El TJUE avala que les administracions prohibeixin als treballadors portar signes religiosos
El TJUE fixa que poden exigir-los "un entorn totalment neutre" en resposta al litigi d'un ajuntament belga amb una treballadora a qui havia prohibit portar vel
Les administracions públiques de la Unió Europea poden prohibir als seus treballadors que portin símbols religiosos al lloc de treball, però també poden permetre'ls-ho.
Ho ha fixat aquest dimarts una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el TJUE, en resposta a la consulta d'un tribunal de Bèlgica per resoldre un litigi en un ajuntament.
En la sentència el TJUE estableix que les administracions públiques poden prohibir "de manera general i indiferenciada l'ús visible de qualsevol signe que reveli conviccions filosòfiques o religioses":
"Pot estar justificat per la voluntat de l'administració d'establir, d'acord amb el context que li és propi, un entorn administratiu totalment neutre, sempre que la norma sigui adequada, necessària i proporcionada."
Una treballadora belga va denunciar discriminació religiosa
El cas va iniciar-se quan una treballadora de l'Ajuntament d'Ans, als afores de Lieja, va demanar el febrer del 2021 poder portar el vel islàmic a la feina, però no l'hi van permetre.
La dona va portar el cas als tribunals, al·legant que no treballava de cara al públic, i que a posteriori l'Ajuntament havia creat una norma per exigir "neutralitat exclusiva" als treballadors.
També que estava sent objecte de discriminació per raons religioses, perquè altres treballadors del consistori portaven simbologia religiosa "de manera discreta" i no els havien dit res.
El tribunal de Lieja que portava el cas va considerar que havia de posar una qüestió prejudicial al TJUE perquè aquest tribunal decidís si la legislació europea donava la raó a la dona o no.
Cada país decideix en funció "del context que li és propi"
La resposta del tribunal europeu és que la norma de l'Ajuntament d'Ans no és discriminatòria si s'aplica de manera "general i indiferenciada" a tot el personal que hi treballa.
També cal que aquest tipus de normatives es limitin a "allò estrictament necessari", però en tot cas el TJUE marca que decidir-ho correspon al sistema judicial de cada país membre de la UE.
En aquest sentit, els països i les seves administracions locals tenen marge per precisar el concepte de neutralitat en el servei públic en funció "del context que li és propi".
La sentència fixa també que aquestes administracions poden fer el contrari, és a dir, autoritzar de manera general als treballadors l'ús de signes visibles, fins i tot si treballen de cara al públic.
Fa set anys, un altre litigi a Bèlgica va motivar que el Tribunal Europeu de Drets Humans avalés la prohibició del vel islàmic integral a l'espai públic quan només deixa al descobert els ulls.
- ARXIVAT A:
- Religió
