Els intents de suïcidi en adolescents augmenten un 27% en l'any de la pandèmia
Alguns centres de salut mental infantil-juvenil ja han atès tantes temptatives els primers tres mesos d'aquest any com en tot el 2019
Els intents de suïcidi en adolescents augmenten un 27% en l'any de la pandèmia
Els intents de suïcidi en joves augmenten un 27% en l'any de la pandèmia
A Catalunya es van registrar 601 intents de suïcidi en menors el 2020
Terrassa

Els intents de suïcidi en adolescents augmenten un 27% en l'any de la pandèmia

Alguns centres de salut mental infantil-juvenil ja han atès tantes temptatives els primers tres mesos d'aquest any com en tot el 2019

Ferran Moreno Garcia/Teresa Macià VilesActualitzat
TEMA:
Salut

"Sempre he estat molt exigent amb mi mateixa. Em sentia trista, buida. I que no podia sortir de la situació. Vaig arribar a no desitjar viure." És el testimoni d'una noia de 17 anys, de Lleida, que després d'autolesionar-se va començar a tenir ideacions suïcides.

L'últim any, amb l'esclat de la pandèmia, als centres de salut mental han vist un augment substancial de les temptatives de suïcidi en adolescents. Només al centre infantojuvenil del Garraf n'han registrat tantes aquests primers tres mesos del 2021 com en tot el 2019.

En aquests moments, els suïcidis són la primera causa de mort no natural entre els joves de 16 a 35 anys. 

El sistema de detecció de la Generalitat de Catalunya, el Codi de Risc del Suïcidi, ha computat 601 temptatives de suïcidi en joves fins a 18 anys el 2020. És un increment del 27% respecte a l'any anterior, quan se'n van computar 473.

"Es fa molt difícil conjugar l'increment de la demanda amb l'augment de la gravetat dels casos", assenyala Salomé Juan, coordinadora del Centre Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) Garraf-Hospital Sant Joan de Déu, que alerta:

"Han sigut nanos tancats a casa, que s'han incorporat als instituts d'una manera molt estranya. L'afectació de no poder socialitzar-se els ha afectat i molt."


Un impacte del qual el Juan i altres testimonis parlen en el següent vídeo:


El suïcidi, la mort invisible

La mort per suïcidi d'un noi de només 13 anys, fa una setmana, ha sacsejat la comunitat que ajudava la família, la parròquia de Santa Anna. "Ha tingut una afectació molt forta i, a més, ha estat inesperat", lamenta Peio Sánchez, rector de la parròquia.

Senten que era un cas no especialment greu que se'ls ha escapat de les mans. "La pandèmia ha posat en crisi el suport social. La detecció és molt més difícil. No tenim enceses les llums que ens permetrien identificar l'acompanyament que necessiten els nostres joves."

Una sala del Centre d'Atenció a la Salut Mental per a Infants i Joves Garraf-Sant Joan de Déu

Tenen una sensació molt semblant als centres de salut mental. Aquest any de pandèmia, la detecció de joves amb ideacions suïcides ha estat especialment complicada.

"No seria estrany pensar que, tenint en compte l'excepcionalitat del moment i que el sistema ha estat tan poc accessible, hi hagi hagut més casos que hagin debutat, que s'hagin anat agreujant i que hagin acabat morint per suïcidi", assenyala Míriam Vilaplana, coordinadora del servei de salut mental d'adults Garraf-Sant Joan de Déu.

La infradetecció de persones amb conductes suïcides, però, no ha estat una novetat de la pandèmia. Un estudi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses situava que el 62% de les persones mortes per suïcidi, entre 2010 i 2016, no havien sigut ateses o tractades, abans de morir, en centres especialitzats de salut mental.

La infradetecció, especialment greu als instituts

Blanca Serrano ha vist un empitjorament de la salut mental en alguns amics propers. Té 17 anys i estudia 2n de Batxillerat a l'Institut Mediterrània de Castelldefels.

Blanca Serrano lamenta que als instituts no hi ha plans específics per prevenir el suïcidi


Va decidir fer el seu treball de recerca sobre el suïcidi i va arribar a la conclusió que no hi ha un pla específic, als centres educatius, per prevenir-lo.

"Ningú parla del suïcidi. Molts instituts ho adapten a la seva manera de fer i tracten el tema des de la improvisació. I jo crec que aquest tema no es pot tractar des de la improvisació", assenyala Serrano.  

Arran de la seva investigació ha proposat que es creï un sistema d'atenció específic per canalitzar, més ràpidament, l'ajuda que pugui necessitar un alumne amb ideacions suïcides. I demana formació específica per als docents.

"Realment, eines des del punt de vista de la formació no en tenim", apunta l'Arantxa, la seva tutora i professora de filosofia al centre.

La Generalitat de Catalunya compta, des de fa anys, amb el Programa Salut i Escola, que acosta personal d'infermeria als instituts, amb visites als alumnes de manera confidencial. Però ni arriba a tots els centres educatius, ni a detectar tots els adolescents amb ideacions suïcides.

"És veritat que depèn molt de cada centre i de les directrius de cada direcció", reconeix el director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat, Jordi Blanch. "Aquí probablement hem de pressionar més, que altres departaments implementin mesures per detectar i millorar la salut mental, inclosa la conducta suïcida. És una feina que haurem de liderar des de Salut, però que inclourà Educació o Treball."

Blanch defensa incrementar la formació i presència del personal d'infermeria i que continuï sent aquest l'encarregat de detectar els problemes de salut mental o emocional. "Infermeria ha de tocar tots els temes de salut, inclosa també la salut mental. Si hi ha una sospita de problema, que hi hagi una vinculació ràpida i fluïda cap a l'especialitzada, cap a la psicologia clínica o psiquiatria."

 

La falta de professionals, problema endèmic

Espanya és un dels països de la Unió Europea que té la taxa de professionals de salut mental per cada 100.000 habitants més baixa. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut del 2017, Espanya té una taxa de 15,4 professionals, mentre que la mitjana de la UE se situa en 50.

Altres països com Itàlia, Alemanya o França arriben, respectivament, a 55,7; 144,9 i 173,6 professionals dedicats a la salut mental per cada 100.000 habitants, superant amb escreix les xifres a l'estat espanyol.

Els intents de suïcidi en joves augmenten un 27% en l'any de la pandèmia
La pandèmia ha fet créixer les temptatives de suïcidi entre els més joves (Pixabay/Artbykleiton)


Des de Salut s'indica que en aquests moments s'està al 90% de cobertura dels professionals de salut mental necessaris en l'atenció primària, al 80% als centres de salut mental i al 70% en l'atenció a les addiccions.

Blanch confia poder comptar a partir del 2023 amb més psicòlegs clínics, per incrementar el nombre de professionals en centres com els CSMIJ o els CSMA, els centres d'adults. "Fins que no hagin passat els 4 anys de formació, i això passarà el 2023, encara no els tindrem. Els que surten cada any són un nombre molt limitat en relació als que necessitaríem. Passaran d'una vintena a una quarantena", diu.

El director de Salut Mental assenyala, alhora, la importància que les possibles inversions puguin anar acompanyades de plans de contractació efectius, en referència a l'última gran injecció de diners de l'etapa del conseller Toni Comín. "Què ens va passar aleshores? Que no teníem els professionals. I això s'ha traduït que en alguns llocs hi havia els recursos però no les persones per contractar. Això és el que volem evitar ara", comenta.

Amb els professionals actuals, i amb l'activació del Codi de Risc del Suïcidi, Salut garanteix que quan una persona ha tingut una temptativa de suïcida, se l'atén en el termini de 72 h si és menor d'edat. En el cas dels adults, en menys de 10 dies rep una visita per part d'un professional especialitzat.


Les dades sobre el suïcidi no estan unificades

El Departament de Salut no té la foto completa del suïcidi a Catalunya. El registre de les temptatives l'obtenen del Codi de Risc del Suïcidi, però les morts les registra el Departament de Justícia.

"Ara tenim diferents registres. Registres d'Educació que no compartim amb Salut, el registre de suïcidis tampoc compartit amb Salut, el registre de les temptatives no el compartim amb el de suïcidis... Això és un àmbit de millora", indica Blanch. "Si no tenim una foto prou fiable, a l'hora de planificar és més difícil", afegeix.

Aquesta situació s'espera resoldre i unificar en un observatori de nova creació amb el nou Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi, encara sense data de presentació.


Els familiars, els grans oblidats

"En aquest moment, ni a tot l'estat ni a Catalunya, hi ha cap servei d'atenció específic que atengui les persones que han patit una pèrdua traumàtica com és la pèrdua per suïcidi." Ho denuncia Carles Alastuey, vicepresident de Després del Suïcidi-Associació de Supervivents DSAS.

El seu nebot es va suïcidar quan tenia 19 anys, ara en fa deu. Des d'aleshores, denuncia Alastuey, no hi ha hagut grans millores en l'atenció als supervivents i als familiars:

"Parlem d'un col·lectiu, el dels familiars, l'entorn de la persona que se suïcida, que té un risc de desplegar problemes de salut mental severs, problemes de salut físics... I per a això no hi ha res."

Carles Alastuey, oncle d'un noi que es va suïcidar, denuncia el desemparament de les famílies

 

Com els professionals, reivindica que es parli del suïcidi, amb responsabilitat, als mitjans de comunicació, a les escoles, als instituts. Que es trenqui el tabú que segueix existint. I que s'incrementin els recursos.

"Hem de reivindicar que la psicologia i l'atenció emocional s'acosti més als col·lectius que la necessitem. No pot ser que per tenir una atenció psicològica a la pública tinguis una llista d'espera de tres o quatre mesos", conclou.

 

ARXIVAT A:
SalutCoronavirus
Anar al contingut