El Suprem anul·la la condemna a Atutxa dos anys després del revés d'Estrasburg
El ponent de la sentència per negar-se a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak va ser el jutge Marchena, i el Tribunal d'Estrasburg va dictaminar que el judici no va ser just
El Suprem anul·la la condemna a Atutxa dos anys després del revés d'Estrasburg
L'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa
L'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa
Madrid

El Suprem anul·la la condemna a Atutxa dos anys després del revés d'Estrasburg

El ponent de la sentència per negar-se a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak va ser el jutge Marchena, i el Tribunal d'Estrasburg va dictaminar que el judici no va ser just

Irene Vaqué ReigActualitzat
TEMA:
Tribunal Suprem

Anul·lada la condemna a l'expresident del Parlament basc Juan María Atutxa, per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak després de la il·legalització de Batasuna.

El Tribunal Suprem ha revocat la sentència en aplicació del dictamen del Tribunal Europeu de Drets Humans, que va determinar que Atutxa i els altres exmembres de la mesa condemnats, Kontxi Bilbao i Gorka Knörr, no van tenir un judici just. La decisió és vinculant i, per tant, ha anul·lat una sentència que era ferma.

El Suprem va inhabilitar Atutxa per desobediència, en una sentència que va tenir com a ponent el jutge Manuel Marchena, que ha liderat també la sala que ha condemnat els líders del procés d'independència català. El Constitucional la va confirmar.

La pena per a l'expresident del Parlament basc va ser d'un any i sis mesos d'inhabilitació, i una multa de 18.000 euros. Bilbao i Knörr van ser sentenciats a un any d'inhabilitació i 12.000 euros de multa.
 

Estrasburg s'hi va pronunciar 9 anys després

Els fets es remunten al 2003, quan la mesa encapçalada per Atutxa es va negar a il·legalitzar el grup de l'esquerra abertzale. El Suprem els va condemnar l'abril del 2008, i no va ser fins al juny del 2017 que va arribar el revés judicial d'Estrasburg.
 


La justícia europea va considerar que s'havia vulnerat el dret a un judici just perquè el cas examinat pel Suprem "necessitava l'apreciació directa del testimoni dels demandants".

Estrasburg va considerar que el Suprem havia arribat a una conclusió "per deducció, sense escoltar els interessats, que no van tenir l'oportunitat d'exposar-li les raons per les quals negaven haver tingut una intenció fraudulenta".

La defensa dels condemnats va portar al Suprem un recurs de revisió de la sentència, que és el tràmit per demanar la revocació de la condemna i el retorn dels diners abonats.

Ara, el Suprem, en una resolució que firma, entre altres, el jutge Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, acata la decisió d'Estrasburg i es limita a establir que les costes del judici, que havien assumit els condemnats, seran d'ofici.

ARXIVAT A:
Tribunal Suprem País BascJudicial

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut