Espanya rep el submarí Isaac Peral 18 anys més tard i amb un sobrecost de 1.800 milions

L'Armada ha rebut aquest dijous l'S-81 Isaac Peral, un dels submarins convencionals no nuclears més avançats del món, en un acte presidit per la ministra de Defensa, Margarita Robles, que ha definit l'entrega com "una fita històrica". Acaba, així, un serial que ha durat 18 anys i que ha tingut retards, sobrecostos, imprevistos i fins i tot algun element còmic.

Amb l'Isaac Peral, Espanya passa a formar part del reduït grup de països amb capacitat de dissenyar i construir submarins. L'S-81, que té el nom de l'inventor i mariner nascut a Cartagena, ja ha suscitat l'interès de països com l'Índia, el Canadà, Turquia, les Filipines, Egipte i Polònia.

En l'acte s'ha signat amb solemnitat la documentació d'entrega i transferència entre Navantia i la Direcció General d'Armament i Material del Ministeri de Defensa. A més, ha pres possessió el que serà el primer comandant de la unitat, el capità de corbeta Manuel Corral, i s'ha entregat la bandera a l'embarcació.

El programa S-80 compta amb una inversió de 6.000 milions i preveu la creació de 7.000 llocs de treball durant la construcció dels quatre submarins que componen la sèrie. L'última unitat està previst que s'entregui a l'Armada el 2028.

Després de l'S-81 arribaran tres submergibles més, que es troben en diferents graus de preparació. Tots ells tenen nom de pioners de la navegació submarina: l'S-82 Narcís Monturiol, l'S-83 Cosme García i l'S-84 Mateo García de los Reyes.
 

Un submarí únic entre els submarins no nuclears

Amb una eslora de 80,8 metres, un diàmetre de 7,3 i un desplaçament de gairebé 3.000 tones, l'S-81 és un aparell amb capacitats úniques entre els submarins no nuclears de l'OTAN.

Compta amb una dotació de 53 persones, 47 homes i 6 dones, però l'alt nivell d'automatització del submarí fa que pugui operar amb una dotació de només 32 persones.

L'Isaac Peral està pensat per operar autònomament i amb gran sigil durant llargs períodes de temps. Té capacitat per a missions antisuperfície i antisubmarines, atacs a terra, operacions a diverses profunditats, operacions especials, d'evacuació de personal civil, recopilació d'intel·ligència o dissuasió.

Un serial de 18 anys

El projecte ha suposat el repte més gran per a la construcció naval espanyola. I no ha estat exempt d'entrebancs.

El projecte va començar el 2005 i el 2013, quan ja s'estava acabant la construcció de l'S-81 i s'hi havia instal·lat el motor elèctric principal i la pila de combustible, es va haver de refer perquè el pes final excedia la capacitat del casc i l'aparell no hauria flotat.

No va ser l'únic imprevist. L'any 2018 es van haver d'ampliar els molls de la base de Cartagena des d'on han operar els submarins perquè no hi cabien.

Finalment, es va avarar l'abril del 2021, amb deu anys de retard i un sobrecost de 1.800 milions d'euros.