Un dugong al costat d'uns peixos grocs i negres, i al fons un submarinista
De dugongs en queden molt pocs exemplars adults a tot el món (Ahmed M. Shawky)

Hi ha 2 milions d'espècies marines desconegudes i moltes s'extingiran abans de descobrir-les

Els científics alerten que la humanitat es comporta com si els oceans fossin inesgotables i sense consciència de tot el que ens aporten

La llista d'espècies en risc es va ampliant i les que viuen a mars i oceans, des de mamífers marins a corals, estan patint de forma accelerada els efectes de les activitats humanes.

Aquesta és l'alerta que ha llançat la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) en l'actualització de la seva Llista Vermella d'Espècies Amenaçades. L'actualització s'ha fet pública aquest divendres, coincidint amb la Conferència de les Nacions Unides sobre Diversitat Biològica, que es fa a Mont-real.


Espècies extingides abans de ser descobertes

Gairebé ha coincidit amb un breu informe científic en què s'alerta que més del 90% de les espècies marines encara no han estat descrites i que les activitats humanes poden fer que s'extingeixin abans de ser descobertes i classificades.

Es tracta d'un breu informe de vuit pàgines titulat "Diversitat en la foscor", en què un equip internacional de científics, dirigits per Stefanie Kaiser, de l'Institut Senckenberg de Recerca i del Museu d'Història Natural de Frankfurt, alerta que més del 90% de les espècies marines encara no han estat descrites i que les activitats humanes poden fer que s'extingeixin abans de ser descobertes i classificades.

D'aquesta forma, afegeixen, es perd un potencial únic i valuós de recursos genètics, que pot dur a efectes impredictibles en ecosistemes globals essencials per al subministrament d'aliments i la regulació del clima.

Presentat dijous a Mont-real en el marc de la conferència sobre biodiversitat, l'informe explica que hi ha unes 28.000 espècies animals que viuen a l'oceà profund que han estat descrites i se'ls ha donat nom, però que "hi ha uns 2,2 milions d'espècies marines, incloses les que viuen a grans profunditats, desconegudes per la ciència, moltes de les quals es creu que estan amenaçades d'extinció".

La doctora Kaiser afirma que les zones profundes dels oceans "semblen molt llunyanes i insignificants a primer cop d'ull" i que no queda clar, immediatament, "el que aquests extensos ecosistemes i els seus habitants estan fent per a nosaltres".

Es considera oceà profund, explica Kaiser, l'espai que es troba entre els 200 i els 11.000 metres o més enllà i és l'hàbitat més gran del món:

"Cobreix més de la meitat de la superfície de la Terra. És essencial en la regulació del clima emmagatzemant diòxid de carboni i calor i mantenint la biodiversitat."

Per això, els autors de l'informe fan una crida per desenvolupar estratègies de recerca i d'explotació, cooperació i infraestructures en el marc internacional.


Més de 150.000 espècies amenaçades

Sigui com sigui, en aquest moment, la Llista Vermella de la IUCN inclou 150.388 espècies d'animals i plantes, de les quals 42.108 estan amenaçades d'extinció. De les 17.903 espècies marines incloses a la llista, més de 1.550 estan en risc d'extinció.

L'escalfament global afecta almenys un 41% de les espècies marines amenaçades. Per això, Bruno Oberle, director general d'IUCN, ha dit que es tracta d'una "tempesta perfecta" creada per la insostenible activitat humana i que "no ens podem permetre fracassar":

"Necessitem abordar urgentment la unió de les crisis climàtica i de biodiversitat, amb canvis profunds en els nostres sistemes econòmics, o ens arrisquem a perdre els beneficis crucials que els oceans ens proporcionen."

L'escalfament global no és l'única amenaça per a les espècies marines i la IUCN també esmenta com a molt importants la pesca insostenible i la pesca il·legal, la contaminació i els efectes de diverses malalties.


Dugongs, "abalones" i coral pilar

En la nova llista, el dugong, un gran mamífer herbívor, i el 44% de les espècies d'"abalone", nom en anglès d'un grup de mol·luscs entre els quals hi ha l'orella de mar, ara estan classificats com en risc d'extinció. I el coral pilar ara està en perill crític.

