Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Jordi i Ramon, 56 anys de parella: "Tenim por per la generació que ara puja"

Han viscut la persecució durant la dictadura, el posterior reconeixement de drets i ara temen que l'onada de LGTBI-fòbia suposi un retrocés de llibertats

Maria Sancho Martí Actualitzat
TEMA:
LGTBIQ+

"Nosaltres mai hem retrocedit en res, perquè l'amor és per a tots igual. Però ara tenim por per la generació que puja, perquè si això continua ho tornaran a passar malament." El Jordi Sancho Maymí i el Ramon Arrufat Avinyó es van conèixer i es van enamorar l'any 1965 i porten junts des de llavors. Ara tenen 87 i 81 anys i viuen amb preocupació l'allau de notícies sobre agressions LGTBI-fòbiques.

Cada any van augmentant els atacs contra persones per la seva condició sexual, però aquest 2021 ja és l'any amb més denúncies per delictes d'homofòbia a Catalunya. "I això és culpa dels de Vox", sentencia el Jordi.

La situació actual el remet a quan tenien vint anys i vivien la seva relació durant la dictadura, amb por a les batudes que la Guàrdia Civil feia en bars i locals: "No podíem ni anar agafats de la mà."

A dia d'avui, tot i els avenços en el reconeixement dels drets de les persones LGTBIQ+, un estudi de l'Agència pels Drets Fonamentals de la UE revela que 6 de cada 10 persones admeten que no s'agafen mai o gairebé mai la mà en públic per por de les agressions.

El Jordi i el Ramon asseguts a les butaques de casa seva
El Jordi i el Ramon a casa seva, a Barcelona (CCMA)

"El vaig pujar a casa a la primera cita"

Ells es van conèixer a Barcelona, la ciutat del Jordi i on el Ramon va anar a viure quan va acabar el servei militar obligatori. "El vaig pujar a casa a la primera cita perquè vaig veure que seria una bona persona", diu el Jordi. Tots dos anaven sovint a Horta de Sant Joan, el poble del Ramon, i allà dormien junts en un llit de matrimoni a casa dels seus pares.

La família va respectar sempre les seves decisions, tot i que mai van parlar obertament amb ells de la seva relació. "Les mares ho sabien", afirmen, però mai els en van dir res, "elles van quedar-se sempre callades".

Ara caminen pel mercat de Sant Antoni, el seu barri, i passegen pels carrers d'Horta. Els veïns els coneixen i els aprecien, però el Jordi explica que no sempre ha estat així, sobretot al poble. "Al principi la gent em mirava, em miraven amb uns ulls... Però jo no en feia cas."

Jordi i Ramon passegen pel barri de Sant Antoni, a Barcelona
El Jordi i el Ramon passegen pel barri de Sant Antoni, a Barcelona (CCMA)


"Hi havia coses que simplement no podíem fer"

"Sempre hem anat a tot arreu, i hi hem anat contents", diu el Ramon amb optimisme. Tots dos són amants de les arts escèniques i anaven sovint al teatre, al cinema i a revistes, "però hi havia coses que simplement no podíem fer".

El Jordi explica com una vegada van regalar-li un suèter de color vermell "i no se'l va posar mai perquè tenia por que li diguessin alguna cosa".

Des dels anys 60, quan ells tenien 20 anys, fins al 1975 relaten que "era dur, molt dur".

El Jordi recorda com molta gent pensava que era una malaltia. "Recordo que em va esfereir molt el cas d'unes noies de València a qui van practicar descàrregues elèctriques pel simple fet de ser lesbianes."

Ells van optar sempre per la discreció, per passar desapercebuts. Tampoc no coneixien gaires parelles homosexuals de la seva edat, només els seus veïns de dalt, que també vivien la seva relació discretament.


Fer-se gran, tornar a fer front als prejudicis

De fet, ells dos valoren la sort que tenen de tenir-se l'un a l'altre. Hi ha moltes persones del col·lectiu LGTBIQ+ que quan arriben a una edat avançada es troben que han de tornar a fer front als prejudicis, per exemple si han d'ingressar en una residència per a la gent gran.

Des de la Fundació Enllaç de Barcelona, una entitat que dona suport social, legal i psicològic a les persones grans LGTBIQ+, expliquen que a les residències moltes persones amaguen la seva orientació per por de ser rebutjats o maltractats, ja sigui pel personal o per altres residents.


Tota una vida

El Jordi i el Ramon han viscut com a grans victòries esdeveniments com l'aprovació de la llei de matrimoni per a parelles del mateix sexe a Espanya, el 2005. De fet van estar a punt de casar-se però ara diuen que ja són massa grans i que, després de tants anys junts, al notari consten com a parella de fet, "que ja és molt".

Creuen que han estat valents, "perquè era el que volien i el que volen i encara són aquí". "Això val molt, no està pagat", asseguren.

I també diuen que han tingut molta sort d'haver-se trobat "i haver pogut compartir tota una vida junts".

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by 324cat (@324cat)

ARXIVAT A:
LGTBIQ+
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut