La falta d'habitatge social i el preu del lloguer, reptes clau als municipis

Els ajuntaments que surtin de les eleccions municipals hauran de trobar solucions urgents a la falta d'habitatge a preu assequible
La falta d'habitatge social i el preu del lloguer, reptes clau als municipis

La falta d'habitatge social i el preu del lloguer, reptes clau als municipis

Els ajuntaments que surtin de les eleccions municipals hauran de trobar solucions urgents a la falta d'habitatge a preu assequible
Letícia MarcosActualitzat
TEMA:
Eleccions municipals 26M
La falta d'habitatge social i el preu del lloguer, reptes clau als municipis

La falta d'habitatge social i el preu del lloguer, reptes clau als municipis

L'accés a l'habitatge és un dels problemes més urgents que han d'afrontar la majoria d'ajuntaments que sortiran de les eleccions del dia 26. A Catalunya, només l'1,5% dels habitatges són socials, mentre que la mitjana europea supera el 15%.

La manca de pisos socials, sumada a l'elevat preu dels lloguers, fa inaccessible l'accés a lloguers o fa que la gent no pugui seguir pagant. L'any passat, a Catalunya, 14.000 persones van ser desnonades i un 60% dels casos va ser per impossibilitat de pagar el lloguer.

Davant els elevats preus de mercat, 125.000 persones estan a les llistes d'espera a Catalunya per tenir un habitatge protegit. A falta de més habitatges en la bossa d'emergència, 1.300 famílies estan actualment a la taula d'emergència, a punt de ser desnonades.

Els ajuntaments no poden frenar la pujada insostenible dels lloguers. A Badalona, el lloguer més barat és de 495 euros. Es tracta d'un sol espai de 25 metres quadrats. A l'Hospitalet, el lloguer més econòmic s'enfila a 675 euros, per només 32 metres quadrats.

 

 

Pisos només per a turistes

La situació s'agreuja en municipis turístics com Calonge. Els pisos es lloguen només als turistes per setmanes. L'Ajuntament vol fer 250 habitatges de lloguer per a joves en els pròxims cinc anys.

 

 

Actualment, si algú en busca per a tot l'any, no en troba, com explica Michel Paschoud, de la immobiliària Easy Brava de Calonge.

 

"No en tinc. Actualment, no n'hi ha, no hi ha oferta."

 

El Sindicat de Llogaters reclama que els municipis regulin els pisos turístics i busquin mesures, com incrementar el preu de l'IBI, per penalitzar els propietaris que tinguin pisos buits. Jaime Palomera, portaveu del Sindicat de Llogaters, demana que els promotors privats també s'impliquin en la construcció de pisos de lloguer protegit.

 

"Actualment, encara que als ajuntaments la inversió en habitatge públic es multipliqués per deu, no arribaríem mai als nivells de França o Alemanya. Són necessaris actors privats per fer el lloguer assequible."

 

 

Reservar el 30%

El sindicat considera que tots els ajuntaments haurien d'obligar els promotors a reservar un 30% de les noves construccions al lloguer assequible, una mesura que ja s'ha aprovat a Barcelona. Guillem Domingo, tècnic d'Habitatge de l'Observatori DESC:

 

"Calculem que, si aquesta mesura s'estengués a tot Catalunya, augmentaríem fins a uns 2.500 habitatges protegits a l'any. És perfectament possible ampliar-ho a tots els municipis, només s'han de modificar els plans urbanístics."

 

 

La urbanista Maria Sisternas creu que els municipis de Catalunya i els de l'àrea metropolitana podrien comprar sòl a bon preu a la perifèria dels seus termes municipals i cedir-lo als promotors privats.

 

"Són més eficients en polítiques de sòl que en polítiques d'habitatge. Si preserven el sòl i el cedeixen en dret a superfície, podran posar les condicions perquè el sector privat, les cooperatives o les fundacions facin el que el municipi espera. Per tant, podran trobar socis privats compromesos per fer els habitatges que necessiten. Esperar que sigui el mateix municipi el que faci el parc d'habitatge tot sol a base de vendre propietats, com s'ha fet fins ara, no ha estat efectiu."

 

Sisternas també recomana als municipis de l'àrea metropolitana que promoguin una renovació completa del Pla General Metropolità de l'any 1976, on s'estableixen les àrees prioritàries de creixement dels municipis. La modificació del PGM també hauria de permetre, segons Sisternas, que els solars puguin tenir dobles i triples qualificacions. Això possibilitaria construir vivendes, equipaments i zona verda al mateix solar i aprofitar millor el sòl.

Les solucions són a llarg termini, però els municipis han d'aconseguir habitatge urgentment.

 

 

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 26MHabitatge

VÍDEOS RELACIONATS