Queden obstacles com ara el fet que s'estigui obrint la porta a altres llengües minoritàries (Europa Press/Vincent Isore)

Català oficial a la UE: Albares proposa als 27 que el cas d'Espanya sigui únic

Junts valora els "avenços" en l'oficialitat del català a les institucions europees, però reclama que es posi data per a l'aprovació definitiva

Actualitzat

L'oficialitat del català a la Unió Europea és una carrera d'obstacles que ja ha començat i, de moment, no s'ha tombat cap tanca. "Avui hem avançat decididament", ha dit el ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel Albares, en sortir de la reunió aquest dimarts del Consell d'Afers Generals, el fòrum on els 27 discuteixen la qüestió. 

No s'ha votat la proposta, però el dossier sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera continuarà damunt la taula en la pròxima trobada, prevista el 18 de novembre i la meta, segons Albares, és més a prop. 

El tret de sortida es va donar el 19 de setembre quan Espanya va plantejar la proposta en una reunió de ministres d'Exteriors dels 27. La sortida va ser vàlida --cap estat membre de la Unió Europea va vetar la proposta--, però la majoria va demanar més informació. Els dubtes dels socis europeus pivoten al voltant de l'encaix jurídic, pràctic i econòmic.

La delegació espanyola ha pogut respondre'ls aquest dimarts i aportar arguments concrets a la resta d'estats membres. L'econòmic, que Espanya està disposada a assumir el cost de traductors i intèrprets, ja era conegut i així s'ha reiterat.

Però Albares n'ha plantejat un de nou: que la reforma quedi circumscrita exclusivament al cas d'Espanya, perquè "compleix uns requisits únics a la Unió i, per tant, altres llengües no podran emparar-se en aquesta reforma si l'estat membre no ho aprova". Per tant, s'evitaria obrir la porta a altres llengües minoritàries.

El ministre ha argumentat que el català, el gallec i l'euskera tenen un estatus reconegut a la Constitució --cosa que no passa amb el bretó o el cors, per exemple--, són oficials al Congrés i al Senat --des que el mes passat les dues cambres espanyoles ja ho admeten-- i s'han certificat còpies dels tractats europeus en aquestes llengües.

Albares ha exposat els arguments d'Espanya als 27 (EFE)

Albares també ha destacat la facilitat de trobar intèrprets i traductors i ha subratllat que, arribat el cas, la reforma serà per a les tres llengües "en igualtat de condicions", tot i que deixa la porta oberta a una aplicació "seqüencial" que diu que la facilitaria.

Podria començar amb el català, amb un nombre de parlants que la situa a la zona mitjana de la taula de parlants de les llengües oficials de la UE. Seria la 13a.

 

Un altre punt a favor de convèncer políticament els 27 és el paper d'Andorra. La Unió Europea està negociant un acord d'associació amb Andorra, que no és estat membre de la UE, i en aquesta negociació Andorra dona importància al reconeixement del català, que és la llegua oficial del país.


Què hi diu cada estat

Ara per ara, la majoria dels estats membres consultats per TV3 no es mullen sobre la seva posició davant la proposta d'Espanya. Entre els països més reticents hi ha Suècia i Finlàndia, i entre els més favorables, Portugal, Eslovènia, Romania i Bulgària, entre d'altres.

També cal destacar que socis de pes com Alemanya o França no s'han oposat d'entrada a la proposta. Tampoc ho ha fet Itàlia, tot i que podria rebre pressions per boicotejar una proposta que surt de la socialdemocràcia espanyola i que alguns estats membres veuen com una qüestió conjuntural per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. 

En tot cas, Albares ha explicat que "dins de la sala no hi ha hagut cap oposició" i "hi ha hagut alguns països que han pres la paraula per donar suport a la sol·licitud d'Espanya"." No importen els vots, sinó els vetos. I aquí no hi ha vetos", ha insistit.
 

El govern només acceptarà "la plena oficialitat"

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha celebrat que no hi hagi aquests vetos i, davant les reticències que podrien venir de països com Letònia, ha remarcat que "no pot ser un impediment per a la plena oficialitat" del català.

Plaja s'ha mostrat oberta que s'estudiïn "totes les propostes per a l'encaix jurídic i econòmic", però ha avisat que el govern "no acceptarà altra cosa que no sigui la plena oficialitat" de la llengua.

 

Junts reclama més "esforços diplomàtics"

Des de Junts per Catalunya han posat en valor els "avenços", però adverteixen que "el govern espanyol ha d'intensificar els esforços diplomàtics i ha de ser conscient que estem en temps de descompte".

Fonts del partit han subratllat que "caldria anunciar una data per a l'aprovació definitiva de l'oficialitat del català a la UE". "Estarem amatents que es produeixin novetats en les properes setmanes", han dit.

ARXIVAT A:
Unió EuropeaCatalà
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut