Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Palau de la Generalitat

Iniciativa i CUP critiquen la falta de concreció en els resultats de la cimera

El líder ecosocialista s'ha queixat que la d'aquest dilluns és "l'enèsima cimera que no concreta continguts", mentre que el diputat Quim Arrufat adverteix que, si no es concreta una data per a la consulta, "la CUP no formarà part d'espais unitaris eternament".

Redacció Actualitzat
Tant Iniciativa per Catalunya com la Candidatura d'Unitat Popular han sortit de la cimera sobre el dret a decidir celebrada al Palau de la Generalitat retraient la poca concreció a què s'ha arribat durant les més de dues hores de reunió i demanant que el lideratge del procés d'autodeterminació no recaigui tant en el president de la Generalitat, com creuen que ha passat fins ara.

"Hem entrat sense ordre del dia i sortim sense pla de treball"

El líder ecosocialista, Joan Herrera, s'ha queixat que la d'aquest dilluns és "l'enèsima cimera que no concreta continguts" i que els participants "decidim que continuarem parlant, acordem que continuarem acordant". Al principi de la seva intervenció, el coordinador general d'ICV ha definit la trobada com "una reunió a la qual hem entrat sense ordre del dia i de la qual sortim sense pla de treball".

Els ecosocialistes retreuen a l'executiu que "no es pot estar parlant del dret a decidir dia sí i dia també sense definir quin és el full de ruta" i creuen que hi ha "un excés de gesticulació" per part del govern. En aquest sentit, Herrera ha defensat que els acords a què s'ha arribat "es podien concretar en reunions al Parlament" i que, si s'ha fet la cimera, és per poder omplir "titulars i portades de diari".

Herrera ha reclamat que el lideratge del procés recaigui en el Parlament més que en el govern. Tot i valorar positivament la comissió parlamentària per exercir el dret a decidir i que hi hagi "un pacte nacional amb entitats i associacions", el president del grup parlamentari d'Iniciativa ha demanat que el procés s'ha de "construir en el marc del Parlament" i ha recordat que "el 25-N, les eleccions van dir que el dret a decidir era plural".

Herrera també ha afirmat que "no es pot parlar del dret a decidir sense parlar de crisi" i ha dit que "no és cert" que el dret a decidir ajudi a sortir de la crisi perquè el que cal, al seu parer, és "un consens urgent per intentar superar" unes polítiques d'austeritat que ha dit que apliquen Brussel·les, Madrid i també el govern Mas.

"La manca de calendari és un problema"

Per la seva banda, el diputat de la CUP Quim Arrufat ha explicat que els independentistes han "vingut a una cimera malgrat que no ens agradin les cimers per escoltar una proposta que no ha estat concreta", però que durant les properes setmanes intentaran "que es concreti en un pla de treball concret, en un calendari concret i en una metodologia concreta".

Arrufat ha definit l'actual escenari com a "complicat" perquè l'estat no permetrà la consulta i "d'aliats en tenim ben pocs i el més important i imprescindible és el poble de Catalunya". Per aquest motiu, ha insistit en la necessitat de concretar dates sobre la consulta, ja que creu que "la manca de calendari és un problema i genera desconfiança". El diputat ha advertit que "la CUP no formarà part d'espais unitaris eternament si no es concreta una consulta d'autodeterminació" i ha demanat que el pacte nacional no "acabi sent una estratègia dilatòria de CiU i ERC".

La CUP veu necessària la consulta per poder "accedir a la independència" i creu que "mentre el dret a decidir el tinguin i l'exerceixin diàriament els bancs i l'estat espanyol, els catalans i les catalanes no tenim els instruments bàsics indispensables per poder modificar la realitat de forma sobirana".

A més, la CUP reclama que "si el cor del procés és la gent, el lideratge sigui col·lectiu" en comptes de "recaure en la presidència de la Generalitat". En aquest sentit, la CUP vol que la participació popular en el procés es construeixi a través d'assemblees als municipis catalans, seguint l'exemple de les consultes sobiranistes i ha reclamat que "no es deixi de banda" el conjunt dels Països Catalans.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut