El TC permet la investidura de Puigdemont si és presencial i amb autorització del jutge
Els magistrats del Constitucional fan cas així parcialment de l'informe dels lletrats i del ponent del recurs, que es decantaven per no admetre'l a tràmit
El Tribunal Constitucional ha pres una decisió polèmica sobre el ple d'investidura de Carles Puigdemont, convocat per dimarts. Després de gairebé sis hores de reunió, el ple ha aprovat per unanimitat permetre la investidura, però només si és presencial i sota autorització judicial.
El Constitucional s'ha pronunciat per unanimitat. Amb la decisió, deixa en suspens la petició del govern espanyol d'aturar el ple, però matissen que no serà vàlid si el candidat no hi és present.
Els magistrats del Constitucional fan cas així parcialment de l'informe dels lletrats i del ponent del recurs, que es decantaven per no admetre'l a tràmit argumentant que ara no es pot impugnar una investidura de manera preventiva.
Sis hores per decidir
Els magistrats s'han reunit poc després d'un quart de dues del migdia. A dos quarts de tres han fet un recés per dinar i s'han tornat a trobar a tres quarts de cinc de la tarda. La decisió final s'ha sabut cap a un quart de deu de la nit.
La decisió l'han pres 11 membres del TC. A la tarda, s'ha absentat per motius personals el magistrat conservador Andrés Ollero, exdiputat del PP. Ollero s'ha trobat malament durant la pausa per dinar i ha abandonat el ple.
La clau, en les mesures cautelars
La resolució del TC inclou una sèrie de mesures cautelars que ningú havia demanat i que, de fet, impedeixen una investidura telemàtica o de vot delegat. Però també fan molt difícil la presència física de Puigdemont.
El Constitucional diu que cal que Puigdemont es presenti a la cambra i que obtingui una autorització del jutge.
Els magistrats tampoc permeten la delegació de vot dels diputats que són amb Puigdemont a Brussel·les.
La resolució també avisa la Mesa que si desobeeixen es pot obrir la via penal.
La nota informativa de la resolució del TC: investidura presencial i sota autorització judicial https://t.co/TEFZVgvufb pic.twitter.com/d01xbFYZVQ
324.cat (@324cat) 27 de gener de 2018
Els magistrats ajornen la decisió sobre l'admissió a tràmit del recurs del govern espanyol. El tribunal diu que decidirà un cop hagi escoltat totes les parts i "hagi resolt els dubtes que s'han plantejat sobre l'admissibilitat del recurs".
El TC admet que els diputats de Junts per Catalunya es personin en el cas per "només per exercir el seu dret a defensa com a particulars".
Divisió interna
El magistrat ponent del recurs presentat pel govern espanyol era el català Juan Antonio Xiol, de tarannà progressista, que proposava la no admissió a tràmit del recurs d'impugnació.
Durant tot el dia s'ha especulat amb una admissió a tràmit que trenquès la unanimitat que fins ara hi ha hagut en el tribunal a l'hora de pronunciar-se sobre el procés sobiranista. Finalment no ha estat així i s'ha optat per una solució intentant satisfer tothom.
El Constitucional, de moment no ha entrat a debatre el fons de la qüestió, sinó només la pertinença de l'admissió a tràmit del recurs. Habitualment, els 12 magistrats del TC admeten els recursos si compleixen formalment amb els requisits necessaris.
Sense l'aval del Consell d'Estat
El recurs contra la investidura de Puigdemont l'havia presentat el govern espanyol en contra del criteri expressat pel Consell d'Estat. Aquest òrgan consultiu considera que no es poden impugnar preventivament fets que encara no han passat.
L'argument del govern espanyol és que cal "evitar que es produeixi de manera irreversible una vulneració procedimental substancial i de la importància que representa un debat i una votació d'investidura d'un president de la Generalitat".
Aquesta vulneració és l'absència de Puigdemont en el debat d'investidura, perquè l'executiu presidit per Mariano Rajoy dona per fet que Puigdemont no anirà en persona al Parlament. És per això que s'avança i impugna un ple que considera que serà "contrari a la Constitució" en vulnerar el reglament de la cambra legislativa catalana.
El govern espanyol considera també, en l'escrit del recurs, que també es vulnerarien els drets dels representants dels diferents grups parlamentaris, que no podrien debatre amb un Puigdemont absent i, per extensió, els drets dels ciutadans que els van elegir el 21 de desembre.
Doble impugnació
El govern espanyol havia recorregut la resolució del 22 de gener -en què Roger Torrent proposava Puigdemont com a candidat a la investidura- i també la del 25 de gener, "per la qual es convoca el ple del Parlament el dia 30 de gener del 2018, a les 15.00, per al debat del programa i votació de la investidura del diputat Carles Puigdemont".
El govern espanyol, a més, demanava al Constitucional, en el recurs presentat, que "s'advertís el president del Parlament i els altres integrants de la mesa del seu deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada".
I encara hi afegia que "s'abstinguin d'iniciar, tramitar, informar o dictar (...) cap acord o actuació que permeti procedir a un debat d'investidura el candidat del qual a la presidència de la Generalitat sigui Carles Puigdemont, amb advertència expressa "de les conseqüències penals" de desobeir la suspensió.
Un frau de llei
Ara per ara, tot i la impugnació del govern espanyol, el president del Parlament, Roger Torrent, manté la candidatura de Carles Puigdemont i el ple d'investidura per al dia 30.
Torrent considera que la impugnació no té cap fonament jurídic i que és un frau de llei que atempta contra la democràcia. I ha encarregat als serveis jurídics del Parlament que analitzin la decisió del govern espanyol i, també, quan la rebin, la notificació del Constitucional.
