La polèmica concessió d'aigua a una empresa minera del Bages

Per tirar endavant la seva activitat d'extracció de potassa, la multinacional israeliana ICL té quatre concessions d'aigua del Cardener i del Llobregat. El 2021 en va obtenir una cinquena per utilitzar fins al 80% de l'aigua que surt de la depuradora de Manresa i que ara va a parar al riu Cardener.

ICL explota les mines de Súria i Sallent, ara inactiva. En un context d'emergència climàtica, Unió de Pagesos denuncia ara aquesta concessió. Segons Josep Bover, membre de la permanent al Bages, "és una barbaritat, l'equivalent a unes deu piscines olímpiques diàries, i per a una sola activitat privada".

A banda de la concessió de la depuradora de Manresa, també tenen permís per utilitzar aigua del Cardener, d'un pou a tocar del Llobregat i de la depuradora de Sallent.

L'empresa no ens ha informat de la quantitat d'aigua en total que fan servir actualment.

Per a què fa servir l'aigua ICL?

La minera produeix cada any a Súria 600.000 tones de potassa. L'activitat genera un residu salí que amunteguen en un runam. ICL explica que per deixar de fer-ho, tal com dictamina el pla urbanístic, ha de convertir aquest residu en salmorra, és a dir, diluir la sal amb aigua. I enviar-la a través d'un nou col·lector que s'està construint fins al mar.

La canonada farà 120 quilòmetres i passarà per 22 poblacions del Bages i el Baix Llobregat. Així, segons ICL, avancen cap a una "mineria sostenible".

Unió de Pagesos deixa clar que no estan en contra de l'activitat minera, però reclama que l'aigua que "volen malgastar transformant-la en salmorra" podria tenir molts altres usos: "Els que siguin".

També es construirà una canonada per transportar l'aigua de la depuradora de Manresa fins a la mina. Des de l'Agència Catalana de l'Aigua expliquen que la intenció és que ICL deixi de fer servir aigua de rius o pous i que en un futur el 100% sigui regenerada.

L'obra la pagarà ICL i la finança l'ACA i costa 110 milions d'euros. "No ens podem permetre aquesta mà de calés per a una infraestructura que qui la controlarà? Si necessiten més aigua de la que tenen concedida, no la captaran?" És la pregunta que es fa Josep Bover.

S'aturarà la concessió en temps de sequera?

L'acord entre l'ACA i ICL marca que en qualsevol fase del decret de sequera no es podrà utilitzar aquesta aigua de la depuradora.

Ho corrobora el president d'Aigües de Manresa, Marc Aloy: "Per assegurar el futur de la mineria, amb més de 1.000 llocs de treball, un dels sistemes és que puguin utilitzar aquesta aigua regenerada".

"Quan en podran disposar? Quan estiguem en situació de normalitat. En qualsevol fase de sequera, com ara, no la podran fer servir".

Afectarà aquesta concessió els rius?

Aquesta aigua ara va a parar al Cardener, que desemboca al Llobregat. Segons Aloy, la concessió prevista, en una època sense sequera, "significa l'1% del cabal del Llobregat al seu pas per Manresa".

Però per al catedràtic emèrit d'Ecologia de la UB Narcís Prat, si aquesta aigua de la depuradora deixa d'anar al riu, "agreujarà la situació del Llobregat".

"El riu, de Balsareny i Sallent cap avall, està tan afectat per la salinitat, que no es pot recuperar el seu estat ecològic com dicta la Unió Europea."

També diu que utilitzar aquesta aigua pensant en els cabals que abans duia el Llobregat "és una ximpleria", perquè amb el canvi climàtic pel riu cada vegada baixarà menys aigua.

30 denúncies per contaminació de pous i aqüífers

El 2014 una sentència va condemnar els antics responsables de l'empresa per la contaminació de pous i aqüífers de la conca del Llobregat. El catedràtic Narcís Prat explica que aquesta contaminació afecta "uns quants quilòmetres a la rodona de Sallent i de Súria".

Els propietaris de la finca Cal Filosa, a Callús, són un dels 30 denunciants.

"Estem pagant advocats i fent recursos per veure si ens indemnitzen, i res", diu Glòria Gener. I ens ensenya el tram de la riera de Bellver que passa per la seva finca.

Explica que en alguns punts té una salinitat tres o quatre vegades superior al mar. I se'n van adonar quan van "veure que moria el bestiar".

"És que, fins i tot, si tastes la terra, és salada. Si no tenim aigua, no podem tenir bestiar. I haurem d'acabar tancant."

Narcís Prat conclou que arreu del món es defensa molt aquestes indústries perquè donen molts llocs de treball quan en realitat "afecten milions d'habitants perquè els provoquen una manca de qualitat de l'aigua enorme".