El vídeo de l'atac a Nova Zelanda reobre el debat sobre la difusió d'imatges violentes

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) ha demanat a mitjans de comunicació i usuaris de xarxes socials que no difonguin les imatges "extremadament violentes" dels atemptats terroristes d'aquest divendres a Christchurch, Nova Zelanda.

Més enllà de les habituals recomanacions que l'organisme dirigeix als mitjans de comunicació sobre la cobertura de fets terroristes, en aquesta ocasió s'ha adreçat també als usuaris de les xarxes socials per demanar-los que "evitin compartir aquests continguts".

La policia de Nova Zelanda ha demanat diverses vegades que no es compartís el vídeo de l'atac i anuncia que treballa per eliminar tots els fragments del vídeo:

Police are aware there is extremely distressing footage relating to the incident in Christchurch circulating online. We would strongly urge that the link not be shared. We are working to have any footage removed.

— New Zealand Police (@nzpolice) March 15, 2019

Un dels presumptes terroristes hauria enregistrat l'atac i l'ha difós en directe a través de les xarxes.

Facebook ha trigat poc a retirar les imatges de la seva plataforma i també d'Instagram després de rebre una alerta policial. Segons la companyia, continuen treballant per eliminar qualsevol rastre d'aquestes imatges del tiroteig que puguin reenviar altres usuaris:

Police alerted us to a video on Facebook shortly after the livestream commenced and we quickly removed both the shooter's Facebook and Instagram accounts and the video. We're also removing any praise or support for the crime and the shooter or shooters as soon as we're aware.

— Facebook Newsroom (@fbnewsroom) March 15, 2019

Malgrat la resposta de Facebook, alguns usuaris es queixaven a Twitter que milers d'usuaris han fet difusió del vídeo de l'autor de l'atemptat:

No, no pienso publicar el video del atentado terrorista en Nueva Zelanda. No quiero alimentar el morbo ni alentar a los descerebrados que haberlos, los hay y cada vez más.

— Helvette (@Morconidas) March 15, 2019

Altres usuaris de Twitter indiquen que el fet de reenviar aquestes imatges potencia que els algoritmes els reconeguin com a imatges que han de fer arribar encara a més públic i multiplica exponencialment la seva difusió. A més, asseguren, ajuda a radicalitzar altres membres de la xarxa:

Compartir el video del ataque de Nueva Zelanda (que todavía está en las principales redes sociales) no es solo dañino, incluso VER el video indica a los algoritmos hacer llegar este video a más gente, lo que los expertos en seguridad en línea dicen que podría radicalizar a muchos

— Samuel Burke (@samuelcnn) March 15, 2019

El fet és que set hores després de l'atac terrorista, les imatges que ha emès en directe un dels autors del tiroteig encara es poden trobar amb facilitat i les continuen emeten nombrosos mitjans de comunicació.

Altaveu propagandístic

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya demana que no es doni difusió a aquestes imatges per defensar la privadesa de les víctimes i no fer d'"altaveu propagandístic dels atacants":

"Cal defensar la privadesa de les víctimes així com també cal evitar que la difusió d'aquests continguts violents serveixi com altaveu propagandístic dels atacants".

"Les imatges difoses pels terroristes, editades o en brut, mai s'haurien de difondre, almenys sense una edició prèvia als mitjans, amb independència que les xarxes socials les difonguin íntegrament. No difondre implica també no enllaçar continguts".

Pel que fa als drets de l'audiència, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya considera que el nivell de duresa de les imatges que rebi ha d'estar justificat editorialment, en funció de si aporten elements informatius rellevants "i no pas morbosos".

A més, recorden que abans d'emetre imatges de violència caldrà sempre informar l'audiència de la seva naturalesa.