La proposta de Rajoy de formar un front antisobiranista marca la campanya

La campanya electoral puja de to. En una entrevista a Onda Cero, Mariano Rajoy aposta per fer un front contra el sobiranisme l'endemà de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, i, des del PSOE, Pedro Sánchez ho subscriu.

Mariano Rajoy ha afirmat: "Comprendrà vostè que tota regla general, i la regla general és que governi la llista més votada, té la seva excepció i en aquest cas, si fos possible construir una alternativa enfront de qui vol liquidar Espanya, seria una cosa molt sensata i raonable." En una línia semblant, Pedro Sánchez ha dit: "El Partit Socialista és un partit constitucionalista, que defensa la Constitució espanyola, la unitat d'Espanya i, en conseqüència, la igualtat entre els espanyols. Clarament. Estic amb el govern en la defensa de la Constitució? Per descomptat, només faltaria. En la defensa de la legalitat? Per descomptat, només faltaria. Ara, també li dic al senyor Rajoy que, a més de la legalitat i de la Constitució, hi ha el diàleg."

Des del PSC diuen que veuen oportunista la proposta de Rajoy, però en canvi acceptarien fer front comú amb els no independentistes -diuen- si es vulnerés la legalitat. Des de Junts pel Sí la reacció és directa: asseguren que no deixaran que siguin els líders de Madrid els que dictin el futur de Catalunya. Ho deia el cap de llista Raül Romeva: "Volem tenir les eines per tenir garantit el futur que ens mereixem, que us mereixeu. Això ho decidirem nosaltres, no ho decidirà el director del banc central espanyol, no ho decidirà cap comissari de la Unió Europea, no ho decidirà el president Rajoy, no ho decidirà Pedro Sánchez. Ho decidirem nosaltres el dia 27."

Després d'una reunió amb persones discapacitades, Miquel Iceta ha reaccionat en contra de la proposta de Rajoy de posar excepcions que governi la llista més votada si guanyen els partits independentistes. Diu que és oportunista i poc creïble: "Que admeti primer que es va equivocar combatent l'estatut d'autonomia. Segon, que s'ha equivocat en la seva política des del 2011, que, lluny de solucionar el problema, l'ha agreujat; i tercer, que estigui disposat. i públicament, a obrir-se a la negociació sobre una reforma constitucional."

Des del PPC, el seu cap de llista, Xavier García Albiol, ha dit: "Sempre ha de governar la llista més votada. Ara bé, estem en una situació excepcional. Per què? Perquè aquí hi ha uns que si guanyen se saltaran la llei a la torera."

Luís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, ha criticat l'actitud de Rajoy: "Després de prohibir i amenaçar per enèsima vegada, ja he perdut el compte, ens hauria de fer una proposta positiva, que és la que esperaríem nosaltres d'un govern democràtic a l'estat espanyol i d'un govern que escoltés la ciutadania."

Unió també ha llançat avui la idea de vestir un acord de govern de mínims entre les forces no independentistes. La proposta, exposada per Ramon Espadaler, tindria -a més- com a objectiu presentar a Madrid un disseny per incloure a la Constitució espanyola una disposició addicional i blindar -així- les competències catalanes. "Aquells que no són rupturistes, aquells que no són immobilistes, i aquí hi ha un espai ampli per posar-nos d'acord, poden fer dues coses: quina és la proposta catalana que volem posar sobre la taula per transformar, per canviar des de dins aquells aspectes de la legalitat, de les relacions, que no ens plauen, i a més a més per governar."

Per part de Ciutadans, la seva cap de llista, Inés Arrimadas, ha fet aquesta reflexió: "El Partit Popular té un problema de tota la vida. Mai ha sortit a guanyar a Catalunya. Sempre ha deixat que guanyin i, a més, ha facilitat els governs de CiU, dels nacionalistes, dels separatistes, i han pensat que ja reaccionaran des del govern d'Espanya."

Unió també ha llançat avui la idea de vestir un acord de govern de mínims entre les forces no independentistes. La proposta, exposada per Ramon Espadaler, tindria com a objectiu presentar a Madrid un disseny per incloure en la Constitució espanyola una disposició addicional i blindar així les competències catalanes.

D'altra banda, tant l'amenaça del governador del Banc d'Espanya amb el "corralito" com el comunicat de fa uns dies de la banca formen part d'una estratègia previsible, segons el candidat Romeva. Recorda el cap de llista de Junts pel Sí que aquest "missatge de la por" s'ha fet servir també en altres processos d'independència internacionals.

Dos professors d'universitat han tornat a la universitat, però avui com a candidats de Junts pel Sí. Raül Romeva i Oriol Junqueras han respost les últimes advertències com la del governador del Banc d'Espanya. Romeva ha dit: "Quan hi havia bancs que enganyaven la gent gran amb uns productes que se suposava que eren fantàstics i que es deien preferents, el senyor Linde es va oblidar d'informar-nos que això era un problema. Ara bé, quan la gent resulta que vol votar, el senyor Linde, que pensa molt amb nosaltres i que es preocupa molt pel futur de la gent, ens diu: 'No us equivoqueu a l'hora de votar'. El que passa és que el senyor Linde no vota el dia 27 i, per tant, se me'n refum el que pensi el senyor Linde si el dia 27 jo vull posar una urna que digui que aquest país sigui normal". I Junqueras ha explicat: "Vivim en un estat en el qual encara que tota la societat catalana unànimement el volhués canviar, no el podem canviar. I això no és democràcia, i això no és digne, i això no és just. Volem poder canviar els nostres governs, decidir qui ens governa, decidir amb quins recursos ens governa, i amb quines prioritats ens governa."

A "Els matins" de TV3, Romeva ha insistit que cal una majoria clara a favor del "sí", perquè ni a Europa ni al món no hi hagi cap dubte. Però, segons Romeva, amb una majoria d'escons ja hi hauria legitimitat per tirar endavant el procés.

El científic Joan Massagué o el metge Manel Esteller, màxims referents en la investigació sobre el càncer, són alguns dels 13 firmants d'un manifest a favor de Junts pel Sí. També hi ha Bonaventura Clotet, investigador sobre la sida, el cardiòleg Ramon Brugada o el politòleg de la universitat nord-americana de Princeton Carles Boix. Defensen que Junts pel Sí és la millor opció per consolidar i fer créixer el sistema d'investigació.

Des de Catalunya Sí que es Pot, el cap de llista, Lluís Rabell, ha demanat que el debat nacional no es mengi el debat social. Aquest és l'objectiu de Rabell, que avui s'ha reunit amb CCOO i la UGT per parlar de qüestions relacionades amb la precarietat laboral, les polítiques proactives i el seu compromís de promoure "la derogació d'aquesta reforma laboral tan lesiva i de donar el seu paper de servei públic al Servei Català d'Ocupació, revertint totes aquelles dinàmiques que fan que això deixi de ser un servei públic i que la recerca de llocs de treball esdevingui un nínxol de negoci privat."

I avui, la campanya ens deixa una imatge que crida l'atenció: la de Xavier García Albiol, defensor d'algunes propostes polèmiques relacionades amb la immigració, visitant el barri terrassenc de Can Anglada, una zona amb forta presència d'immigrants.