Els "motarrots", els malnoms que els pobles de l'Alt Urgell volen conservar

Expressions com "rovell de l'ou", "ganxos" o "ceballots" tenen en comú que són malnoms o "motarrots", tal com els coneixen als pobles de l'Alt Urgell

RedaccióActualitzat

Posar malnoms als veïns del poble del costat forma part de la cultura popular. A la comarca de l'Alt Urgell han fet un recull d'aquests "motarrots" amb què els habitants d'un lloc són coneguts per la gent de les poblacions de la rodalia. Són expressions com "rovell de l''ou", "ganxos" o "ceballots", que s'han inclòs en un llibre i un mapa interactiu perquè no s'oblidin. 

Solen tenir l'origen en un fet històric, en una llegenda, un costum, o bé en la geografia, la climatologia, la manera de ser o alguna altra característica. Sovint tenen una intenció irònica o pejorativa, que s'entén per la rivalitat entre pobles veïns.
 

"Ceballots" i "ganxos"

Anys enrere, a l'Alt Urgell, cada poble tenia un malnom. Com a Alàs, on els veïns han explicat en un reportatge de TV3 que els deien "ceballots" i creuen que era "perquè la terra és molt bona i les cebes es feien bones".

A Organyà, el malnom no s'ha perdut i els infants del poble estan orgullosos que els diguin "ganxos". L'origen, expliquen, s'ha de buscar "una vegada que sant Ermengol va caure al riu i el van intentar salvar amb un ganxo".

D'altres poblacions, com Adrall, se n'ha dit "el rovell de l'ou" "perquè hi havia les cases més grans de la comarca".

Veïns d'Adrall com l'Enric Simon, que aviat farà 90 anys, recorden dites concretes: "La Ribera és un ou i a Adrall hi ha el rovell; vol dir que és el poble més maco que hi havia".
 


Tots els "motarrots", en un llibre

L'investigador, lingüista i poeta Josep Espunyes, nascut a Peramola, a l'Alt Urgell mateix, ha fet un exhaustiu treball de recerca sobre els "motarrots".

N'ha recollit de gairebé tots els pobles de la comarca, molts d'ells amb diversos motarrots. A més a més, n'explica l'origen i el motiu, un per un. Recollir-los, per als experts, té un alt valor etnogràfic. Espunyes assegura:

"És cultura popular, un patrimoni immaterial. Alguns s'haurien mantingut molts anys, però d'altres s'haurien perdut".

El llibre es va editar per primer cop el 2001. Deu anys després, se'n va fer una nova edició, actualitzada i ampliada, amb el títol "Alt Urgell. Motarrots, fets, llegendes" (Edicions Salòria, 2011).


Un mapa interactiu

Ara, el Consell Comarcal de l'Alt Urgell i la Diputació de Lleida han fet un projecte més ampli per intentar que els sobrenoms no es perdin i els han fet visibles digitalment.

Han creat un mapa interactiu que recull tots els motarrots de la comarca.

Entre les possibilitats que ofereix el web, hi ha l'opció d'estampar una samarreta o un altre suport amb el motarrot que es vulgui. Es poden descarregar dissenys lliures de drets de reproducció seleccionant cada topònim.

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica LiteraturaCatalà
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut