"El radar del Sónar 2009", pel codirector del festival Enric Palau
No hi ha pitjor elecció per a un pare que triar entre una de les seves criatures. Enric Palau és codirector del Sónar i des de fa 15 mesos treballa amb el seu equip en la programació de l'edició del 2009. De la seva cara, és fàcil fixar-se en les grans ulleres de pasta que porta on es descobreixen uns ulls que funcionen com un escàner. El resultat de rastrejar constantment el panorama musical internacional s'ha traduït aquest any en una selecció de 120 artistes que actuaran en set escenaris. Més de cent músics que s'han escollit perquè interessen al festival.
ANÀLISI

"El radar del Sónar 2009", pel codirector del festival Enric Palau

No hi ha pitjor elecció per a un pare que triar entre una de les seves criatures. Enric Palau és codirector del Sónar i des de fa 15 mesos treballa amb el seu equip en la programació de l'edició del 2009. De la seva cara, és fàcil fixar-se en les grans ulleres de pasta que porta on es descobreixen uns ulls que funcionen com un escàner. El resultat de rastrejar constantment el panorama musical internacional s'ha traduït aquest any en una selecció de 120 artistes que actuaran en set escenaris. Més de cent músics que s'han escollit perquè interessen al festival.

Enllaç a altres textos de l'autor FOTO1

Reporter de "30 minuts" i periodista de política

@geniscormand
Actualitzat
Però si Enric Palau hagués de triar només tres artistes, tres fills del Sónar 2009, quins serien? "Tinc unes ganes especials de veure Grace Jones". La musa de la música disco dels vuitanta actua el divendres a les 23.30 a l'escenari SónarClub. "Representa perfectament el que és una icona més enllà de la música. Està en molt bona forma, ha fet un disc esplèndid i molts espectadors la descobriran com a artista de directe. No ha estat una cantant que s'hagi vist gaire dalt dels escenaris: la seva veu, la seva presència, els canvis de vestuari... La veig molt Sónar: per la festivitat, el glamur i l'ambigüitat."

Qui escull 120 artistes? Qui elabora cada any la programació d'aquest gegant anomenat Sónar? "Hi ha un nucli dur, que som els tres directors. El festival és la nostra criatura i sempre plasma la nostra personalitat, la nostra intuïció". L'engranatge es posa en marxa. Enric compta amb un equip de quatre professionals i sovint posa a debat les decisions entre tot el personal del certamen. Decisions individuals i col·lectives, aportacions múltiples que també provenen d'un equip d'assessors format per discjòqueis reconeguts com Ángel Molina, DJ2D2 o el periodista Javier Blánquez, entre d'altres. També es nodreix d'assessors internacionals, com la periodista de la BBC Radio Marie Anne Hobbs, un autèntic radar de la música avançada. Les seves opinions compten, i molt.

Quina és la segona criatura que triaria Enric Palau? "Buraka Som Sistema. Tenen una simpatia i una energia brillants. Provenen d'Angola, viuen a Lisboa i s'estan obrint un mercat important." La formació africana actua el dissabte a les 2.45 a l'escenari SónarPub. Són l'exponent d'un ball i gènere musical que triomfa a Angola: el "kuduro", que literalment significa "cul dur", "cu duro" en portuguès. "Han fet un salt qualitatiu molt important."

Formacions com Buraka Som Sistema s'escapen dels reclams més comercials d'altres certàmens. Però un macrofestival com el Sónar ha d'entrar en competència amb altres festivals per aconseguir bons caps de cartell? "No som agressius en la competició perquè no entra en el nostre perfil, tot i que sempre és interessant tenir un nom popular perquè ajuda a vendre entrades i a cometre certes excentricitats. A vegades ens ha passat el contrari: hi ha grans artistes que han vingut a oferir-se, com Björk o Kraftwerk, perquè els interessava actuar al Sónar. Però la nostra programació no es basa a buscar només noms atractius."

L'última elecció d'Enric Palau forma part d'aquestes "excentricitats" que programen habitualment al festival: Carles Closa -nom artístic, Txarly Brown- interpretant el treball "Achilifunk" el dissabte a les 14.00 a l'escenari SónarVillage. Enric s'explica: "Txarly Brown és un intent de renovació de la rumba catalana. Podria ser perillosament hortera una mescla de rumba i música electrònica, però tot el contrari: el treball és molt bo i per això l'hem programat". Diuen els gitanos que Carles Closa és el "paio" que sap més coses de la rumba. Al Sónar interpretarà una col·lecció de remescles electròniques que beuen de la rumba com a font original. "Ens agrada haver-lo triat, perquè al festival ens agrada fer passos més enllà".

El Sónar 2009 fa dies que té la programació penjada al seu web. Enric Palau s'ha mullat i ha escollit tres propostes. Ara són els espectadors els que han d'enfocar bé el seu radar particular.
Anar al contingut