La Conferència de Doha es planteja incloure la tonyina vermella a la llista d'espècies protegides
El comerç internacional de la tonyina vermella podria tenir els dies comptats. A Qatar, la Convenció sobre el Comerç d'Espècies Amenaçades ha de decidir si en prohibeix o no la comercialització. Aquesta espècie de tonyina està en greu perill d'extinció. De fet, està en perill crític segons la llista vermella d'espècies en perill. Tot i això, se segueix comercialitzant. El Japó n'és un gran comprador i fins i tot a Catalunya se'n produeix. Si se'n prohibís el comerç, 400 persones se'n veurien afectades.
Segons els experts, la tonyina està en una situació crítica i es pot considerar una espècie en perill d'extinció. Per pal·liar aquesta situació, en els últims anys s'han anat reduint dràsticament les quotes de captura. Però no n'hi ha prou.
Ara a Doha, a la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades (CITES en les seves sigles en anglès), es planteja incloure-la en la llista d'espècies protegides. La Unió Europea dóna suport a la mesura, mentre que el Japó s'hi oposa frontalment, perquè és un dels primers consumidors mundials de tonyina.
Aquesta prohibició només afectaria a la preuada carn de la tonyina vermella, no a la blanca o a la d'aleta groga. La primera es ven en filets i és molt utilitzada en el sashimi japonès. Les tonyines que es venen en llauna no estan en perill.
400 famílies afectades a Catalunya
Si finalment s'inclou la tonyina vermella en la llista protegida, això pot suposar la prohibició de l'exportació i la importació d'aquesta espècie a partir de l'any que ve, possibilitat que preocupa, i molt, el sector pesquer.
A Catalunya hi ha sis vaixells dedicats a la pesca d'encerclament de la tonyina vermella que amarren al port de l'Ametlla de Mar. 400 famílies depenen del sector de la tonyina, i la decisió de la Unió Europea de donar suport a la prohibició de comerciar amb aquesta espècie els amoïna.
Al Mediterrani la tonyina no es pesca sinó que més aviat s'engreixa. És el que es coneix com a pesca d'encerclament i consisteix a capturar les tonyines a l'oceà i tancar-les en unes gàbies al mar. En cadascuna hi caben entre 2.000 i 2.500 tonyines. Segons la demanda, les barques naveguen fins a les gàbies, i extreuen la quantitat de tonyina que cal segons les necessitats del mercat.
Els pescadors asseguren que amb la seva manera de pescar s'aconsegueix l'estabilitat del sector i també la supervivència de l'espècie. Però grups ecologistes i alguns científics no ho veuen clar.
Ara a Doha, a la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades (CITES en les seves sigles en anglès), es planteja incloure-la en la llista d'espècies protegides. La Unió Europea dóna suport a la mesura, mentre que el Japó s'hi oposa frontalment, perquè és un dels primers consumidors mundials de tonyina.
Aquesta prohibició només afectaria a la preuada carn de la tonyina vermella, no a la blanca o a la d'aleta groga. La primera es ven en filets i és molt utilitzada en el sashimi japonès. Les tonyines que es venen en llauna no estan en perill.
400 famílies afectades a Catalunya
Si finalment s'inclou la tonyina vermella en la llista protegida, això pot suposar la prohibició de l'exportació i la importació d'aquesta espècie a partir de l'any que ve, possibilitat que preocupa, i molt, el sector pesquer.
A Catalunya hi ha sis vaixells dedicats a la pesca d'encerclament de la tonyina vermella que amarren al port de l'Ametlla de Mar. 400 famílies depenen del sector de la tonyina, i la decisió de la Unió Europea de donar suport a la prohibició de comerciar amb aquesta espècie els amoïna.
Al Mediterrani la tonyina no es pesca sinó que més aviat s'engreixa. És el que es coneix com a pesca d'encerclament i consisteix a capturar les tonyines a l'oceà i tancar-les en unes gàbies al mar. En cadascuna hi caben entre 2.000 i 2.500 tonyines. Segons la demanda, les barques naveguen fins a les gàbies, i extreuen la quantitat de tonyina que cal segons les necessitats del mercat.
Els pescadors asseguren que amb la seva manera de pescar s'aconsegueix l'estabilitat del sector i també la supervivència de l'espècie. Però grups ecologistes i alguns científics no ho veuen clar.
