i un altre per al català) per a fragmentar les dues llengües i debilitar-ne els estàndards.

— Plataforma per la Llengua (@llenguacat) January 30, 2024

Ecos del LAPAO i el LAPAPYP

Tampoc és la primera vegada que hi ha polèmica per la llengua a l'Aragó, que el 2013 ja va veure com el govern del PP de l'època rebatejava el català i l'aragonès com a "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental" (LAPAO) i "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca" (LAPAPYP).

Això va motivar la segona Declaració de Mequinensa, un document que van firmar 28 ajuntaments de la zona que consideraven que la denominació no tenia cap fonament científic ni acadèmic. Ara, l'alcalde socialista de la població s'ha tornat a pronunciar i no descarta fer una tercera Declaració.

Justament aquest febrer es commemoraran 40 anys de la Declaració de Mequinensa, la primera, que va servir per promoure l'ensenyament, la protecció i dignificació del català a l'Aragó. Des del consistori s'alerta que aquest aniversari arriba quan la llengua torna a estar amenaçada pel govern i per això apunten que l'acte de celebració previst per al 24 de febrer serà "més reivindicatiu" del que s'havia previst inicialment.