Els experts demanen que "s'escolti més la natura" per evitar els efectes dels aiguats

La gota freda al sud del litoral mediterrani de la península Ibèrica d'aquests dies han posat de relleu que bona part de l'activitat humana s'hi ha fet d'esquena a la dinàmica natural.

Ho afirma Jorge Olcina, catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d'Alacant, que diu que "hem d'escoltar molt més la natura":

"Pensem que l'ésser humà està per sobre del comportament dinàmic de la natura, i aquest tipus d'episodis, tan lamentables i catastròfics com resulten, ens manifesten que hem d'escoltar molt més la natura, respectar els seus límits, sobretot pel que fa al territori de l'aigua, el territori fluvial, de rieres, de barrancs, de rambles, dels mateixos rius, que hem anat ocupant molt indegudament."

El mar més calent agreuja les gotes fredes

Entrevistat al programa "Els matins" de TV3, Olcina ha assegurat que el que demostren aquests aiguats és que el mar està més calent a causa del canvi climàtic, i que això és el que agreuja les gotes fredes:

"Sabem que el mar Mediterrani està més càlid ara que fa 15, 20 o 30 anys, per tant, és un perill latent perquè aquesta és la matèria primera que utilitzen els episodis que anomenem de 'gota freda' o de DANA per formar grans núvols convectius que cada vegada descarreguen pluges amb més intensitat."

"Ocupació sistemàtica de l'espai dels rius"

En aquest sentit, experts com Olcina o com Daniel Sempere, director del centre de recerca aplicada en hidrometereologia de la UPC, asseguren que el que ha passat era previsible:

"No és sorprenent, sabíem que les conseqüències serien molt greus si queia allà. El que passa és que mai no sabem a priori exactament el punt, però sí que és veritat que tenim tot un litoral mediterrani en què sistemàticament hem anat ocupant l'espai dels rius."

"Això ho podem fer d'una manera lleugera, i ocupem durant uns dies, però sabem sortir molt ràpidament quan tenim avís de precipitació forta, o si tenim infraestructures que no podrem moure, com les cases o les zones industrials, sabem que es mullaran."

"I l'única cosa que podem fer és reduir el nombre de morts, i crec que per la situació que hem tingut el nombre de morts mostra que hem sabut reaccionar, però evidentment, una vegada algú posa alguna cosa en zona de riu, s'acabarà inundant."

No només l'energia

Molt pròxim a aquesta argumentació de Sempere, des d'Alacant Jorge Olcina afirma que per fer front a la crisi climàtica s'haurà d'adaptar el territori:

"Tota la política d'adaptació al canvi climàtic té una part territorial fonamental, no és només la qüestió energètica."

"En alguns casos caldrà fer obres d'infraestructura que tinguin el mínim d'impacte possible sobre el territori, en altres casos caldrà fer obres d'actuació a les mateixes ciutats, col·lectors de gran capacitat, parcs fluvials dipòsits d'emmagatzemament pluvial, com per exemple es va fer molt bé a Barcelona."

En aquest sentit, assegura que qualsevol claveguera que "no pugui assumir 150 o 200 litres en 1 hora sempre generarà problemes."

"Hem après a cop de desastres"

Segons Olcina, a Espanya ara hi ha una legislació adequada per evitar desastres i tragèdies com les del sud del País Valencià, però això s'ha aconseguit "a cop de desastre."

El catedràtic ha citat la tragèdia de Biescas, on van morir 87 persones per una avinguda d'aigua que va endur-se pel davant un càmping sencer als Pirineus, com a punt d'inflexió política:

"A Espanya hem après molt a cop de desastres, després de Biescas es va constituir una comissió de desastres al Senat que va obligar a refer la llei del sòl. És veritat que aquella llei que es va aprovar el 1998 no va resultar del tot efectiva, perquè no va explicar la manera d'acreditar el risc, però des del 2008, i després la reforma del 2015, ja tenim una normativa urbanística d'escala estatal que ens obliga."

Cases construïdes en zones inundables

Malgrat això, el problema és que durant les últimes dècades del segle XX i també durant el boom immobiliari posterior, s'ha construït en zones inundables:

"És veritat que a Espanya s'ha construït molt en dècades passades, molt especialment en els anys del boom immobiliari, quan el litoral mediterrani va ser una de les zones d'Europa on més habitatges es van construir, i alguns d'aquests habitatges sí que és veritat que estan instal·lades en espais de risc d'inundació."

Mapa d'Oriola, al Baix Segura, amb la majoria de construccions a les zones inundables (en blau)

"Poc respecte pel domini públic hidràulic"

Sempere assegura que el problema és la "manca de respecte" cap a les zones inundables, cosa que facilita que passi el que passa cada vegada que hi ha precipitacions fortes:

"No és que sigui la incorrecta ordenació del territori, és la manca de respecte que hem tingut amb zones que sabem que seran de trànsit d'aigua fort quan hi hagin inundacions, i la forma d'ocupar inconscient, per exemple, col·locant serveis, zona urbana de gent que no té enlloc on anar, o càmpings, o activitats sense tenir un pla associat de risc per evacuar, o per avisar perquè aquesta gent tingués un coneixement molt clar que amb una certa probabilitat casa seva s'inunda."

"I han de pujar al segon pis, han de tenir aigua emmagatzemada, han d'evacuar la zona perquè estan en zona inundable."

Segons Olcina, a més hi ha el problema d'espais on més tard o més d'hora hi passarà aigua, i que mentrestant queden abandonats i fins i tot es fan servir d'abocador, cosa que agreuja els efectes dels aiguats quan arriben:

"Hi ha molt poc respecte al que anomenem el domini públic hidràulic, els rius en els que circula aigua poden tenir la previsió que hi baixarà aigua, però el problema és greu a rieres, a barrancs i a rambles on normalment no hi circula aigua, poden estar molts anys sense circular-hi ni una gota d'aigua, fins que no plou fort, i es converteixen en espais d'abocador, de residus i d'escombraries."