Turull: "Qui intenti generar tensió i violència a Catalunya, és operació fracàs"

L'exconseller acusat de rebel·lió diu que "els ciutadans de Catalunya no són ovelles" i que el moviment independentista "va de baix a dalt"
Turull: "Qui intenti generar tensió i violència a Catalunya, és operació fracàs"
Madrid

Turull: "Qui intenti generar tensió i violència a Catalunya, és operació fracàs"

L'exconseller acusat de rebel·lió diu que "els ciutadans de Catalunya no són ovelles" i que el moviment independentista "va de baix a dalt"
Josep Maria Camps Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Aquest dimarts a les 10 del matí s'ha reprès el judici al procés independentista amb la declaració de l'exconseller Jordi Turull, que porta més d'un any tancat en presó preventiva en dos períodes de presó, el segon dels quals encara no s'ha acabat.

Al principi de la seva declaració, Turull ha confirmat que contestaria a les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, com ja va fer Joaquim Forn dijous passat, però no a Vox.

 

Ha respost en castellà

A l'inici de l'interrogatori, Turull ha dit que volia respondre en català, però que com que no hi ha traducció simultània, ha decidit respondre en castellà.

L'exconseller ha dit que no ho volia per qüestions "sentimentals" o "emocionals", en referència a l'argumentació donada la setmana passada pel president del Tribunal, Manuel Marchena, sinó perquè considerava que s'expressaria molt millor en català.

 

 

"Això no s'aguanta per enlloc"

Turull ha rebutjat la formulació de moltes de les preguntes del fiscal, Jaime Moreno, i ha afegit que l'escrit d'acusació de la Fiscalia fa aparèixer el procés independentista de sobte:

"Aquest procés, en el seu escrit d'acusació, vostès el situen en un dia que s'encén el llum i aterra i cau sobre taula un llibre blanc. Pam! Això no s'aguanta per enlloc."

L'exconseller ha assegurat que en aquest relat hi falta el principal, que és el moviment independentista, que, ha assegurat, "va de baix a dalt":

"Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no són gent que està militaritzada i se'ls diu: "Aquí, allà..." No, no és això. La gent a Catalunya, sigui independentista o no ho sigui, sigui d'extrema dreta o extrema esquerra, del centre, té criteri. Som al segle XXI."

"Ho dic perquè es parla de la gent en un sentit que suposa desconèixer absolutament Catalunya i el moviment independentista. El moviment independentista a Catalunya va de baix a dalt."

 

El president del Tribunal, Manuel Marchena, ha recriminat a Turull que, ha assegurat, no s'estava limitant a respondre a les preguntes:

"Senyor Turull. Vostè té dret a contestar, a no contestar, a matisar, a rebutjar qualsevol pregunta que se li formuli, però el que tampoc és correcte és que vostè ara aprofiti una pregunta del ministeri fiscal per fer al·legacions que podrà fer en el seu moment, quan tingui el dret a l'última paraula, quan el seu advocat elabori l'informe final."

 

Intervenció dels advocats

Quan el fiscal estava preguntant a Turull pel contingut del document conegut com a EnfoCATs i per l'agenda de Josep Maria Jové, l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha intervingut:

"He de protestar per la forma com es formulen les preguntes perquè dona per descomptats fets que no..."

 

En aquest punt, Marchena l'ha interromput:

"Senyor lletrat, no està en ús de paraula. No és el lletrat de Turull, no interrompi l'interrogatori ni del fiscal ni de ningú."

Van den Eynde ha recordat que també defensa Jové, i el fiscal s'estava referint a la seva agenda.

 

"Fer un referèndum es va despenalitzar"

Turull s'ha queixat que l'estan acusant d'organitzar un referèndum, que ja no és delicte:

"A nosaltres no se'ns podia denunciar per fer un referèndum, perquè un referèndum es va despenalitzar expressament. No és allò d'interpretar, no, no, s'estimba el 2005: organitzar un referèndum per part de qui no té les competències no mereix retret penal."

"Abans era al Codi Penal i es va treure. I es va treure. Llavors, què fa el govern de l'estat? Doncs va per la via de "suspenguem-ho", "modificarem el TC perquè pugui tenir un acte coercitiu, i si se'ns persegueix penalment és perquè, al final, el que estem fent és una cosa que no mereix retret penal."

El fiscal Javier Moreno, aquest dimarts interrogant Jordi Turull


25 incompliments de resolucions del TC

Preguntat per si sabia que el referèndum estava prohibit pel Tribunal Constitucional, Turull ha assegurat que en 5 anys el govern espanyol va incomplir fins a 25 sentències del TC:

"Però segons l'argumentari de la Fiscalia, això ha de servir per a tothom. Ho dic perquè en el mateix període del 2012 al 2017, el govern de l'Estat ha incomplert com unes 25 sentències del TC. I li posaré un exemple, perquè a la gent, més que pels seus consells, se la segueix per la seva exemplaritat."

"En el tema del 0,7% de l'IRPF, hi ha una sentència, la 177/2012 que obliga l'Estat a traspassar a la Generalitat. La va complir? No. Va venir la 226/2012 sobre el mateix tema, la va complir? No. La 21/2013. No. Tot sobre el mateix tema. La 70/2013, no la va complir; la 154/2013, la va complir l'Estat? No. La 33/2014. No. La 9/2017, la va complir? No la va complir."

"Són sentències del TC, no actuacions d'un automatisme per una prerrogativa."

Turull ha reblat l'argumentació assegurant que "cada dia estan incomplint les resolucions del TC i aquí no passa res":

"Un govern d'Espanya... Suposo que ens il·lustrarà els seus al·legats sobre la igualtat de la llei i els mandats del TC: com pot ser que aquells que ens denuncien davant del TC siguin els que estan cada dia incomplint les resolucions del TC i aquí no passi res?"

 

 

"Posar-se el vestit de constitucionalista"

En aquest punt, l'acusat ha afirmat que l'acció judicial és diferent per als "constitucionalistes" i per als "independentistes".

"Sap què passa? Quan diem que la llei és igual per a tothom, això de posar-te el vestit de constitucionalista ha de ser una ganga, perquè et permet incomplir la Constitució quan et dona la gana. En canvi, si vas d'independentista, per una interlocutòria, una providència del TC, per una interlocutòria, no per una resolució fonamentada, no, per una interlocutòria, porto un any a la presó, per una interlocutòria."

 

"Junts pel Sí, no junts perquè sí"

Responent al fiscal, Turull ha defensat que l'acció de la força política per la qual va sortir escollit, Junts pel Sí, era coneguda per tothom, i ha afegit que l'estratègia sempre ha estat buscar el diàleg:

"No vam tenir cap impugnació de la Fiscalia. Hi havia un programa electoral, es va fer un debat d'investidura i un programa de govern. Nosaltres érem Junts pel Sí, pel sí a la independència, Junts pel Sí, no junts perquè sí. Això ho sabia tothom. Crec que no és cap anormalitat que intentis, per la via pacífica, per la via democràtica, fer allò que t'has compromès amb els ciutadans de Catalunya."

"L'estratègia que es va seguir des del primer moment és: "Seiem, parlem-ne." Com deia Machado, abans de dialogar cal escoltar. No se'ns ha volgut ni escoltar, però nosaltres hi hem insistit, perquè a Catalunya la paraula "resignació" no existeix en el diccionari polític. Anem insistint."

Turull s'ha queixat que, malgrat els esforços, no se'ls van escoltar.


"Ni un euro públic" per al referèndum

Preguntat sobre el finançament del referèndum, Turull ha assegurat que no es va gastar "ni un euro públic":

"No es va gastar ni un euro públic en el referèndum."

"El control del govern espanyol era tan exhaustiu que la Generalitat estava bloquejada."

L'exconseller ha qualificat de "surrealistes" les sospites que el govern espanyol tenia sobre la possibilitat que diversos organismes destinessin diners al referèndum.

 

Per intentar provar el finançament públic, el fiscal Moreno ha fet una bateria llarga de preguntes relacionades amb les campanyes que la conselleria de Presidència, llavors encapçalada per Turull, va fer abans del referèndum.

Turull ha negat que es fes mai una campanya anomenada "Civisme" que costés més de 3 milions d'euros.

L'exconseller ha assegurat que aquests diners eren per al funcionament general de la conselleria, que al final la campanya va quedar deserta i que després es van aprofitar les imatges de les vies del tren per fer l'anunci del referèndum:

"Sí. La campanya de civisme va quedar deserta; no existeix. Quan després s'acostava i havíem de fer anuncis, se'ns presenta com era aquell anunci, que no ens va agradar, i es va tirar d'això: l'aprofitarem."

"A mi aquest anunci de la via del tren em va semblar d'una objectivitat tremenda."

 

Turull ha dit desconèixer si les empreses contractades per fer la campanya s'hi van negar per "motius polítics", perquè no hi va tractar directament.

En aquest sentit s'ha queixat de "l'estat d'opinió" que estaven creant entre les empreses els interrogatoris a què el jutjat 13 de Barcelona estava sotmetent les empreses sospitoses de col·laborar amb la Generalitat en les campanyes del referèndum.

Turull ha dit que fins i tot es va cridar a declarar una empresa "que feia testos".


Cap contracte amb Unipost

Després d'un recés de mitja hora, a dos quarts d'una el fiscal Delgado ha continuat l'interrogatori fent una altra bateria de preguntes, en aquest cas sobre els suposats encàrrecs de la Generalitat a diverses empreses, entre elles Unipost.

Turull ha negat que la seva conselleria o qualsevol altra hagués encarregat res a aquesta empresa de correus i a qualsevol altra en relació amb el referèndum, i ha dit que no sabia per què hi ha factures d'Unipost a nom de la Generalitat.

En aquest sentit, i a preguntes de Delgado, Turull ha dit que de molts dels preparatius per al referèndum se'n van encarregar particulars i entitats:

Jordi Turull: "L'1 d'octubre, hi havia moltíssima gent i moltíssimes entitats que volien col·laborar perquè l'1 d'octubre fos el màxim de reeixit i tenien les seves iniciatives. Passava en els mitjans de comunicació, en el tema de publicitat, i havia de passar en temes de cartelleria."

Fiscal Moreno: "Vostè està insinuant que era amb fons privats, amb particulars?"

Jordi Turull: "Suposo que sí, perquè amb públics segur que no."

Fiscal Moreno: "Però llavors per què les factures d'Unipost són a nom de la Generalitat?"

Jordi Turull: "Jo vaig ser el primer sorprès, el primer indignat vaig ser jo mateix."

Pel que fa a les urnes, l'exconseller ha afirmat: "Avui encara no sé com es van adquirir i com van arribar al seu destí."

 

La Policia Nacional i la CUP

Javier Moreno ha preguntat a Turull també pels fets del 20 de setembre del 2017, en la concentració davant de la Conselleria d'Economia durant els escorcolls de la Guàrdia Civil.

El fiscal ha preguntat per la suposada violència d'aquell dia, i Turull li ha recordat l'intent de la Policia Nacional d'entrar a la seu de la CUP:

Javier Moreno: "Vostè no creu que a partir del dia 20 s'estava generant una situació que podríem anomenar de clima creixent violent?"

Jordi Turull: "No, de cap manera. No he dit una cosa que el dia 20 va passar, i que veig que la Fiscalia normalment no ho recorda, que és que la policia va intentar entrar a la seu de la CUP i no tenia autorització judicial. Ho dic perquè si s'explica, s'explica tot."

 

 

"Operació fracàs"

Malgrat que el delicte més greu de què s'acusa Turull és el de rebel·lió, el fiscal ha centrat l'interrogatori a intentar fonamentar els delictes de desobediència i de malversació.

Però també ha intentat que Turull admetés que hi ha hagut violència relacionada amb el procés independentista i amb el referèndum de l'1 d'octubre.

Totes les vegades Turull ho ha aprofitat per fer al·legats a favor del pacifisme de la societat catalana, i ha qualificat d'"operació fracàs" qualsevol intent per intentar demostrar el contrari:

"Encara que s'intenti generar tensió i violència, qui ho intenti a Catalunya, ara, abans i després, és operació fracàs. La violència no va amb cap formació política a Catalunya. I ho dic perquè qualsevol partit polític, per noble que sigui la causa, només que insinuï que per aconseguir aquest objectiu es necessita una violència passiva petita, és operació fracàs, fracàs."

"Som el país de Pau Casals, i per un relat que es vulgui introduir..., ho sento, però s'entén que, per molt que es presenti la societat catalana com a violenta, aquest relat no té sentit i no s'aguanta per enlloc. És més, és delirant."

Pel que fa als vehicles de la Guàrdia Civil que van ser malmesos el dia 20 a Barcelona, Turull ho ha deplorat, però ha afirmat que el "99% de la gent" va tenir una actitud pacífica durant la concentració.

També ha negat que la secretària del jutjat 13 hagués hagut de "saltar per les teulades" per poder sortir de la conselleria.

 

L'1-O i el cens universal

Turull ha dit que no considera que el clima previ a l'1 d'octubre recomanés suspendre'l. En aquest sentit, ha dit que la referència que hi havia era el procés participatiu del 9N del 2014, que va ser totalment pacífic i sense incidents.

El fiscal li ha dit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va prohibir el referèndum de l'1-O, i Turull li ha dit que la interlocutòria d'aquest anava adreçat als cossos policials, no al govern de la Generalitat.

En aquest sentit, ha afirmat que el govern va fer un cens universal i va demanar a la gent que votés allà on no hi hagués acció policial, i ha posat com a exemple el cas del mateix president de la Generalitat:

"Vam dir: 'Posarem en marxa un cens universal i convidem tots els ciutadans d'aquells col·legis tancats, que hi hagi anat la policia i els hagi precintat o on hi hagi ara policia, que la gent vagi a votar a altres punts.'"

"El president de la Generalitat, com vostè es referia, què va fer? A ell li tocava votar a Sant Julià de Ramis. Sant Julià de Ramis diria que és l'escola que ha donat més voltes al món. Són aquelles imatges de la policia en un santuari de l'educació i de valors a cops de martell trencant els vidres. Al president de la Generalitat li tocava votar allà."

"Què va fer el president? Se'n va anar a Cornellà del Terri a votar, un poble entre Banyoles i Girona, es va fer una selfie, va fer propaganda del cens universal i, per tant, en cap cas va animar la gent a quedar-se davant els enfrontaments, en una actuació absolutament desproporcionada."

En aquest sentit, ha defensat que ni ell ni ningú del govern va fer cap crida per "protegir els col·legis electorals."

 

La DUI del 27 d'octubre, "expressió d'una voluntat política"

Pel que fa a la declaració d'independència del 27 d'octubre al Parlament, Turull ha dit que el que ell va votar va ser "l'expressió d'una voluntat política":

Jordi Turull: "Aquest document, al marge de disquisicions juridicoparlamentàries, aquest document és l'expressió d'una voluntat política que encaixa amb el sentit llibertari del poble. Això és el que es va votar el 27 d'octubre."

Javier Moreno: "Era una declaració formal?"

Jordi Turull: "Era l'expressió d'una voluntat política de nom "Declaració declarativa dels ciutadans de Catalunya" i després hi havia la part, com tota proposta de resolució, que encarrega coses al govern de la Generalitat. Era una declaració política. El Parlament fa política."


Soci d'Òmnium, l'ANC i moltes entitats més

Al principi de l'interrogatori el fiscal li ha preguntat si és soci de l'ANC i d'Òmnium, i Turull li ha respost amb una llista de tot d'entitats de les quals és soci:

"Soc soci d'Òmnium Cultural, de l'ANC, de Càritas, de la Fundació Catalana de l'Esplai, d'Intermón Oxfam, del RACC. D'Òmnium en soc soci des de fa més de 20 anys."

Turull ha afegit que "no li consta" que ser soci d'Òmnium sigui delicte: "No ho era ni durant el franquisme".

 

 

El mateix fiscal que Francesc Homs

El fiscal que ha interrogat Jordi Turull, Jaime Moreno, és el mateix que en el seu moment ja va interrogar Francesc Homs en el judici al Suprem pel 9N, uns interrogatoris que van ser tensos per les picabaralles dialèctiques i les interrupcions.

Moreno també va ser assessor del govern de Mariano Rajoy com a membre de la comissió per a la reforma de la llei d'enjudiciament criminal.


Una "interpretació generosa" de la Constitució per "ampliar drets"

Un cop acabat l'interrogatori del fiscal, ha arribat el torn de l'Advocacia de l'Estat, exercida per Rosa María Seoane.

Durant aquest segon interrogatori de les acusacions, Turull ha respost que en alguns casos, com en l'aplicació de l'article 155, s'ha fet una "interpretació generosa" de la Constitució, i ha reclamat que es faci també amb altres articles, com el 10 i el 96:

"En aquell cas es va ser generós perquè enlloc posa al 155 que es pot cessar tot un govern."

En aquest sentit, ha recordat que a la Constitució encara hi ha elements que han desaparegut, com la mili obligatòria:

"La meva formació política té molta experiència en coses que sembla que no tenen marge en la Constitució i l'acaben tenint. Segurament molts joves no es recorden ni del que és el servei militar obligatori. Ni se n'han de recordar, malgrat que la Constitució diu que hi haurà un servei militar obligatori. Ja no existeix."

"La Constitució la pots entendre amb el concepte d'ampliar drets o, com està passant ara, de restringir drets. Aquesta era la nostra visió política. A partir d'aquí, és el que he dit de la ponderació, però un ha de ponderar-ho tot."

Després que Turull digués això, Marchena li ha demanat que "intenti evitar el debat jurídic" en la seva declaració.

Amb l'interrogatori de Rosa María Seoane el president del tribunal ha suspès la sessió fins a les 4 de la tarda, quan ha arribat el torn de les defenses.

Després del visionat d'imatges de la concentració del 20S, Turull ha destacat que "no està renyit defensar una sèrie de valors i drets amb passar-ho bé i de la manera més pacífica".

I, quan el seu advocat, Jordi Pina, li ha demanat si havia promogut la sedició, ho ha negat rotundament i s'ha remès a les paraules de Carles Puigdemont:

"Això ho va dir el president Puigdemont. El meu deure i responsabilitat com a president és d'esgotar totes les vies, absolutament totes, per trobar una solució dialogada i pactada a un conflicte que és de naturalesa democràtica.

És necessar que, en aquestes hores que se'ns presenten,  el compromís amb la pau i el civisme es mantingui més ferm que mai. Només d'aquesta manera, subratllo, podrem acabar guanyant. Aquesta era l'apel·lació el 27 d'octubre, militar amb la pau i el civisme." 

 

 

 

La Fiscalia demana 16 anys de presó

La Fiscalia demana per a l'exconseller de la Presidència 16 anys de presó pels delictes de rebel·lió i malversació. L'Advocacia de l'Estat demana 11 anys i 6 mesos de presó per sedició i malversació, i l'acusació popular, exercida pel partit Vox, demana 74 anys de presó per rebel·lió, organització criminal i malversació.

Interactiu relacionat: Les claus del judici al procés independentista

Turull, que va ser candidat a la presidència de la Generalitat, ha estat empresonat en dos períodes: el primer, de novembre a desembre del 2017, quan va quedar en llibertat. El 23 de març del 2018, però, el jutge del Suprem Pablo Llarena el va tornar a enviar a la presó, i encara hi és.

A diferència de Turull, Romeva vol seguir la línia d'Oriol Junqueras i només contestar a les preguntes del seu advocat, Andreu Van den Eynde. Segons va justificar la seva defensa, no volen respondre a la Fiscalia perquè, diuen, no ho han fet durant tota la instrucció i no volen legitimar el fiscal perquè consideren que es tracta d'un judici polític.

En funció de quant s'allargui el torn de preguntes i respostes entre Turull i el seu advocat, hi haurà temps o no aquest dimarts per començar la declaració de Raül Romeva.

Les declaracions, en principi, continuaran amb l'ordre establert marcat per la Fiscalia, tret que les defenses demanin algun canvi.

Així, després de Turull i Romeva tocaria, per aquest ordre, a Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Santi Vila, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell, és a dir, tots els consellers seguits dels líders de l'ANC i Òmnium, i en últim lloc, l'expresidenta del Parlament.

 

ARXIVAT A:
Judici procés Jordi Turull

VÍDEOS RELACIONATS