Qui controla el consum d'aigua? El paper dels ajuntaments i de l'ACA

Els ajuntaments són els responsables del subministrament d'aigua, tal com recull la llei municipal i de règim local de Catalunya. Han de garantir l'abastament domiciliari de l'aigua potable i, com a administració competent en la gestió, distribució i control del seu ús, poden establir les restriccions que considerin per poder garantir-lo.

Una prova d'això és que han estat ajuntaments com el de Vacarisses, al Vallès Occidental, i el de l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, els que han decidit, en els últims mesos, fer talls d'aigua a l'aixeta. Els pous i els aqüífers d'on xuclen l'aigua estaven sota mínims, i va ser la solució que van trobar per poder garantir unes hores diàries de subministrament.

A Vacarisses les reserves van millorar i ja no els cal tallar l'aigua; en canvi, a l'Espluga de Francolí, encara avui, i després de més d'un any, els talls es mantenen durant la nit. Altres ajuntaments, davant la situació de sequera, han decidit no obrir aquest estiu les dutxes de la platja o les del gimnàs per reduir el consum d'aigua.

Ara bé, la legislació d'aigües de Catalunya també dona a la Generalitat la potestat per dictar mesures extraordinàries, però de caràcter temporal, per fer front a les situacions d'excepcionalitat i emergència, com una sequera. És per això que el govern va aprovar, el gener del 2020, un Pla Especial de Sequera, on s'estableixen restriccions generals i d'obligat compliment, com la prohibició d'omplir piscines, regar zones verdes o la reducció dels consums d'aigua en diferents sectors.

Les mesures que fixa l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a les conques internes s'intensifiquen com més s'agreuja l'estat de la sequera, que va des de la prealerta, passant per l'alerta i l'excepcionalitat, fins a l'emergència. És en aquests moments que pot dictar restriccions que els ajuntaments poden complementar si no són suficients per garantir l'aigua al seu municipi.

En el cas de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que abasta més d'una comunitat autònoma, no s'estableixen mesures obligatòries, sinó recomanacions genèriques, perquè les competències són dels ajuntaments.

En aquest sentit, el seu Pla Especial de Sequera diu que qui ha de decidir quines restriccions s'apliquen són els titulars del servei d'abastament urbà, que poden ser els mateixos ajuntaments, entitats de caràcter supramunicipal com la Noguera Alta o bé altres responsables de l'abastament domiciliari, com ara la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell.

Com se sap quant consumeix cada casa?

Conèixer el consum de cada llar i de cada municipi és clau per analitzar si es compleixen les restriccions, pensades per allargar les reserves d'aigua dels embassaments i els aqüífers fins que les pluges puguin tornar a omplir-los.

Independentment de si la gestió de l'aigua és directa o si en té la concessió una empresa privada, l'Ajuntament, com a titular últim del servei, té accés a les dades de cada usuari, la qual cosa permet detectar consums excessius.

En el moment en què es decreta un escenari de prealerta per sequera, a més, els ajuntaments tenen l'obligació de traslladar a l'ACA les seves dades de consum, tot i que alguns no ho estan fent.

Com es calcula el consum màxim permès d'un municipi amb sequera?

En cada escenari, el Pla Especial de Sequera fixa una dotació màxima per persona i dia. En alerta, per exemple, se situa en els 230 litres; en excepcionalitat, baixa fins als 230, i, en emergència, són 200.

Aquestes quantitats no inclouen només el que gastem a casa, sinó el consum que fan totes les activitats econòmiques del poble o la ciutat -per exemple, el que es gasta en un bar o restaurant, un gimnàs o una gran empresa- i també els serveis municipals.

La dada global permesa en cada municipi es calcula amb el que es coneix com a població equivalent. Una xifra que té en compte no només la població empadronada, sinó també la seva singularitat, és a dir, si es tracta, per exemple, d'un municipi molt turístic, amb molta indústria o amb moltes segones residències.

A Barcelona, per exemple, hi ha empadronades 1.660.435 persones, però la seva població equivalent és d'1.731.685. A Begur, un municipi força turístic, hi consten 4.177 habitants al padró, però, en canvi, al Pla Especial de Sequera se'n compten 9.966 per la forta crescuda de població de l'estiu.

Molts ajuntaments s'han queixat que el càlcul no s'ajusta a la seva realitat, però el cert és que la dada està fixada al Pla de Sequera, aprovat ja el 2020 i que deixa clar que les xifres de població es poden modificar a petició dels ajuntaments si la nova proposta està modificada. Els consistoris han tingut, per tant, tres anys per poder demanar canvis.

Amb dades fins al maig, un 36% dels municipis superaven el consum màxim permès i un 8% ni tan sols havien aportat les dades a l'ACA.

Es pot sancionar qui malgasti aigua?

Incomplir les restriccions de la sequera, com la prohibició d'omplir piscines o superar els consums màxims permesos als municipis, pot comportar sancions. En poden rebre els ajuntaments i els usuaris que malbaratin l'aigua.

Des del 7 d'agost, l'Agència Catalana de l'Aigua pot sancionar els consistoris que superin les dotacions d'aigua permeses. És el que van acordar ERC, el PSC i Junts al Parlament el maig passat, amb la condició que abans s'obrís una convocatòria d'ajuts perquè els ajuntaments poguessin renovar les seves xarxes de canonades per evitar les fuites, que en molts casos són el principal motiu que fa que superin els límits de consum.

Però, en la majoria dels casos, els municipis passen les seves dades de consum a l'ACA mensualment i, per tant, fins al setembre no es podrà comprovar si s'han extralimitat en el consum i si han de rebre, per tant, una sanció.

D'altra banda, els ajuntaments poden aplicar multes als usuaris que se saltin les restriccions. Una manera, també, que pagui qui malbarata l'aigua i no es repercuteixi en tots els veïns una possible sanció de l'ACA a l'Ajuntament.

Ara bé, per poder sancionar, els consistoris han de disposar d'una ordenança que ho permeti. En el cas de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), és el municipi el que inicia l'expedient sancionador i l'AMB qui el resol.

Altres localitats, com Begur o Palafrugell, també tenen ordenances que contemplen sancions, i ja les estan aplicant. A Palafrugell acaben de detectar set comunitats de veïns que regaven zones verdes de nit i a Begur han sancionat gairebé un centenar de llars amb un consum d'aigua disparat.

Però no són pocs els municipis, sobretot petits, que es queixen que no tenen prou mitjans i que tot just ara estan començant a redactar ordenances similars. Per facilitar-los la feina, en les pròximes setmanes l'ACA en publicarà una que els serveixi de model.