L'acaparament d'arròs ha deixat alguns prestatges de supermercats buits a la Xina
L'acaparament d'arròs ha deixat alguns prestatges de supermercats buits a la Xina

La lluita de la Xina per la Covid Zero: entre protocols impossibles i nous confinaments

La Xina manté de blindar-se rere una gran muralla d'estrictes mesures, a tres mesos dels Jocs Olímpics d'hivern a Pequín

La Xina, el país on es va detectar el brot inicial --a Wuhan, a finals del 2019-- del que després coneixeríem com a Covid-19, es manté fidel al seu relat segons el qual el coronavirus, des que se'n van anunciar zero casos a la República Popular, la primavera del 2020, ja sempre ha vingut de fora.

Primer eren paquets de productes congelats procedents de diferents països d'on el coronavirus passava als xinesos que el manipulaven a ports i mercats, i això provocava els rebrots.

Després també han estat els casos anomenats importats, és a dir, persones contagiades que aterraven a la Xina procedents de la resta del món, o que travessaven alguna de les inacabables fronteres, especialment les més poroses, amb Rússia i Mongòlia, al nord, o amb Birmània, al sud-oest.


Esquerdes a l'estratègia Covid Zero

La màxima autoritat epidemiològica a la Xina, Zhong Nanshan, parla en els moments clau per exposar l'estratègia del govern. Als seus 85 anys, és un professor respectat i venerat pel seu paper decisiu en el control de la SARS a principis d'aquest segle. Un rostre amable que fa passar millor a la població el rigor de les mesures que s'imposen per neutralitzar la Covid-19.

Zhong Nanshan acaba de pontificar un cop més per justificar l'anomenada estratègia Covid Zero a la Xina, és a dir, mantenir el país blindat darrere una gran muralla de quarantenes, PCR, proves serològiques (IgM) i tota mena de mesures de dissuasió que dificulten l'arribada d'estrangers i limiten el nombre de població xinesa resident a fora que va i ve. No es donen visats de turista.

Només la paciència serveix per superar les barreres de l'aïllament. Per fer-nos-en una idea i cenyint-nos als fets concrets, l'aventura, viscuda en persona per aquest corresponsal, comença amb una PCR set dies abans d'agafar el vol. Una altra, juntament amb prova d'IgM, en les 48 hores abans. S'han de fer en dos laboratoris diferents i en tots dos casos el sanitari fa una fotografia del viatger aguantant el seu propi passaport. El laboratori enviarà la foto al consolat xinès de Barcelona per a la seva validació. Tot, prèvia firma de consentiment de gestió de les dades personals.

En paral·lel, el viatger ha d'observar una mena d'autoaïllament: ni reunions amb amics ni llocs públics, l'última setmana abans del vol, període en què també s'ha de prendre la temperatura cada dia i comunicar-la al consolat xinès. Una declaració jurada que s'ha complert amb aquestes exigències, així com els resultats de les proves, s'han de pujar a una app del govern xinès que permetrà obtenir un codi verd (si tot està correcte) sense el qual no es podria pujar a l'avió.

El procés de generació del codi pot durar fins a 24 hores, angoixa creixent per als viatgers, sobretot si el verd no arriba fins que ja ha començat la cua de l'embarcament. És una fila llarga, perquè a cada passatger, al taulell per obtenir la targeta d'embarcament, l'empleat de la línia aèria li ha de fer una nova fotografia aguantant el passaport i el codi verd visible en el telèfon mòbil. Un parell de persones enviades des del consolat xinès assessoren els passatgers, en la immensa majoria xinesos residents a l'estranger.

El vol és gairebé balsàmic després de l'esgotament físic i mental que provoquen les gestions prèvies. Res, dotze hores de "tranquil·litat" a 10.000 metres d'altura per acabar tornant a baixar a la realitat xinesa post-Covid.

Sortida del finger i comença la descàrrega d'un nou codi de salut al mòbil. A partir d'aquí, se segueix la fila que porta al primer PCR en territori xinès. Això donarà pas al control de passaports. Recollida de maletes i nova fila per a l'assignació d'un hotel de quarantena. No es pot triar, tal com s'arriba es forma part d'un grup que anirà com a bombolla en autobús fins a l'hotel. Assignació de l'habitació, la porta es tancarà i no se'n podrà sortir en dues setmanes, en algunes províncies tres.  


Una gran muralla de PCR

Caminar en cercle per l'habitació, una mica de gimnàstica... les PCR els dies 2, 4, 7, 10, 14, 16 i 21 de quarantena són de les poques coses que trenquen la rutina i l'avorriment, no precisament perquè siguin una diversió. Horaris estrictes de menjar, 7.30, 11.30 i 17.30. Àpats lliurats a l'altra banda de la porta de l'habitació, que només es pot obrir per recollir la safata. El passadís, folrat amb plàstics, és territori prohibit. Això és una quarantena i no se l'estalvia ningú, ni les criatures.

Un passadís plastificat en un hotel de quarantena a la Xina
Un passadís plastificat en un hotel de quarantena a la Xina
Safata amb un dels àpats per a les persones que fan quarantena a la Xina
Safata amb un dels àpats per a les persones que fan quarantena a la Xina

Si tot ha anat bé, si totes les proves han resultat negatives per Covid-19, després de 21 dies es pot anar cap a casa a Pequín.

I, malgrat tot això, a pesar d'aquest aparentment infranquejable mur de seguretat enfront del coronavirus, el relat oficial manté que els rebrots han estat provocats per casos vinguts de fora.

No només això. Zhong Nanshan assegura que aquesta estratègia de Covid Zero és més econòmica i eficient que conviure amb el coronavirus com han decidit fer la majoria de països del món.

Després que alguns epidemiòlegs xinesos apuntessin que el país tard o d'hora hauria d'acceptar que hi hagués alguns casos, Zhong Nanshan argumentava dies enrere en una entrevista a la cadena CGTN, el canal per satèl·lit en anglès de l'aparell de propaganda xinès, que deixar entrar el coronavirus seria més costós que mantenir-lo a zero, perquè obligaria a reintroduir confinaments cada cop que rebrota.

L'epidemiòleg xinès Zhong Nanshan, durant una entrevista
L'epidemiòleg xinès Zhong Nanshan, durant una entrevista(Reuters)

Ho deia quan la Xina, malgrat totes les mesures, fa front al pitjor rebrot de l'any, amb xifres rècord diàries de contagi local, això sí, irrisòries si les comparem amb les de qualsevol altre país, en millor o pitjor situació pandèmica.

Les dades xineses són sempre oficials i no es poden contrastar de manera independent, però en tot cas el règim presumeix d'un nombre de morts invariable des de la fi de l'onada inicial de la pandèmia, 4.849.

Pocs dies abans d'aquesta entrevista a la CGTN, Zhong ja havia situat fora de la Xina tota la responsabilitat que la República Popular pugui rebaixar la radicalitat de les quarantenes. Dependrà de com estigui la situació a la resta del món, deia. Només si millora, la Xina s'ho plantejarà. Però és difícil creure que pugui passar abans de la fi dels Jocs d'Hivern, al febrer, i el plenari del Parlament, al març. Tampoc no es pot descartar que vagi més enllà, fins després del Congrés del Partit Comunista, a la tardor, on Xi Jinping iniciarà el seu tercer mandat consecutiu, un fet sense precedents des de Mao.

La tesi de Zhong casaria amb l'ordre donada per Pequín a totes les províncies de construir de manera accelerada recintes de quarantena centralitzada. És a dir, les quarantenes deixaran de fer-se en hotels i s'anirà a centres específics d'aïllament.  

Si hi ha disposició a l'obertura quan la situació millori a fora, per què s'han de construir centres de quarantena? Potser per acollir alguns visitants més? Potser... o per tenir-los senzillament centralitzats.

Tercera dosi i restriccions de moviments

A més de la millora a l'exterior, Zhong parlava de tenir almenys un 80% de la població xinesa vacunada --que suposaria la immunitat de ramat-- abans de relaxar les mesures. Al 80 o 85% s'hi ha d'arribar a final d'any. Seria pauta completa de dues dosis. Però a la Xina hi ha milions de persones vacunades fa més de sis mesos, el període d'efectivitat de les dues vacunes que es posen, totes dues xineses. Qüestió merament estadística: sense una vacunació més intensiva, la immunitat de ramat no es pot aconseguir.

Fins ara, Pequín no ha autoritzat cap vacuna estrangera i les dues xineses no han presentat les dades científiques per a la seva homologació, tot i que l'OMS les ha validat per a ús d'emergència, com la resta. El president xinès, Xi Jinping, ha aprofitat el G20 per demanar a la comunitat internacional el reconeixement recíproc de les vacunes.

En tot cas, la sanitat xinesa ha començat a posar la tercera dosi. Les carpes per vacunar apareixen fins i tot a les portes de grans centres comercials, una manera de fer present la necessitat d'una tercera punxada.

Carpa per vacunar-se amb la tercera dosi contra la Covid a la Xina
Carpa per vacunar-se amb la tercera dosi contra la Covid a la Xina

Mentre la vacunació no ofereixi més garanties, Pequín prioritza les mesures d'aïllament davant una variant delta que amenaça seriosament l'estratègia Covid Zero. El brot actual ha dut ja al confinament de tres ciutats, una al nord-oest, una altra a Mongòlia Interior i una tercera a la frontera amb Rússia.

A Pequín, les autoritats han recomanat no sortir de la capital i en qualsevol cas, si se'n surt, retardar o evitar la tornada. S'han començat a decretar tancaments de locals d'oci. Els controls de temperatura a l'entrada dels polígons residencials s'han restablert, i també en restaurants, supermercats i botigues, per petites que siguin.

Acaparar aliments, tests massius i focs artificials

I arribava de cop una autèntica càrrega de profunditat contra la tranquil·litat de les llars de la nova gran potència emergent. Una nota del Ministeri de Comerç recomanava acaparar aliments i productes de primera necessitat en cas d'eventuals "emergències" en el ple del rebrot actual, que afecta ja almenys 16 províncies i regions autònomes a tota la Xina.

Tot i no ser inhabituals aquestes notes a principis d'hivern, el context econòmic i polític ha disparat tota mena de rumors i, sobretot, ha desencadenat una onada de pànic principalment entre la gent gran, que no sabia per què se li demanava que anés corrent a comprar arròs en un país on des de fa ja més de dues dècades hi ha de tot i els comerços estan plens a vessar.

La lògica de l'emergència serien els confinaments decretats per les autoritats en cas de descontrol pel virus, però en les últimes setmanes no paren d'acumular-se males notícies: apagades per la falta d'electricitat, increment dels preus de la verdura degut a les fortes pluges que han malmès collites i, els rumors s'estenien ràpidament per les xarxes socials, una eventual guerra amb Taiwan després d'haver tensat Pequín la corda a l'Estret?

Les autoritats han sortit ràpidament a desmentir que la nota del Ministeri de Comerç hagi d'alarmar ningú i a assegurar que el subministrament d'aliments està garantit. Les generacions més grans han viscut una vida molt dura en la seva joventut i coneixen el racionament i la fam. El reflex de buidar les lleixes va ser instantani.

En realitat, no ha passat d'anècdota. Donada la capacitat logística de la Xina, les generacions més joves treuen importància a tot risc de falta d'abastiment. No va passar en els moments més aguts de l'epidèmia, a principis del 2020. Una altra cosa és que les mesures anti-Covid, els confinaments i el preu de l'energia no acabin alentint el subministrament.

Que el coronavirus pot irrompre en qualsevol moment en la vida dels 1.400 milions d'habitants de la Xina en tenim la prova en el tancament sobtat del Parc Disney de Xangai aquest diumenge 31 d'octubre, nit de Halloween. A dins hi havia 33.000 persones, a les quals no es deixava marxar si no se sotmetien abans a PCR. Motiu? S'havia sabut que un positiu d'una altra província havia visitat el parc dies enrere.


L'aparell de propaganda ha presentat el cas com un èxit del que anomena "Velocitat xinesa".

Totes les 33.000 persones presents al parc Disney van passar el test en poques hores i en van sortir. Els testos es van fer a les mateixes instal·lacions i el tancament no va impedir que es llancessin els focs artificials habituals.

PCR d'emergència massius sota la pirotècnia d'en Mickey i la Mini, una d'aquelles escenes distòpiques que només poden passar a la Xina, un país tancat a pany i forrellat on, paradoxalment, els pocs casos que hi ha sempre venen de fora, oficialment.

ARXIVAT A:
XinaCovid-19Coronavirus
Anar al contingut