El "sí" va guanyar a la consulta però el "no" va imposar-se en cinc municipis (CCMA)

El Lluçanès, futura comarca: el govern preveu 4 anys de transició per posar-la en marxa

La Generalitat vol que es creï la comarca i una mancomunitat que serveixi de transició fins a les eleccions del 2027 i doni marge de decisió als pobles on va sortir "no" a la consulta del 2015

Ferran Vila CabanasActualitzat

La proposta de crear una nova comarca, la del Lluçanès, ha avançat aquest dijous una mica més. El Govern ha plantejat als alcaldes la creació d'una mancomunitat comarcal que estigui en marxa fins al 2027 i serveixi d'impàs entre l'actual Consorci i un futur Consell Comarcal.

D'aquesta manera, els 13 municipis disposaran d'aquest període per decidir si es volen integrar definitivament en la nova estructura comarcal. Tot plegat ho preveu un projecte de llei de creació de la comarca que el Parlament podria aprovar abans de les eleccions municipals del maig.

Fa un mes, el secretari de Governs Locals i Relacions amb l'Aran, David Rodríguez, es va reunir amb els mateixos alcaldes per fer-los saber la voluntat de l'executiu de desencallar la situació i crear la comarca abans de les eleccions, una opció que ara s'ha matisat tenint en compte les reserves inicials dels ajuntaments.

La reunió entre el govern i els alcaldes s'ha celebrat a la seu del Consorci del Lluçanès (CCMA)

"Creiem que la proposta que hem fet avui respon a les necessitats que se'ns demanaven", ha apuntat Rodríguez a la sortida de la reunió d'aquest dijous.

En la mateixa línia, el president del Consorci del Lluçanès i alcalde d'Oristà, Marc Sucarrats, ha celebrat que la proposta dona marge "perquè en aquests quatre anys ningú surti dels consells comarcals actuals, es creï la comarca i hi hagi temps per intentar fer les coses bé."


Bloqueig des del 2015

La comarca està en una situació de bloqueig des de la consulta que es va celebrar fa gairebé vuit anys, el 2015. Amb una participació del 55%, el sí va aguanyar clarament amb el 70,7% dels vots, i el no va obtenir el 26,3%. Tot i això, el no va ser majoritari en 5 dels 13 municipis, cosa que, a la pràctica, va complicar l'aplicació del resultat.

Ara 11 dels municipis depenen del Consell Comarcal d'Osona, Sant Feliu Sasserra depèn del Bages i Merlès depèn del Berguedà. És precisament aquest últim l'ajuntament que s'ha oposat més clarament a formar part de la nova comarca, cosa que ha reiterat en una resolució del ple aquesta mateixa setmana.

ARXIVAT A:
Parlament de CatalunyaGeneralitat de Catalunya
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut