Famílies que conviuen amb el trastorn mental: "No saps què passa ni com ajudar"
Els psiquiatres destaquen que els familiars necessiten un acompanyament adequat i recursos públics: "Si ja en falten per als mateixos pacients, imagina't per a les famílies"
Famílies que conviuen amb el trastorn mental: "No saps què passa ni com ajudar"
La família té un paper clau per ajudar les persones amb trastorns mentals

Famílies que conviuen amb el trastorn mental: "No saps què passa ni com ajudar"

Els psiquiatres destaquen que els familiars necessiten un acompanyament adequat i recursos públics: "Si ja en falten per als mateixos pacients, imagina't per a les famílies"

Maria Fernández NogueraActualitzat
TEMA:
Salut

Els problemes de salut mental han crescut exponencialment amb la pandèmia, especialment entre els joves, però falten recursos per fer-hi front.

Fa deu dies, els professionals de la Unitat de Psiquiatria Infantil del Parc Taulí de Sabadell alertaven que "la quarta onada serà la salut mental", després de constatar l'augment en els trastorns mentals en infants i joves i també en les temptatives de suïcidi en menors de 18 anys, que s'han disparat en un 27% durant el 2020.

Per això aquest dimarts, el primer acte oficial del nou president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha estat visitar justament el Servei de Salut Mental per a Infants i Joves de l'Hospital del Parc Taulí de Sabadell, on ha anunciat la creació d'un nou Pla Integral de Salut Mental i Emocional "per reforçar els serveis bàsics essencials per a la ciutadania". Un pla que serà prioritari per al seu govern, ha dit, i un dels primers encàrrecs que farà al nou conseller de Salut, Josep Maria Argimon.

"Cal involucrar no només els serveis assistencials, com els d'atenció primària, sinó tota la comunitat, les administracions locals i també la comunitat educativa."

Aragonès ha recordat algunes xifres sobre l'impacte de la pandèmia en la salut mental de la població: durant l'any 2020, a tot Catalunya, els trastorns d'ansietat han crescut un 127%, les depressions i trastorns mentals un 33% i les temptatives de suïcidi s'han disparat un 195%. Pel que fa "als trastorns de conducta alimentària", només al Parc Taulí de Sabadell l'increment ha estat del 21,6% en un any.

Aragonès ha visitat el Servei de Salut Mental del Parc Taulí en el primer acte com a president (ACN / Albert Segura Lorrio)

S'han reforçat els serveis d'emergència, ha assegurat el president, però els recursos encara són insuficients, com denuncien els pacients i les seves famílies i els professionals que els atenen.

A Barcelona, una de cada 5 persones que van trucar al telèfon de prevenció del suïcidi tenia menys de 21 anys i des del setembre s'han doblat els intents de suïcidi de dones joves. Per això també l'Ajuntament barceloní ha anunciat aquest dimarts un reforç al pla de xoc de salut mental vigent des de l'agost de l'any passat.

Entre les mesures anunciades a Barcelona, hi ha un increment del pressupost de 3 milions d'euros addicionals, l'activació d'un canal específic de WhastApp i una aplicació de mòbil per atendre aquests grup d'edat i tallers de formació a agents comunitaris per reforçar la detecció de problemes de salut mental en joves i adolescents. El consistori ha recordat, en una piulada a Twitter, els punts d'atenció psicològica a joves oberts en diversos punts de la ciutat.


Els familiars, un paper clau

 

 

El Servei de Salut Mental del Parc Taulí ofereix atenció especialitzada tant als infants i joves menors de 18 anys que presenten problemes de salut mental com a les seves famílies.

La família juga un paper clau en la capacitació i l'autonomia de les persones amb trastorn mental: un tracte inadequat dels convivents pot ser perjudicial per a l'evolució del trastorn, mentre que un bon tracte pot accelerar-ne la rehabilitació i l'empoderament.

Sovint, però, els familiars no saben com afrontar una situació que els ve de nou. Els professionals de la salut mental subratllen la importància que rebin formació per fer un acompanyament apropiat. El problema és que falten recursos a la sanitat pública. "Si ja en falten per als mateixos pacients, imagina't per a les famílies", assenyala un psiquiatre que treballa en un centre de salut mental.

La família pot guarir o enfonsar

En Miguel Ángel té 42 anys i als 18 va desenvolupar un trastorn mental. Anys després, també el va desenvolupar el seu germà, que tenia només un any més que ell. A casa, van viure la cara i la creu de com la família pot afectar la salut mental.