Els "abalones" es venen com un dels aliments marins més cars i això porta a una sobreexplotació, però també a la captura il·legal i al comerç furtiu. N'hi ha 54 espècies i 30 ara es troben amenaçades d'extinció.

A més de la captura il·legal, que a Sud-àfrica està connectada amb xarxes de tràfic internacional de drogues i ha causat una mortalitat de fins al 99% en algunes espècies, les onades de calor també han perjudicat aquests animals.

Pel doctor Howard Peters, membre del grup d'especialistes en mol·luscs de la IUCN i investigador a la Universitat de York, això reflecteix en un sol animal els efectes de la desastrosa tutela dels nostres oceans:

"Sobrepesca, contaminació, malalties, pèrdua d'hàbitats, excés d'algues, acidificació, per dir només algunes amenaces. Són, realment, el canari a la mina de carbó."

Afegeix que una de les coses que la gent pot fer immediatament per ajudar aquests mol·luscs és consumir només els que procedeixen de granges o de fonts sostenibles.

Pel que fa al dugong, les poblacions de l'Àfrica oriental i de Nova Caledònia es troben en perill crític o en perill, respectivament, però globalment es qualifiquen de vulnerables.

A l'Àfrica oriental queden menys de 250 individus madurs i a Nova Caledònia no superarien els 900. En el primer d'aquests llocs les captures involuntàries amb estris de pesca són la causa principal, però també els afecten les pèrdues d'hàbitats i la contaminació, sobretot per explotacions de petroli i gas natural, i la ara i el desenvolupament urbanístic a la costa, que destrueixen les praderies marines on els dugongs s'alimenten. A Nova Caledònia el risc principal ve de la captura il·legal, però també els afecten els residus de l'agricultura, la contaminació de les mines de níquel i el desenvolupament costaner. A tots dos llocs els xocs amb embarcacions representen una de les causes principals de mortalitat.

Imatge d'un conjunt de coral pilar
El coral pilar ha passat a estar classificat en perill crític (Françoise Cabada-Blanco)

Finalment, el coral pilar, de nom científic Dendrogyra cylindrus, ha passat de vulnerable a estar en perill crític. Se'l troba en el Carib, des de la península de Yucatán i Florida a Trinitat i Tobago. Les seves poblacions han disminuït un 80% des del 1990. Una de les causes principals és una malaltia d'origen desconegut que ataca els corals durs i que infecta de 90 a 100 metres diaris les barreres de coral afectades.

Sense jurisdicció de cap país

Jon Paul Rodríguez, director de la Comissió de Supervivència d'Espècies de la IUCN, alerta que "el 99% de l'espai habitable del nostre planeta està sota l'aigua" i afegeix que la humanitat actua com si els oceans fossin impossibles d'esgotar:

"Com si fossin capaços de suportar infinitament la recollida d'algues, animals i plantes per a aliments i altres productes, capaços de transformar tots els contaminants que hi aboquem i d'absorbir el diòxid de carboni que generem en l'ús del terreny i de combustibles fòssils."

El problema requereix, afirmen des de la IUCN, un enfocament holístic, que faci extensiu a l'entorn marí els beneficis de protegir i restaurar terres, com ara les illes.

El doctor Àlex Aguilar, catedràtic de Biologia i professor de Biologia de la Conservació a la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), explica al 324.cat que "la principal dificultat per a la conservació marina rau en la molt insuficient governança dels oceans":

"Dos terços de la superfície dels oceans (cosa que significa aproximadament la meitat del planeta) no estan sota la jurisdicció de cap país, i això vol dir que qualsevol pot fer allà el que vulgui."

Afegeix que "la pràctica totalitat de les aigües profundes es troben lluny dels continents habitats, i això fa que allà la inexistència de control sigui pràcticament absoluta".

Conclou que només podrem assegurar la conservació d'aquestes regions "quan hi hagi jurisdicció sobre elles", però afegeix que, després de les darreres dècades, "no sembla que els estats tinguin intenció de fer-ho".

 

ARXIVAT A:
CiènciaEcologiaCrisi climàtica
Anar al contingut