Hillary Clinton davant la seva gran oportunitat

Poc després que Bill Clinton fos escollit president dels Estats Units, va començar a córrer un acudit en què el matrimoni presidencial és en un cotxe al poble on va néixer Hillary. Paren a posar gasolina i el treballador de la gasolinera és un antic nòvio de la primera dama. Quan marxen, l'hi explica al seu marit i Bill li diu, satisfet: "Ho veus? Si t'haguessis casat amb ell, ara series la dona d'un treballador de gasolinera en comptes de la primera dama", a la qual cosa Hillary respon: "Si m'hagués casat amb ell, ell seria el president".

La història, més enllà de la broma, exemplifica com els nord-americans sempre han vist Hillary Rodham Clinton. Una dona de gran intel·ligència, molt ambiciosa i, fins a un cert punt, també calculadora. Nascuda en una família de classe mitjana dels afores de Chicago, va estudiar Dret a la Universitat de Yale, on va conèixer qui seria el seu marit. Al costat de Bill Clinton ha format un dels matrimonis polítics més importants de la història dels Estats Units, en una trajectòria que ell va començar com a governador d'Arkansas i els acabaria portant fins a la Casa Blanca.

Més admirada que no pas estimada, el seu perfil presidencial ha estat en boca de tothom des que, fa gairebé 25 anys, Bill Clinton va dir durant la campanya que, si era escollit president, els votants n'obtindrien "dos pel preu d'un". Efectivament, com a primera dama, va actuar amb més iniciativa política del que és habitual, sent l'única primera dama amb un despatx a l'ala oest, prop dels principals col·laboradors del president. Va intentar impulsar una reforma del sistema sanitari, que finalment no va arribar al Senat per la forta oposició dels republicans.

Els polítics, però, no van ser els únics obstacles que va trobar a la Casa Blanca. L'aventura del seu marit amb la becària Monica Lewinsky la va situar a l'ull de l'huracà i la seva decisió de perdonar-lo va ser vista per alguns com un acte de valentia, però per d'altres com un gest de cinisme per mantenir influència i preparar la seva pròpia carrera política.

De Washington a Nova York i de Nova York a Washington

A punt de deixar la Casa Blanca, la victòria com a senadora per Nova York l'any 2000 i la reelecció sis anys més tard la van convertir en la primera dona senadora per un dels estats més fidels al Partit Demòcrata i la van situar en bona posició entre els futurs candidats del partit. Al final de l'etapa de George W. Bush, va anunciar la seva candidatura per obtenir la nominació demòcrata.

Tot i partir com a gran favorita, el quasi desconegut senador per Illinois Barack Obama va aconseguir mobilitzar les bases del partit i va esdevenir el primer president negre de la història dels Estats Units. Després de guanyar les eleccions, Obama va oferir-li el lloc de secretària d'Estat a la seva administració. Com a responsable de la política exterior nord-americana va viatjar a 112 països en quatre anys, però va continuar envoltada de polèmica per casos com l'atac al consolat dels EUA a Bengasi o l'ús d'un servidor privat per enviar correus electrònics oficials, que encara ara la persegueix.

Clinton va decidir estar només quatre anys al Departament d'Estat i tornar a buscar la nominació demòcrata com a successora d'Obama. Igual que vuit anys abans, arribava a les primàries com a gran favorita, però va tornar a "topar" amb un polític que engrescava molt més les bases demòcrates. Aquest cop no era un jove afroamericà sinó un veterà senador socialista de Vermont: Bernie Sanders. Després d'una lluita més competida del que s'esperava, al juliol Sanders va donar suport a Clinton.

Amb gairebé 70 anys i ja àvia, Clinton s'ha convertit en la primera dona que aspira a la presidència dels Estats Units per un dels dos grans partits. Aquest dimarts però, ha perdut l'oportunitat de trencar el "sostre de vidre" que de moment impedeix que una dona arribi al lloc més poderós del planeta i que tantes vegades ha denunciat.