"Primer, per una figura paterna que no era l'exemple adequat i era molt complicada la convivència a la llar", explica en Miguel Àngel. Però, després, "la convivència va millorar molt perquè els dos pilars fonamentals eren la germana i la mare, i gràcies a incloure'ns de la mateixa manera i no tractar-nos diferent, això ens va ajudar a recuperar-nos i poder reprendre, empoderats, una nova vida".

Tal com subratlla un estudi de l'associació Obertament, dues de cada deu persones amb un trastorn mental han viscut burles, insults, coacció, culpabilització o menyspreu al llarg de la seva vida per part de la família nuclear. I una de cada deu han viscut, fins i tot, situacions d'evitació, rebuig i allunyament per part de la família més propera. Conductes que poden enfonsar encara més la persona que pateix el trastorn.


La formació, clau

Diversos psiquiatres coincideixen en la necessitat que els convivents es formin per poder comprendre el trastorn mental que pateix el familiar i ajudar-lo de la manera que necessita. Així ho subratlla també el coordinador del Centre de Salut Mental Benito Menni de l'Hospitalet i vocal del Col·legi de Psicologia, Óscar Pino:

"És molt important entrenar els familiars i que entenguin com són aquest tipus de malalties i com poden ajudar-los perquè augmenti la seva qualitat de vida."

Amb tot, hi ha vegades que el pacient no vol que la família sàpiga quin trastorn té o quina medicació ha de prendre. En aquests casos, els professionals de la medicina, per llei, han de respectar la seva voluntat i no revelar-ho als familiars.


Els recursos, insuficients

El problema amb què es troben els convivents és que hi ha pocs recursos per a ells a la sanitat pública. En l'àmbit on hi ha més formació per a familiars és per a trastorns que afecten infants i adolescents. En canvi, en l'àmbit dels adults, els recursos són més limitats. Actualment, hi ha formació psicopedagògica per a convivents en alguns centres mèdics públics, però no en tots.

Per això, fa dècades que els familiars es van organitzar en associacions que fan, entre altres coses, cursos psicopedagògics. També es troben en grups d'ajuda mútua, en què comparteixen inquietuds. Josep Aguilar, de la Federació Salut Mental Catalunya, assenyala que aquests grups són com una "descàrrega". A la Francisca, per exemple, van ser-li molt útils sobretot la principi:

"La situació quan comences a trobar-te amb el problema de la salut mental a la família és molt dura, perquè no saps entendre què és, què està passant, per què està passant i què pots fer per ajudar els teus familiars."


Passats els anys, encara hi acudeix regularment per compartir experiències. "Ara he estat passant per una època molt difícil amb els meus familiars", assegura la Francisca. I compartir-ho amb el grup l'alleuja.

Cursos inclosos a la cartera de serveis, aviat

Mentrestant, la Generalitat treballa per incorporar a la cartera de serveis de salut pública el programa Activa't per la Salut Mental, que inclou formació per a persones amb diagnòstic i també per a les famílies. Es tracta d'un programa que va ser impulsat per les associacions, juntament amb diversos centres mèdics públics i altres proveïdors. Després d'una prova pilot que s'ha fet durant tres anys en 13 territoris, ara la intenció és que s'inclogui a la cartera de serveis.

En el marc de l'Activa't, el primer que s'implementarà serà el manual de recuperació, un programa destinat a empoderar el pacient. Més endavant, en una data encara per determinar, s'hi afegiran els cursos psicopedagògics per a familiars, tal com explica el director del pla director de Salut Mental i Addiccions, Jordi Blanch.


La teràpia familiar, existent però excepcional

A la sanitat pública hi ha molts pocs centres que ofereixin teràpia familiar per a casos en què el trastorn mental afecti greument les relacions de família. Un referent en aquest àmbit és l'hospital de Sant Pau, on a més hi ha una escola en què es forma els professionals de la psiquiatria sobre com dur a terme teràpies de grup entre els convivents.

Els serveis de salut mental, cada cop més tensionats

I tot plegat, en un moment en què ha augmentat la demanda de serveis de salut mental. Més primeres visites i recaigudes dels que ja tenien un diagnòstic. Al Centre de Salut Mental Benito Menni de l'Hospitalet afirmen que estan desbordats i el seu coordinador, Óscar Pino, reclama més recursos:

"Falta un pacte d'estat o un pacte a nivell dels nostres polítics perquè es doti de recursos per atendre el que la població està demanant."


Abans de la pandèmia, ja faltaven professionals de la psicologia i la psiquiatria a la sanitat pública. Una mancança que persisteix, però, ara, amb un sistema encara més tensionat.

ARXIVAT A:
SalutCovid-19Coronavirus Catalunya

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut