Els animalistes demanen que es prohibeixi el transport d'animals vius per mar

Criar animals en granges de Catalunya i de la resta de l'estat per exportar-los vius per mar i sacrificar-los al lloc de destí és una pràctica habitual a l'Estat. Tarragona i Cartagena són els dos únics ports des d'on està permès que surtin vaixells carregats de vedells i xais que faran llargs viatges fins a països com Líbia, Egipte, l'Aràbia Saudita, el Líban o Turquia. Les condicions de benestar animal són molt dolentes, segons denuncien les ONG, que demanen que l'exportació es faci amb l'animal ja sacrificat. És a dir, que s'exporti la carn per evitar el patiment.

A Catalunya i la resta de l'estat no s'ha obert el debat sobre aquestes exportacions, però en diversos països europeus, com ara els Països Baixos o el Regne Unit, ja s'ha prohibit o es prohibirà en els propers mesos exportar bestiar per mar si el seu destí és un escorxador. La majoria d'exportacions es fan a països àrabs i, durant el Ramadà i els mesos posteriors, augmenten.

Fa un mes, l'exportació d'animals vius en grans vaixells va entrar en l'agenda informativa a casa nostra. Va ser a causa del periple de tres mesos que van haver de fer 2.500 vedells pel Mediterrani, que havien sortit de Tarragona i Cartagena. Després que cap país àrab els volgués comprar, per sospitar que estaven malalts, van acabar sacrificats a Espanya. Hi ha una normativa europea que impedeix importar bestiar de fora de la Unió (i havien tocat ports turcs, egipcis i libis).

Tant els empresaris exportadors com les ONG assenyalen l'Estat com a responsable d'aquest despropòsit. Asseguren que van demostrar, amb anàlisis de sang, que els animals no estaven malalts i denuncien deixadesa de funcions en els funcionaris espanyols per solucionar la situació i evitar el sacrifici del bestiar per després incinerar-lo.

Tot plegat posa sobre la taula l'ètica en el transport d'animals vius per mar. Segons la legislació europea, l'estat membre des d'on surten els vaixells carregats de bestiar ha de seguir-ne el rastre i garantir-ne el benestar fins al punt de destinació. La realitat, però, és ben diferent. Un cop el viatge comença, Espanya i qualsevol altre país europeu perd el control dels animals.

"S'han de prohibir aquestes exportacions, perquè no podem comprovar que compleixen la legislació europea", assegura en una entrevista amb TV3 Anja Hazekamp, observadora de la Comissió d'Investigació sobre Protecció dels Animals durant el Transport, creada pel Parlament europeu l'any passat.

Aquesta eurodiputada holandesa, que ha visitat els ports de Tarragona i Cartagena diverses vegades, afirma que "en el moment en què creuen la frontera europea, no hi ha cap forma de saber de quina manera són tractats aquests animals".

Transportar els animals vius surt més barat que exportar-ne la carn, perquè no calen neveres, pugen sols al vaixell i el sacrifici és més barat als països de destí. El viatge es fa sense veterinari a bord i alguns animals moren i els llencen al mar. Alguns cadàvers han aparegut a les costes de les Illes Balears, on hi arriben per les corrents marines de la zona.

Però també pateixen en arribar als escorxadors. Segons explica a TV3 l'activista Gabriel Paun, d'Animal International, la situació és "dantesca" en alguns d'aquests espais de sacrifici. Paun ha visitat escorxadors de països on Espanya exporta animals i assegura que s'hi ha trobat "treballadors sense preparació i sense equipament que tenen por dels animals grans". Per això, diu, "trencar-los els tendons o apunyalar-los als ulls és molt comú". Paun apunta: "És una de les pràctiques més horribles i esfereïdores que he vist mai."

Espanya, primer exportador europeu de vedells i vaques

L'estat espanyol és el primer exportador europeu de vedells i vaques i el segon en xais i ovelles. La indústria ramadera és molt potent i aquí no hi ha hagut cap debat públic sobre aquest tipus d'exportacions. El ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, responsable de la matèria, ha rebutjat en diverses ocasions fer declaracions a TV3 per aquest reportatge i les ONG fa anys que denuncien opacitat per part de l'Estat.

Silvia Barquero, directora executiva d'Igualtat Animal a Espanya, lamenta que "hi ha una falta total de transparència per part del govern espanyol en aquesta matèria" i es pregunta: "Com volem garantir el benestar d'aquests animals si ni tan sols ens faciliten la mínima dada sobre ells a qui ens preocupem de com es troben aquests animals?".

Barquero també denuncia un altre problema associat a aquestes exportacions: els purins que s'expulsen en un viatge de diversos dies pel Mediterrani i que contaminen el mar. "Són tones de purins abocats al mar cada dia, que ningú controla i que fan malbé l'ecosistema marí", afirma l'activista animalista.

Hi ha exportadors que demanen que la normativa vetlli més pel benestar dels animals, amb mesures com ara l'obligació que viatgi un veterinari a bord, o que hi hagi un màxim d'animals per cada metre quadrat. Ara bé, consideren que aquestes normes han de ser internacionals, per tothom igual, perquè si no sempre hi haurà qui ho faci més barat a costa del benestar animal: "Si els costos han d'augmentar, que augmentin per a tothom", assegura Miquel Masramon Ordis, advocat d'un important exportador català d'animals vius.

Masramon considera que "uns animals ben transportats, ben atesos, ben cuidats, són uns animals que tenen més valor, fins i tot si ho mirem des d'un punt de vista netament econòmic". Aquest advocat apunta que "el benestar dels animals interessa a tothom, no només pels mateixos animals, sinó pel seu valor".