Von der Leyen aposta per tancar més acords amb països com Tunísia per frenar la immigració
La presidenta de la Comissió aposta també per ampliar la Unió Europea cap als Balcans i Ucraïna, i per impulsar una llei europea contra la violència masclista
Ursula von der Leyen ha fet aquest dimecres el seu últim discurs de l'estat de la Unió Europea com a presidenta de la Comissió Europea. Si més no, serà l'últim d'aquest mandat, que acaba al juny, perquè n'hi pot haver més en cas que opti a continuar al càrrec.
Entre altres coses, Von der Leyen ha subratllat quins són els deures pendents per als 300 dies que encara queden de mandat. Aquests han estat els principals punts del discurs:
Pacte europeu de la migració i l'asil
La presidenta ha parlat del pacte de la migració i l'asil, que la Comissió Europea voldria aprovar en aquests 300 dies que falten de mandat. Això inclouria una nova iniciativa contra les màfies i contra el tràfic de persones.
Von der Leyen ha dit que volen treballar amb altres països en acords similars al que s'ha signat amb Tunísia per combatre la immigració. Assegura que "aporta beneficis mutus en àmbits que abasten des de l'educació i les competències professionals fins a l'energia i la seguretat".
Una llei del "no és no" a la Unió Europea
Von der Leyen també ha defensat des del ple del Parlament Europeu la necessitat que la Unió Europea compti amb una norma comuna que protegeixi "el principi bàsic que no és no" amb l'objectiu de combatre la violència masclista.
"No hi pot haver una veritable igualtat sense acabar amb la violència", ha subratllat.
Investigació als ajuts del cotxe elèctric xinès
Von der Leyen ha anunciat una investigació contra la Xina per ajudes il·legals a la producció del cotxe elèctric, ara que estan inundant el mercat i fent competència als vehicles europeus. Considera que el preu és artificialment baix: "Ens hem de defensar de pràctiques injustes", ha reblat.
Una regulació mundial sobre la intel·ligència artificial
Von der Leyen també ha parlat dels reptes relacionats amb la transició digital, com la regulació ètica i segura de la intel·ligència artificial. En aquest sentit, ha reclamat que Europa tingui un paper de lideratge per crear un marc mundial per regular la intel·ligència artificial.
Ucraïna i l'ampliació de la UE
Ha recordat que hi ha quatre milions d'ucraïnesos que segueixen acollits a la Unió Europea i ha anunciat que se'ls allargarà la protecció per part de la Unió. Ha explicat que ja s'han destinat 12.000 milions d'euros d'ajuda només aquest any a Ucraïna i ha dit que espera que en els propers anys s'hi destinin 50.000 milions més.
I també ha apuntat el que serà el principal repte per als propers anys: l'ampliació de la Unió Europea. A partir de la guerra d'Ucraïna hi ha més voluntat d'accelerar aquesta ampliació amb Ucraïna, els països dels Balcans i Moldàvia. Ha assenyalat que tenen futur dins la Unió i, sense posar-hi data, ha assegurat que la Unió Europea tindrà més de 30 membres i més de 500 milions de persones sota el paraigua del respecte als drets humans i de l'imperi de la llei.
Tancar l'acord de lliure comerç amb Mercosur aquest any
D'altra banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reclamat un esforç per poder tancar l'acord comercial que la Unió Europea negocia des de fa anys amb Austràlia, Mèxic i Mercosur format pel Brasil, el Paraguai i l'Uruguai- i ha posat una data límit: "Abans que acabi l'any".
La Unió Eurpea va presentar l'última oferta als països del Con Sud abans de l'estiu amb una proposta per desbloquejar l'acord amb més respecte per al medi ambient i contra la desforestació, però alguns líders van expressar malestar sobre aquesta proposta.
"Poc després" d'arribar a aquests acords de lliure comerç, a Von der Leyen li agradaria tancar els de l'Índia i Indonèsia.
L'accés de la UE a les matèries rares
D'altra banda, Von der Leyen ha assegurat que la Unió Europea també està intensificant les seves associacions amb països per augmentar l'accés de la UE a les anomenades "matèries rares", de manera que té intenció de fer la primera trobada del Club de Matèries Primeres Crítiques abans de finals d'any.
La inflació trigarà a arribar al 2%
La presidenta de la Comissió Europea ha reconegut que la zona euro trigarà temps a arribar a l'objectiu d'una inflació al 2%, el que s'imposa el Banc Central Europeu per afluixar en la política d'augment dels tipus d'interès.
Un finançament europeu comú per a la indústria
Von der Leyen ha posat de manifest la necessitat d'una política industrial que mantingui la Unió Europea a l'avantguarda de les noves tecnologies. Per assolir-ho, la presidenta de la Comissió Europea ha advocat per un finançament europeu comú.
Un balanç positiu
Com s'esperava, Von der Leyen ha fet un balanç positiu, perquè, quatre anys després de la seva arribada, considera que la UE és més indiscutida i surt reforçada després d'haver fet front a tres reptes sense precedents.
El primer, el Brexit. La sortida d'un dels membres de la Unió, per voluntat pròpia, per primera vegada, no ha anat seguida de cap altre cas que imiti l'exemple del Regne Unit.
El segon, una pandèmia que des de la Comissió es creu que s'ha gestionat bé i que els ciutadans han pogut copsar els avantatges d'una actuació conjunta europea a l'hora de, per exemple, comprar i administrar vacunes.
I tercer gran desafiament: la resposta de la Unió, també conjunta, encara que amb matisos en el compromís dels diversos membres, a la invasió russa d'Ucraïna.
Invasió que ha posat a l'agenda el gran debat del futur immediat: el de l'ampliació. Als països dels Balcans --Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina, Macedònia del Nord, Albània, Kosovo--, però també Ucraïna, Geòrgia i Moldàvia.
L'ampliació, el nou repte de la UE
Aquesta ampliació generarà una complicada reforma dels tractats de la Unió. Un dels aspectes més evidents que caldrà tocar és l'eliminació de la unanimitat en la presa de decisions, impossible en una Europa de 35 membres, o més. Caldrà establir un sistema de majories qualificades que impedeixi que la resistència individual d'un país bloquegi les institucions europees.
El president del Consell Europeu, Charles Michel, va posar data fa uns dies a l'ampliació: 2030. Un vaticini que no ha agradat a la presidenta de la Comissió perquè creu prematur marcar el calendari.
Però Michel va creure necessari marcar un horitzó als països que tenen una forta pulsió proeuropea, però que també reben la pressió de la influència de la Xina i de Rússia, que malden per acostar-los als seus interessos.
El futur de Von der Leyen, una incògnita
El que no ha dit Von der Leyen en el discurs és si es presentarà o no a la reelecció. No vol posar-se en la línia de sortida --de sortida del càrrec-- quan encara queden nou mesos fins a les eleccions europees i hi ha carpetes importants en marxa. La seva figura quedaria afeblida.
A més, en el moment hipotètic que la presidenta digués que renuncia a continuar, la guerra per succeir-la al Partit Popular Europeu es desfermaria.
Ara per ara, sembla més probable que Von der Leyen continuï. Sempre que no es deixi temptar per altres reptes, com el de substituir Jens Stoltenberg a la secretaria general de l'OTAN.
