El TGV Madrid-Lleida arriba després de gairebé un any de problemes i retards
El tram de la línia d'alta velocitat Madrid-Lleida començarà la seva explotació comercial sembla que definitivament aquest mes d'octubre, gairebé un any després de les intencions polítiques del govern d'Aznar. L'AVE entre Madrid i Lleida havia d'entrar en funcionament el desembre de l'any passat.
El Ministeri de Foment sempre va plantejar la inauguració del tram del TGV entre Madrid i Lleida com una plataforma de propaganda de la gestió eficaç del PP. Però les intencions va ser ràpidament superades per la realitat.
Retards, greus problemes de solidesa del terreny, el mal assentament d'un tram d'aquesta línia prop de Saragossa que van obligar fins i tot aquest estiu a aixecar trams sensers de via per renovar-los, deficiències en els sistemes de seguretat i pocs trens i lluny de l'alta velocitat de 350 quilòmettres hora, van fer veure a l'executiu espanyol que la seva eficàcia començava a trontollar.
Va ser aleshores quan Foment sempre va parlar d'inaugurar la línia a principis de desembre de l'any passat. Després a finals, per les festes de Nadal. Però els Reis van dur carbó, i davant, els retards que acumulaven les obres, es va posposar la data fins al gener. Més tard, va ser al febrer i després a mitjans de març.
Tot just a mitjans del mes de març, la companyia Renfe va organitzar uns viatges promocionals amb l'objectiu de presentar el servei a determinats grups socials, polítics, econòmics i turístics. Ara bé, la sensació d'una obra inacabada, de posada en marxa precipitada i amb els motors a mig gas, quan sempre es va parlar del TGV més ràpid del món, sempre hi va planar.
Una sensació que es va convertir en caos durant els viatges promocionals. Retards, problemes a la nova estació de Saragossa, manca de potència elèctrica, i errades en l'aplicació de la tecnologia punta.
El fracàs de la preestrena va fer que el ministre de Foment, Francisco Álvarez Cascos, retirés al GIF, el gestor d'infraestructures, la gestió del TGV. El caos també va obligar a dimitir al seu president, Juan Carlos Barrón. La precaritat de la línia es va tornar a fer palesa, quan dos trens plens d'executius van fer marxa enrere per una avaria que Foment va atribuir a un sabotatge en la catenària.
Fos com fos, tot era fer més llarg el calendari. Un dia sí i l'altra també es mofificaven les dates d'ianguració. Unes dates que en el cas de Barcelona són encara una incògnita.
