Irlanda del Nord, més a prop de la reunificació i més lluny que mai del Regne Unit

Després de dos anys de bloqueig polític, l'Assemblea ha escollit Michelle O'Neill, líder del Sinn Féin, nova primera ministra

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Coia Ballesté Brumós

Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio al Regne Unit

@CoiaBalleste
Actualitzat

El canvi a Irlanda del Nord es va fer evident amb la victòria del Sinn Féin a les eleccions del 2022. Els republicans irlandesos, hereus de l'IRA, van guanyar per primera vegada a la història i l'unionisme britànic ho va veure perillar tot: el futur, la pertinença al Regne Unit, l'estatus econòmic, el social i el seu lloc a l'Ulster.

El DUP, el Partit Unionista Democràtic, poc acostumat a perdre, no ha permès fins ara que es formés el govern compartit. Ha tardat dos anys a assumir la derrota. Excusant-se en els acords comercials post-Brexit que, segons el seu parer, els allunyaven del Regne Unit.

El dia de les eleccions a Belfast, a tocar de les urnes, el 25 de maig del 2022, hi havia dos temes principals de debat. El primer, si el DUP  acceptaria formar govern en cas d'una victòria del Sinn Féin, i el segon la possible reunificació d'Irlanda.

El Sinn Féin va guanyar, i aquesta victòria dels republicans irlandesos, fins i tot, treu sentit a l'existència d'Irlanda del Nord. Fa més de cent anys els britànics van partir l'illa i van assegurar als unionistes un lloc on refugiar-se, una zona britànica, aquesta és Irlanda del Nord. Creada per acollir els unionistes. És a dir, la República d'Irlanda pels irlandesos, i Irlanda del Nord per ubicar a aquells que volen continuar formant part del Regne Unit, per allotjar als qui volien i volen continuar sent britànics.

Mural de Bobby Sands a Belfast (Wikipedia)
Mural de Bobby Sands a Belfast (Wikipedia)

Cent anys després la demografia ha canviat. Els unionistes han perdut la majoria després d'haver governat plàcidament tots aquests anys. Ara s'ha acabat, com a mínim en aquesta legislatura.

Han perdut el domini, i això ha costat molt de pair. Ara hi ha una nova generació que no ha viscut els Troubles, és a dir la violència a Irlanda del Nord. És una generació que vol viure en pau. Per a tots aquells que sí que els van viure, i per moltes famílies afectades, és impossible passar pàgina, però els joves volen una altra vida. I d'aquí també l'aparició d'un tercer partit alternatiu, l'Alliance.

Els Troubles no estan tancats

Els Troubles no estan tancats, es respira pels carrers de Belfast, o de Derry, o London Derry perquè la ciutat del "Bloody Sunday" té dos denominacions segons quin sigui el bàndol que la citi. És Derry pels catòlics, i London Derry pels protestants.

A Belfast els murs segueixen als mateixos llocs, separant les comunitats i encara ara, a la nit, es tanca la pesant porta de ferro que separa el barri catòlic i protestant. Les cases unifamiliars que marquen de "frontera" encara tenen finestres tapiades i encara ara, 26 anys després, és impossible parlar obertament del que va passar.

Pels 26 anys de l'acord de Pau, el 2023, entrevistàvem un dels líders del moviment per la memòria i la pau. Li vam preguntar si havia estat vinculat a l'IRA, va contestar que sí, però en acabar l'entrevista ens va dir que mai li havien preguntat obertament i que el seu advocat li recomanava que no ho comentés. Ens va donar permís per publicar-ho, però en va parlar per primera vegada i ell passava dels 50 anys. Mai ningú li havia preguntat.

Michelle O'Neill, del Sinn Féin, després de votar en les eleccions municipals del maig passat
Michelle O'Neill, del Sinn Féin, després de votar en les eleccions municipals del maig passat (Reuters/Clodagh Kilcoyne)

El Sinn Féin, el partit més antic d'Irlanda, hereu de l'IRA, arriba al poder amb la primera ministra Michelle O'Neill al capdavant. Ella representa una generació nova, sense vincles directes amb l'IRA, tot i que el seu pare va ser pres polític.

A O'Neill la va proposar l'històric dirigent del Sinn Féin Martin McGuiness i ha estat capaç de convèncer la vella i la nova generació. Els republicans irlandesos ja fa anys que aposten per les polítiques econòmiques i socials, amb una estratègia a llarg termini que té com a objectiu final la reunificació de l'illa.
 

Mary Lou McDonald, presidenta del Sinn Féin

A O'Neill l'eclipsa, sense dificultat, la presidenta del Sinn Féin tota l'illa, la Mary Lou McDonald. És una indiscutible al partit. Ferma en les posicions, amb un discurs clar, i amb autoritat suficient per mantenir la unitat d'un partit que es basa en la disciplina i en la feina de l'ombra d'homes com Gerry Adams. Ells van traçar, ja fa anys, quan van deixar les armes, la ruta a seguir per la reunificació. 

Mary Lou McDonald, en un acte a Londres per demanar l'alto el foc a Gaza
Mary Lou McDonald, en un acte a Londres per demanar l'alto el foc a Gaza (Reuters/Toby Melville)

Mary Lou McDonald, ens saluda a la sala de premsa, s'atura a parlar amb nosaltres, ens pregunta per Catalunya i ens diu que el futur passa per la reunificació. Ho diu sense complexos el mateix dia que el DUP, el partit unionista britànic, confirma que desbloquejarà la formació del govern.

"Quin és el futur d'Irlanda? Quin serà el següent capítol en la història d'Irlanda? Per mi, sens dubte, el següent capítol és la reunificació".

L'acord de pau de Divendres Sant, del 1998, preveu un referèndum de reunificació si a la República i a Irlanda del Nord dominen els partits republicans irlandesos. És a dir, si el Sinn Féin és el primer partit a les dues bandes de la frontera. Però pel referèndum encara és aviat, una dècada seria un temps assenyat per començar a pensar-hi.
 

Les conseqüències del Brexit

Per ara, es constituirà un parlament amb primera ministra del Sinn Féin. Una Assemblea que sovint queda bloquejada. Aquesta vegada el col·lapse ha aconseguit fer veure als britànics que el Brexit té conseqüències i que encara en pot tenir més.

Amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, Irlanda del Nord passa a tenir una posició comercial encara més privilegiada perquè té accés al lliure mercat de la Unió Europea i al britànic, on a més ara no tindrà controls rutinaris dels productes.

Irlanda del Nord té l'única frontera terrestre del Regne Unit amb la Unió Europea i, per tant, passa a tenir tots els privilegis d'un territori entre dos mons. Ja hi ha empreses britàniques que demanen, irònicament, tenir el mateix tracte, per poder comerciar amb més facilitat amb la Unió Europea.

Shankill Road, al barri protestant i majoritàriament unionista de Belfast 

El Brexit ha fet que Irlanda de Nord hagi funcionat els dos últims anys per inèrcia. Els funcionaris han estat els únics que han mantingut l'engranatge del Parlament, però amb el seu esforç no n'hi ha hagut prou. El sector públic té els sous més baixos de tot el Regne Unit i hi ha hagut vagues i protestes de gairebé tots els sectors. L'economia mana i també pesarà en una possible reunificació.

Ara pesa el Brexit, i Irlanda del Nord, malgrat l'esforç dels unionistes britànics, està ara més lluny que mai de Londres, i més a prop que mai de la Unió Europea i de la República d'Irlanda.

ARXIVAT A:
BrexitIrlanda del NordSinn Féin
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut