La Unió Europea accelera

Lluny de donar cap pista sobre si es presentarà a la reelecció o no, el discurs sobre l'estat de la Unió de la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha estat carregada de referències de futur. Del futur immediat, marcat pels 300 dies que li queden al càrrec, amb una agenda de projectes que han de culminar abans d'acabar el mandat.

La majoria són iniciatives, reglaments i directives negociades des de fa temps i que haurien de veure la llum abans de les eleccions europees de la primavera que ve.
 

Pioners en intel·ligència artificial

Els documents que es vol aprovar en aquests 300 dies pretenen convertir la Unió Europea en la capdavantera mundial en alguns aspectes. Els europeus seran els primers, per exemple, que comptaran amb una regulació de la intel·ligència artificial per donar garanties ètiques i de seguretat en el seu ús.

Un dels seus ponents, el liberal romanès Dragos Tudorache, diu que no només es fixen en els riscos, sinó també en les potencialitats positives d'una realitat que ho canviarà tot. Per això, assegura, el món mira a Europa per prendre'n nota.
 

Contra la violència masclista "a l'espanyola"

Von der Leyen, "com a dona i primera presidenta de la CE", vol empènyer una directiva sobre violència masclista que emmarcarà la defensa de les dones a tota la Unió.

Per això ha impulsat una legislació que posa el consentiment en el centre. "No és no", ha dit a l'hemicicle, recollint la frase de la campanya de les feministes espanyoles. No és casualitat que una d'elles, María Eugenia Rodríguez Palop, eurodiputada independent de les llistes de Podem, sigui vicepresidenta de la comissió pels drets de les dones i igualtat de gènere.
 

La urgència del pacte de migració i asil

Una altra de les carpetes que s'aspira a tancar és el pacte europeu de migració i asil. Juan Fernando López Aguilar, eurodiputat socialista espanyol que fa tres anys que hi treballa, creu que és vital aprovar-lo durant el trimestre que queda de presidència espanyola. El següent semestre la presidència de torn correspondrà a Bèlgica, un país del nord menys sensible als efectes dels fluxos mediterranis del sud, i quedarà interromput pel final de la legislatura. I després arribaran les presidències hongaresa i polonesa, dos països d'hostilitat declarada al fenomen migratori.

López Aguilar considera que aquesta és la qüestió més divisiva de totes les que hi ha a l'agenda europea. Els països membres tenen posicions enfrontades. La base del document de pacte és "la solidaritat i la responsabilitat compartida" i s'entrebanca especialment a l'hora d'establir programes de reallotjament ordenats per la Comissió per tota la Unió, per evitar  que siguin només els estats del sud -Espanya, Itàlia, Xipre, Grècia, Malta- els que hagin de gestionar les arribades.

Potser facilitarà que tots els socis s'afegeixin al pacte que Von der Leyen s'hagi mostrat partidària de continuar tancant acords econòmics amb països tercers -com s'ha fet amb Turquia, amb Marroc o amb Tunísia- per impedir que les embarcacions carregades de migrants es facin a la mar. A més, l'anunci d'una conferència internacional per acabar amb el "negoci criminal dels traficants de persones" ha rebut aplaudiments dels escons de la dreta i l'extrema dreta.
 

Un balanç triomfal

Més enllà de marcar les prioritats de treball dels pròxims mesos, Von der Leyen ha subratllat el que considera èxits del seu mandat. Un, la gestió de la pandèmia i les seves conseqüències. No només es va aconseguir vacunar tothom, sinó que també es van eixugar els previsibles efectes socials i polítics. Amb els fons Next Generation, s'han salvat quaranta milions de llocs de treball a Europa, que actualment, segons la presidenta de la Comissió, presenta un escenari de "plena ocupació". 
 

Invasió d'Ucraïna, l'amenaça es manté

Un altre gran desafiament, que en aquest cas es manté, és el de l'agressió russa a Ucraïna. Per Von der Leyen, la Unió Europea va saber reaccionar i pal·liar els efectes de la crisi energètica que es veia a venir amb el tall dels subministraments de gas i petroli russos. I ha integrat els quatre milions de refugiats ucraïnesos que han decidit quedar-se en territori de la Unió mentre continua la guerra. 

A més, el nou escenari ha fet que els socis comunitaris s'hagin armat com mai no ho havien fet i hagin llançat una gran iniciativa d'estímul de producció d'armament i munició per tal de garantir el compromís que la presidenta ha tornat a repetir: "El suport de la Unió a Ucraïna es mantindrà el temps que calgui".

Poc després, l'Alt Representant de la Unió en política exterior i de defensa, Josep Borrell, reblava, en una trobada amb periodistes,  que "deixar de donar suport a Ucraïna representaria la seva derrota segura". L'objectiu de Brussel·les és que Kíiv s'imposi, i no hi ha cap camí cap a la pau que no sigui la retirada russa, assegura Borrell. 
 

L'ampliació de la Unió en l'horitzó

La invasió russa ha representat també l'acceleració, que no estava en el programa fa només dos anys, de l'ampliació de la Unió. A tots els països dels Balcans que truquen a la porta -Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Kosovo i Albània- s'hi afegeixen Moldàvia i Geòrgia.

I Ucraïna espera que se'l reconegui com a país candidat i s'iniciïn negociacions, mentre no és possible l'ingrés a l'Aliança Atlàntica en ple conflicte. Von der Leyen ha vaticinat un futur relativament proper, però sense posar-hi data, d'una Unió Europea amb "500 milions de persones compartint uns valors de llibertats i d'imperi de la llei". 
 

Discurs de mig mandat, no de comiat

Úrsula Von der Leyen ha deixat clar que l'agenda d'aquests pròxims mesos formarà part del seu llegat, es presenti o no a la reelecció. Ha estat un concurs propi de "mig mandat" i no de comiat. Si decideix continuar, ningú li discutirà el lloc entre els populars, que aspiren a continuar sent la primera força destacada al Parlament Europeu.

Les enquestes abonen aquesta perspectiva. Potser sabent, íntimament, que el seu recorregut encara serà llarg, la presidenta ha deixat escapar una espurna en la seva freda mirada alemanya alhora que proclamava "Visca Europa!" al final de la seva última rèplica a les intervencions dels eurodiputats.