El decret de seguretat digital preveu tallar internet per amenaça de desordres públics

Un advocat consultat per TV3 remarca que la intervenció d'una web o servei digital l'haurà de continuar decidint un jutge
El decret de seguretat digital preveu tallar internet per amenaça de desordres públics

El decret de seguretat digital preveu tallar internet per amenaça de desordres públics

Un advocat consultat per TV3 remarca que la intervenció d'una web o servei digital l'haurà de continuar decidint un jutge
Redacció Actualitzat
TEMA:
Internet
La plataforma Xnet creu que el decret de seguretat digital equipara Espanya amb la Xina (Jae Rue/Pixabay)
La plataforma Xnet creu que el decret de seguretat digital equipara Espanya amb la Xina (Jae Rue/Pixabay)

El govern espanyol podrà tallar l'accés a internet en circumstàncies excepcionals "que puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional". La mesura està inclosa en el decret de seguretat digital que ha publicat aquest dimarts el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), amb el qual el president espanyol, Pedro Sánchez, va dir que volia combatre la "república digital".

Al decret, aprovat d'urgència en plena campanya electoral, no s'hi esmenta cap vegada Catalunya, però sí que es fa referència als "recents i greus esdeveniments ocorreguts en part del territori espanyol".

L'executiu socialista en funcions argumenta que ha tirat endavant el decret com a "resposta immediata" per evitar que es repeteixin aquests fets "establint un marc preventiu" que tingui com a objectiu "protegir els drets i llibertats constitucionalment reconeguts i garantir la seguretat pública de tots els ciutadans".

Quan es podrà tallar internet?

El decret menciona que de forma "excepcional i transitòria" l'Estat podrà assumir la "gestió directa o la intervenció de les xarxes i serveis de telecomunicacions electròniques" quan consideri que està en risc l'ordre públic, la seguretat pública o la nacional.

Afegeix que podrà intervenir en "qualsevol infraestructura, recurs associat o element o nivell de la xarxa o del servei" que calgui per restablir l'ordre i la seguretat.

(Pexels/Pixabay)

En un altre punt, concreta que podrà actuar que aturar la "presumpta activitat infractora" quan hi hagi motius d'"imperiosa urgència" en els següents supòsits:

-Amenaça immediata o greu per l'ordre públic, la seguretat pública o la seguretat nacional
-Amenaça immediata i greu per a la salut pública
-Quan puguin produir-se perjudicis greus en el funcionament dels serveis de seguretat pública, protecció civil i emergències
-Quan s'interfereixi greument en altres serveis o xarxes de comunicacions electròniques
-Quan creï greus problemes econòmics o operatius a altres proveïdors o usuaris de xarxes o serveis de comunicacions electròniques o la resta d'usuaris de l'espectre radioelèctric

La normativa anterior ja preveia tancaments cautelars, però, ara, els supòsits s'han ampliat, com destaquen des de la Fundació Civio, organització independent i sense ànim de lucre que treballa per la transparència dels afers públics. La novetat és l'amenaça de desordres públics.  

 

Servidors a la UE, només en alguns casos

A diferència de com s'havia anunciat, el decret no obliga les administracions públiques a tenir tots els servidors en territori europeu, sinó només aquells que tenen les dades personals més sensibles: el cens, el padró i altres registres de població, dades fiscals de tributs, dades dels usuaris del sistema nacional de salut i els corresponents tractaments de dades personals.

 

Només en aquests casos serà obligatori, recull el dret, que els sistemes s'ubiquin i es prestin "dins del territori de la Unió Europa". També s'estableix que no es podran transferir a un tercer país o organització internacional, excepte quan respongui a un acord internacional signat per Espanya.

Les administracions tindran sis mesos per adaptar-se a aquest canvi.

 

Permís per a altres identitats digitals

El reial decret també especifica que el DNI electrònic és l'únic document vàlid, "amb suficient valor per si sol", per identificar-se a internet.

Si bé admet que, com va reconèixer el Constitucional, les administracions públiques poden tenir sistemes propis d'identificació electrònica, el govern de l'Estat es reserva el dret d'autoritzar-los "per garantir la seguretat pública".

I avisa que no admetrà els que es tiguin basats en tecnologies com el "blockchain".

Amb aquestes mesures, pot posar en risc iniciatives en marxa, com, per exemple, el registre digital idCAT o el projecte IdentiCAT, que havia de permetre als ciutadans emmagatzemar les seves dades personals sense el control de l'Estat amb tecnologia blockchain.
 

Reaccions contundents

Per la plataforma Xnet, que vetlla per la neutralitat de la xarxa, el decret situa Espanya al nivell de la Xina en la legislació per intervenir comunicacions electròniques:

Una valoració en què coincideix el periodista especialitzat Albert Cuesta:

La també periodista especialitzada Karma Peiró considera antidemocràtic el decret:


Accions judicials de la Generalitat

El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, ha anunciat accions judicials contra el decret i l'ha equiparat a una "Loapa digital", amb la qual l'Estat vol tancar internet "sense ordre judicial":


Un advocat expert: "És propaganda electoral"


Consultat per TV3, l'advocat Carlos Sánchez Almeida, del Bufet Almeida, creu que la potestat de tancar pàgines web continuarà depenent d'un jutge i que tant l'aprovació, ara, del reial decret com en la interpretació que en fa la Generalitat hi ha un rerefons electoralista:

"El que no atorga de cap manera és la possiblitat de tancar pàgines web. D'acord amb la Constitució, només els jutges poden segrestar publicacions. Totes les pàgines tenen una garantia en l'article 20 de la Constitució i només l'autoritat judicial competent pot segrestar publicacions, perquè afecta la llibertat d'expressió."

"La interpretació que això acaba amb la república digital catalana i que és un estat d'excepció digital és una exageració que és propaganda política."

Sánchez Almeida creu que hi ha base per recórrer el decret al Constitucional, perquè "no es dona un cas d'extraordinària i urgent necessitat" per aprovar-lo ara. Però també perquè en lleis com aquesta "cal establir garanties que no són al text que requereixen una discussió parlamentària".

Per aquest advocat, determinades mesures ja es podrien haver aplicar sense esperar aquest decret. I posa un exemple de la primera mobilització de Tsunami Democràtic:

"Si s'hagués volgut, per part del govern central, tancar les connexions de tots els mòbils de l'aeroport de Barcelona el dia 14 d'octubre ho hauria pogut fer. Podia inhabilitar qualsevol app que es pugui distribuir entre els manifestants. Amb les eines legals que tenien, s'hauria pogut fer i no es va fer. D'aquí trec que tot el que hi ha al decret és propaganda."

El decret s'haurà de validar al Congrés en un termini de 30 dies.

 

 

 

ARXIVAT A:
Internet Digital Pedro Sánchez Procés català

VÍDEOS RELACIONATS