Ibarretxe manté el pols amb el PP i no descarta un referèndum encara que sigui il·legal

Per dissuadir les autoritats que pensin convocar una consulta popular que sigui considerada il·legal, la reforma presentada planteja penes d'entre tres i cinc anys de presó i d'entre sis i deu d'inhabilitació. Però també preveu un càstig sever per a aquells que gosin fer-hi d'interventors: de sis mesos a un any de presó. Igualment intenta assecar definitivament qualsevol font de finançament del terrorisme. Ho pretén imposant penes de tres a cinc anys de presó per a qualsevol autoritat o funcionari que proporcioni fons o béns públics a qualsevol associació o partit polític suspès per la seva vinculació amb una organització terrorista. També persegueix garantir els drets de les víctimes del terrorisme assegurant el compliment íntegre de les condemnes i creant a l'Audiència Nacional una oficina d'atenció als que han patit els efectes del terror. El fet de castigar les autoritats que convoquin un referèndum considerat il·legal s'entén com un atac directe a la voluntat del lehendakari, Juan José Ibarretxe, de sotmetre a consulta el seu pla sobiranista. En conèixer la notícia, Ibarretxe ha mostrat el seu compromís "ferm" que en cas que el Parlament basc accepti i acordi una proposta de nou Estatut es faci la consulta popular. El lehendakari ha dit que seria una consulta feta "amb serenitat i amb força" i ha subratllat la seva decisió amb un: "Vull deixar-ho ben clar." Des del PSOE no s'han pronunciat sobre la reforma del Codi Penal i s'han limitat a dir que no tenien coneixement que el govern anunciaria, després de la reunió del consell de ministres, aquestes noves iniciatives legals contra el "pla Ibarretxe". El coordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, sí que s'ha referit a aquesta reforma. Ho ha fet per rebutjar-la i ha assegurat que la solució als conflictes polítics com el que planteja el "pla Ibarretxe" no és l'aplicació del Codi Penal ni la presó, sinó el diàleg entre demòcrates, nacionalistes i no nacionalistes. El dirigent d'IU ha afegit que el govern d'Aznar "ha perdut la raó" i ha titllat la reforma de "nyap". Les crítiques a la reforma del Codi Penal també s'han deixat sentir a Catalunya. CiU ha anunciat que votaria en contra de la reforma perquè considera que és "un excés" i "un pas més en el camí equivocat iniciat per l'executiu central davant la reforma estatutària promoguda pel lehendakari". El portaveu de Justícia de la coalició al Congrés, Manel Silva, ha qualificat de "profundament desafortunades" les reformes perquè donen una resposta penal i de "criminilització" a una qüestió que només necessita respostes polítiques. Per la seva banda, el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Puigcercós, ha acusat el PP de tenir un concepte molt "retrògrad" i "totalitari" de les consultes populars, i ha avisat que, amb aquesta actitud, el govern no ha de "queixar-se" que es promoguin reformes estatutàries o fins i tot separatistes. En aquest sentit, ha volgut deixar clar que a Catalunya no es descarta promoure un referèndum. També ha criticat les formes utilitzades pel govern per emprendre la reforma del Codi Penal, una esmena al Senat a una llei orgànica complementària de la Llei d'Arbitratge, i tot plegat en l'últim mes de legislatura. Puigcercós s'ha queixat que "es fa amb nocturnitat i traïdoria". Des de Coalició Canària també s'ha criticat la forma adoptada pel govern espanyol per tirar endavant aquesta reforma. El portaveu al Congrés d'aquesta formació, Luis Mardones, ha dit que no era "elogiable", però ha evitat pronunciar-se sobre el contingut de la reforma. Però no tot han estat crítiques. El Fòrum d'Ermua i Basta Ya han considerat proporcionada la resposta del govern davant del que consideren una agressió del nacionalisme basc.