La caçadora de masies, la instagramer catalana que difon el patrimoni rural a la xarxa

Ni perdius, ni llebres, ni senglars... Marta Lloret és caçadora de masies. Armada amb el seu telèfon mòbil i unes xiruques, es dedica a buscar masies per tot Catalunya per reivindicar el seu valor cultural a través de les xarxes socials.

Va entrar en el món digital gairebé de casualitat, però de seguida es va adonar que hi havia molta més gent que compartia la seva passió per la tradicional casa catalana. Entre Instagram i Twitter suma més de 20.000 seguidors. Marta Lloret s'ha convertit en tota una influencer a l'hora de posar en valor un dels símbols més representatius i tradicionals de l'arquitectura catalana.

"Les meves amigues em van dir que si volia obrir un compte a les xarxes socials havia de parlar sobre alguna cosa que controlés molt. Ho vaig tenir clar, les masies. La gran acollida que va tenir em va esperonar a dedicar-m'hi amb més entrega", explica la Marta.

La caçadora de masies considera que la tradicional casa catalana està oblidada per les institucions, que prioritzen els recursos en altres tipus de construccions a l'hora de preservar el patrimoni arquitectònic català. No menysté el modernisme ni els castells medievals, senzillament veu que la masia és una edificació amb un pes molt important en la història del país i que la seva preservació està en perill.

"La gent que intenta cuidar aquest patrimoni són uns romàntics. Les masies s'estan salvant gràcies a això. Si depengués de les administracions encara seria més dramàtic", afirma taxativa. I es pregunta: "Com podem tractar així una part tan important de la història d'aquest país? Jo això no ho puc entendre. Anant a veure aquestes masies, se'm remou alguna cosa per dintre. Veure com s'està tractant el nostre origen, el món rural, a mi em sap molt greu."

Mira aquí el vídeo de la recerca de masies de la Marta Lloret:

Hi ha milers de masies per tot el territori, però no existeix un cens que documenti un patrimoni tan valuós. El despoblament de les zones rurals i el creixement urbanístic són les amenaces principals de les masies.

"Hi ha moltíssimes masies, però també n'estem perdent moltíssimes. Tot això s'està inventariant a nivell popular. La gent ho fa per iniciativa pròpia, com jo mateixa. Crec que no hauria de ser així. Per posar en valor una cosa, primer hem de saber què hi ha."

Entre les gruixudes parets centenàries de l'ancestral casa catalana, s'hi amaguen històries i emocions que la commouen. Ja n'ha documentat més de cinc-centes i es mostra impacient per continuar la seva cacera.

"A mi les pedres em parlen. Per mi, entrar en una masia és un llibre obert on llegeixes exactament com estava vivint la gent segles enrere. També em parlen dels costums, de maneres de fer, de materials constructius que es feien servir... Em parlen de qui som", explica.

Li agrada descobrir masies que encara estan ocupades. "Entrar en una masia viva em fa una il·lusió immensa. Que les persones que hi viuen t'ho expliquin, que t'ensenyin tots els seus espais i com s'ho estimen, per mi és un regal preciós." Tot el contrari del que sent quan entra en una masia abandonada: "Entrar en una masia i veure com cau... Això em dol a l'ànima i en tinc tants casos que no en sabria dir només un."

Les xarxes obren les portes de les masies a la caçadora

L'èxit que està aconseguint a les xarxes socials li està obrint literalment les portes de les masies. Quan va començar, era força habitual que els propietaris de les masies no la rebessin amb especial simpatia en veure una persona estranya tafanejant pel voltant de casa seva fent fotos.

La situació, però, va canviar quan es va començar a fer popular a les xarxes socials. A dia d'avui, són els propietaris de moltes masies de Catalunya els que es posen en contacte amb ella perquè visiti casa seva i li ensenyen tots els tresors que reposen amagats en els racons d'aquestes cases centenàries.