La mort d'una treballadora en un presumpte crim masclista, origen de la Fundació Sorli

L'empresa on treballava la víctima d'una explosió provocada a Premià de Mar impulsa un pla d'igualtat i de detecció de violència contra la dona arran de la seva mort

Àgata Fàbregas GomisActualitzat

El 19 de setembre de l'any 2016, l'empresa d'alimentació Sorli va començar un camí sense tornada. Era un dilluns, i el dia abans, una treballadora del supermercat que l'empresa té a Premià de Dalt moria en una explosió provocada. La principal responsable de l'empresa, l'Anna Sorli Gorriz, va reunir d'urgència l'equip directiu per engegar el que llavors encara no sabien que s'acabaria convertint en la Fundació Sorli, impulsora d'un pla d'igualtat i amb un objectiu clar: erradicar qualsevol tipus de violència.


L'explosió

Aquell diumenge 18 de setembre del 2016, Premià de Mar es despertava sacsejada per una explosió de gas en un pis de la Gran Via. Hi moria la María José, i quinze dies després el seu marit, i principal sospitós.

 

En l'explosió provocada va morir una treballadora de Sorli Alimentació de Premia de Mar
En l'explosió provocada va morir una treballadora de Sorli Alimentació de Premià de Mar


L'informe dels Mossos va concloure que l'explosió havia estat provocada per la manipulació del conducte del gas i, per tant, no es tractava d'una mort accidental. Testimonis policials i l'entorn de la víctima confirmaven baralles constants. El cas es va traslladar al jutjat de violència sobre la dona de Mataró. Tot i això, la jutgessa va considerar que, tot i que l'explosió fos intencionada, no hi havia prou indicis per confirmar el crim masclista. El cas va tornar al jutjat d'instrucció. 


El punt de partida

Per començar a caminar primer cal veure el punt de partida. Per això, Sorli va fer un diagnòstic en què va detectar buits i falta de visió d'igualtat i d'espais lliures de violència en el seu entorn laboral. A partir d'aquí, l'any 2018, l'empresa, amb diversos supermercats, tres centres esportius i un hotel, va formar els gairebé 2.000 treballadors per aprendre a reconèixer i denunciar qualsevol cas d'assetjament i violència masclista

Treballadors d'un supermercat Sorli
Oficines centrals de Sorli a Granollers (TV3)


Tenien el protocol al calaix, i calia activar-lo. Per això van configurar un pla d'igualtat i un protocol contra l'assetjament sexual per raó de gènere amb 140 mesures a desplegar en 4 anys. Tenen clar que el primer pas és implicar l'alta direcció i, a partir d'aquí, implementar-lo a tota l'empresa.

 

Anna Sorli Gorriz, presidenta de la Fundació Sorli
Anna Sorli Gorriz, presidenta de la Fundació Sorli (TV3)


Anna Sorli Gorriz, presidenta de la Fundació Sorli, explica que, quan es tracta d'implementar plans d'igualtat a les empreses, sempre hi ha excuses i altres prioritats que passen per davant:

"Sempre hi ha una excusa, sempre hi ha un després, un més endavant... Curiosament les empreses hem invertit en altres qüestions que ens han obligat: com en el medi ambient... i me n'alegro que ens obliguin i que ho fem correctament, però, en canvi, amb els plans d'igualtat sempre hi ha una excusa." 

"Oblidem que quan hi ha una dona maltractada acaba patint la família, els fills, l'entorn laboral... Al final també ajuda que la vida domèstica també vagi canviant. Aquesta és la idea de la fundació."


A partir de llavors, es va començar a dissenyar el que acabarà sent la Fundació Sorli.
 

Els resultats

Aquells passos engegats des de l'empresa Sorli comencen a tenir resultats. En dos anys han aflorat 11 casos d'assetjament i violència masclista, que han tingut conseqüències.
 

Sorli ha posat en marxa un pla d'igualtat i contra la violència (TV3)


Alba Martínez, directora del departament de Talent Humà de Sorli, explica que aquests casos s'han resolt amb un acomiadament, 5 sancions disciplinàries, 3 notificacions per actituds inapropiades a clients, i en dues ocasions s'ha prescindit dels serveis de dues persones d'empreses externes. Considera que han avançat no només en els casos que els han arribat sinó també en tots aquells que han pogut prevenir. 

Pel que fa al pla d'igualtat, el comitè executiu de la companyia actualment està format pel 50% dones i 50% homes. En els últims dos anys la presència de les dones s'ha incrementat un 17%. De la plantilla de treballadors, en els darrers 2 anys han promocionat 18 dones.
Tot i això, encara el 67% de càrrecs de responsabilitat estan ocupats per homes.

 

Treballadors d'un supermercat Sorli
Treballadors d'un supermercat Sorli (TV3)


Motor de canvi

Amb aquesta iniciativa la Fundació Sorli, vol, alhora, convertir-se en motor de canvi, animant altres empreses i organismes a iniciar aquest camí sense tornada. De moment, 14 empreses i dos ajuntaments, el de Sant Cugat del Vallès i el de Granollers, s'han unit a la xarxa, i han engegat un pla d'igualtat amb espais lliures de violències.

Anna Sorli és taxativa: "Volem ser motors d'aquest canvi perquè altres empreses s'hi vegin reflectides".


Eines per detectar situacions de violència

L'Ana Ávila és la responsable de la secció d'embotits del supermercat Sorli de Premià de Dalt. Coneixia la víctima des de petita, havien anat a l'escola juntes, i es van retrobar ja de grans compartint espai laboral. Feia quatre anys que treballaven juntes:

"Sospites no en teníem. Jo fins al dia abans no vaig saber que tenia problemes a casa, que tenia por."


Valora la iniciativa de l'empresa, que els dona eines per aprendre a detectar i denunciar qualsevol signe sospitós:

"A la feina ara mateix ens estan donat unes eines molt bones. A l'equip hi ha psicòlegs... jo crec que són eines molt bones perquè en el moment que a tu et pot passar alguna cosa, que tinguis algun lloc on anar i que algú t'escolti, t'atengui. Ens ofereixen una ajuda, i acceptarem aquesta ajuda. Si has de despullar la teva ànima allà, doncs la despulles perquè és una ajuda que et pot servir."


Creu que, amb el que ara saben, podrien haver actuat d'una altra forma en el cas de la Maria José:

"Jo crec que avui sí podríem actuar d'una altra forma (en el cas de la Maria José), petites senyals, petites coses que, amb el temps, et fan lligar caps. Passo davant de casa seva gairebé cada dia, i ho passes malament. I la meva pena és aquesta: no haver sabut detectar abans els símptomes per poder-la ajudar."

ARXIVAT A:
EmpresaViolència masclista
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut