Forn defensa el paper dels Mossos l'1-O i nega haver-los donat "ordres polítiques"

L'exconseller d'Interior acusat de rebel·lió reconeix al Suprem l'autoritat del TC però qüestiona la imparcialitat dels seus membres
Forn defensa el paper dels Mossos l'1-O i nega haver-los donat "ordres polítiques"
Madrid

Forn defensa el paper dels Mossos l'1-O i nega haver-los donat "ordres polítiques"

L'exconseller d'Interior acusat de rebel·lió reconeix al Suprem l'autoritat del TC però qüestiona la imparcialitat dels seus membres
Josep Maria Camps/ Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Forn reconeix l'autoritat del TC però qüestiona la imparcialitat dels seus membres
L'exconseller d'Interior de la Generalitat, Joaquim Forn, aquest dijous declarant al Tribunal Suprem

L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha negat cap ordre política als Mossos d'Esquadra perquè permetessin el referèndum de l'1 d'octubre. 

Forn ha començat la seva intervenció al Suprem, aquest dijous, afirmant que, a diferència d'Oriol Junqueras, respondria a les preguntes de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat.

Ho ha justificat així:

"Tinc l'oportunitat de dirigir-me a vostès, doncs ho faig."


Abans de començar l'interrogatori del fiscal Fidel Cadena, Forn s'ha queixat que no hi hagués traducció simultània, i ha dit que respondria en castellà.

Preguntat per si reconeix l'autoritat del Tribunal Constitucional, Forn ha respost que sí, però que té molts dubtes sobre la imparcialitat dels seus membres:

"No ho discuteixo –l'autoritat–, però m'agradaria fer apreciacions sobre els recursos del TC i la manera d'actuar: des del moment en què està format per membres nomenats pels mateixos partits, que segueixen consignes dels partits polítics, d'entrada no és un senyal d'imparcialitat i, per tant, posa en dubte algunes d'aquestes decisions."

 

 

Nega haver donat instruccions polítiques als Mossos

Forn ha admès que, el 6 de setembre, va signar la convocatòria del referèndum, juntament amb la resta del govern:

"Era un acte que no requeria la signatura de tots els membres. Jo el vaig signar, era un acte que volia refermar el compromís polític per tirar endavant el referèndum."

Forn ha negat que ell "permetés" el referèndum, sinó que es va limitar a expressar-se políticament a favor, i ha assegurat que, com a conseller, no va exercir cap acció per facilitar-lo.

En aquest sentit, ha negat que donés cap mena d'instrucció política als Mossos:

"Vaig comunicar a Puigdemont que els Mossos complirien els requeriments judicials i em va dir que ho entenia."

Al llarg de l'interrogatori ha insistit en aquest punt: 

"Mai han rebut una ordre política meva per fer el referèndum. No hi ha cap instrucció política per part del conseller d'Interior, ni del president de la Generalitat ni de cap membre del govern que demani a la gent que incompleixi les funcions de policia judicial que tenen encomanades per adherir-se a una decisió política que ha pres el govern amb el suport del Parlament."

I ha diferenciat entre la seva determinació política i la comandància dels Mossos: 

"Estic d'acord a fomentar i impulsar aquest referèndum, però no utilitzo els mecanismes del Departament d'Interior.

És més, no només no faig això, sinó que, coneixent les funcions, i atenent al principi de legalitat, el que faig és dir als Mossos d'Esquadra: 'Vostès han de complir amb les seves funcions de policia judicial i donar compliment a totes les actuacions que vinguin via Fiscalia o via TSJC." 

 

 

Nega que la secretària judicial sortís pel terrat

Sobre els fets del 20 de setembre del 2017 a la Conselleria d'Economia durant els escorcolls de la Guàrdia Civil, Forn ha dit que ell no hi va ser.

Pel que fa a la secretària del jutjat número 13 de Barcelona, que va assegurar que havia hagut de sortir pel terrat de l'edifici, Forn ho ha negat:

"Dir que la lletrada va sortir pel terrat és fer un relat de pel·lícula. Se li va buscar una alternativa segura."

Segons ha explicat Forn, va demanar al major Trapero, llavors responsable dels Mossos, que busqués la col·laboració del líder de l'ANC, Jordi Sànchez, per resoldre la situació perquè va considerar que era "un bon mediador".


"No teníem informació que es volia actuar en més de 19 o 20 punts"

Forn s'ha queixat que no s'hagués avisat els Mossos dels escorcolls que volia fer la Guàrdia Civil el 20 de setembre:

"No teníem cap informació que es volia actuar en més de 19 o 20 punts, que es farien aquest tipus d'inspeccions sense que se'ns comuniqués. Perquè si som els responsables de l'ordre públic, hagués estat més fàcil tenir coneixement d'això, i ens haguéssim estalviat algun problema."

"En el cas que no s'hagués tingut confiança en el cos dels Mossos, la meva pregunta és: per què tenint la Guàrdia Civil efectius d'ordre públic no els va utilitzar?"

L'exconseller d'Interior ha dit que els Mossos van intervenir "quan es va considerar oportú", i que hi va haver moments en què van carregar contra els concentrats.

 


Marchena interromp l'interrogatori del fiscal

El fiscal Cadena ha fet un repàs exhaustiu d'un informe dels Mossos sobre els riscos que hi podria haver durant el referèndum de l'1-O, com per exemple enfrontaments i accions dels CDR per dificultar l'acció policial.

Forn l'ha anat responent matisant les preguntes, però s'ha queixat perquè ha considerat que Cadena li volia fer dir que acceptava la seva interpretació sobre el contingut del document:

"Si vol deduir que hi va haver violència generalitzada, no hi estic d'acord. Hi va haver violència en alguns punts, i en la meva opinió, per actuacions errònies d'alguns cossos de seguretat."

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha interromput diverses vegades tant el fiscal com l'acusat per demanar-los que es limitessin a fer preguntes i respostes concretes.

 


 

"Crec que no avisen"

A l'inici de l'interrogatori del fiscal Fidel Cadena a Forn, aquest ha respost irònicament a la pregunta de si sabia si s'escoltaven les seves converses telefòniques:

Cadena: "De les activitats dutes a terme pel TS, pel tribunal d'instrucció número 3, ¿va ser escorcollat el seu domicili?"

Forn: "No."

Cadena: "Van ser intervingudes les seves converses."

Forn: "No. No ho sé, en tot cas. No em consta."

Cadena: "Li consta?"

Forn: "Normalment crec que no avisen."

Cadena: "Cap dels òrgans han decretat aquesta intervenció."

Poc després de dos quarts de dues, encara en ple interrogatori de Cadena a Forn, el president ha suspès la sessió fins a les quatre de la tarda, que la Fiscalia ha reprès les preguntes. 
 


Forn qüestiona l'actuació de Policia Nacional i Guàrdia Civil

Forn ha insistit que no va participar en cap operatiu policial el dia del referèndum i ha desvinculat la tasca dels Mossos del suport del govern Puigdemont al referèndum. 

L'exconseller ha manifestat que els Mossos van complir el pla que havien presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

Com totes les actuacions, l'actuació dels Mossos va ser millorable, però es va fer l'actuació anunciada el dia 21 de setembre, que s'havia anunciat a la magistrada i que només va rebre una crítica del coordinador Pérez de los Cobos, però que en cap moment va haver-hi una solicitud de que es modifiqués." 

Forn ha afegit que, si hi va haver alguna "mala actuació" va ser "per part de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia" que "no anaven en la línia que havia marcat la secretaria d'Estat" de "preservar la convivència". 

"Prioritzar la seguretat dels efectius policials com a ciutadans sobre l'eficàcia i preservar la pacífica convivència. Aquesta és una ordre emesa per la Secretari d'Estat després de conèixer's la interlocutòria de la magistrada del TSJC.

Per tant, si hi va haver una mala actuació, des del meu punt de vista, va ser per part de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, que no anaven el línia del que marcava la Secretaria d'Estat." 

 


Després de la Fiscalia ha arribat el torn de l'Advocacia de l'Estat, que ha incidit en el paper de Forn i els Mossos davant el referèndum. L'exconseller ha respost a Rosa María Seoane que no va donar cap instrucció als Mossos per tirar endavant la votació:

"Mai han rebut una ordre política meva per fer el referèndum. No hi ha cap instrucció política per part del conseller d'Interior, ni del president de la Generalitat ni de cap membre del govern que demani a la gent que incompleixi les funcions de policia judicial que tenen encomanades per adherir-se a una decisió política que ha pres el govern amb el suport del Parlament." 

Sobre la concentració del 20S davant el Departament d'Economia, l'advocada de l'Estat ha preguntat reiteradament a Forn pel passadís que van fer els voluntaris d'Òmnium i l'ANC, fins al punt que Marchena li ha demanat que "'s'oblidés ja del passadís" perquè donava la pregunta per contestada. L'exconseller ha afegit que és habitual demanar als convocants que facin un servei d'ordre: 

"És com en qualsevol actuació policial. Hi havia molta gent concentrada i es va pensar que la manera per a crear menys tensió és que les mateixes entitats que organitzaven i que demanaven a gent que fos allà, fessin un servei d'ordre que permetés l'entrada i sortida de la comitiva, de totes les persones que tenien d'entrar per qüestions de treball. "


Després de les acusacions han intervingut les defenses. Preguntat pel seu advocat, Xavier Melero, Joaquim Forn ha remarcat que es va buscar el diàleg amb el govern espanyol "fins a l'últim moment" i ha que la resolució amb la declaració d'independència al preàmbul "no es va publicar enlloc".
 

Fins a 74 anys de presó

Per a Joaquim Forn, en presó preventiva des del 2 de novembre de 2017, la Fiscalia del Suprem demana 16 anys de presó, per rebel·lió i malversació.

La petició de l'Advocacia de l'Estat és d'11 anys i 6 mesos, per sedició i malversació. Vox, tal com fa amb Junqueras, vol que se'l condemni a 74 anys de presó per rebel·lió, organització criminal i malversació.

ARXIVAT A:
Judici procés

VÍDEOS RELACIONATS