Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

El boom dels "súpers fantasma": la compra a casa en 10 minuts a base de "cremar diners"

Companyies com Getir, Gorillas o la mateixa Glovo són els nous actors que aposten per aquest negoci, en el qual fons de capital risc inverteixen amb força

Ivan Gutiérrez Actualitzat
TEMA:
Drets laborals

Entre prestatgeries i neveres plenes d'aliments, ressona música amb força. No és la melodia de Mercadona ni la llista de reproducció en bucle de cap altre supermercat, és música electrònica i sona a un volum per sobre del que s'esperaria d'un supermercat corrent.

Però aquest no és un súper qualsevol. És un supermercat fantasma, una "dark store", i no hi ha cap client fent la compra a qui li molesti el volum de la música, ja que només poden entrar-hi treballadors de companyies com Gorillas o Getir. Empreses poc conegudes, però que tenen darrere grans inversors internacionals que aposten pel negoci de portar la compra a domicili en només 10 minuts.

A primera vista, l'interior és pràcticament idèntic al d'un supermercat com qualsevol altre, però només poden estar-hi els empleats -o "pickers" com es coneixen a l'empresa- que amb el seu carretó arrenquen a córrer quan senten el crit "d'ordre".

És el senyal que indica que acaba d'entrar una nova comanda. Immediatament, l'acció provoca corredisses i una ziga-zaga entre passadissos per fer la compra en només dos minuts.


Fer la compra en dos minuts, portar-la en deu

La treballadora, amb el seu carretó, no pot fer cap moviment en fals. La màquina li marca on es troba cada producte: una cervesa, una ampolla de vi, bosses de patates fregides..., tot està ordenat de manera que la treballadora avanci de forma unidireccional i no hagi de fer cap pas enrere que li faci perdre temps.

Quan tenen la comanda, és la "picker" qui crida "ready!", i derrapant amb el carretó, entrega la bossa plena de productes al repartidor, seguit d'un aplaudiment. La directora general de Gorillas a Espanya, Magdalena Szuszkiewicz, creu que aquest ritme no és estressant:

"El que anomenem estrès és la part de la pressió que cadascú vol posar-se. Però cuidem el treball en equip perquè tothom en gaudeixi, i sigui adrenalina positiva."

És el repartidor, però, qui amb la seva bicicleta tindrà vuit minuts més per portar-la a domicili. Repartidors i treballadors, això sí, contractats directament per les companyies amb contractes a temps complet.

La filosofia de compromís i automotivació és un dels elements que més remarca la companyia cap als seus treballadors, Szuszkiewicz creu que el fet que hi hagi música dins o el ritme de treball és part d'una nova cultura del treball:

"Creiem que estem creant una nova cultura del treball. Tots tenim al cap que treballar en un magatzem ha de ser monòton, però no té per què ser-ho".

Tot això és el que passa dins dels súpers fantasma o "dark stores", centres que no obren mai les portes. Les empreses són reticents a ensenyar-ne el funcionament intern. Gorillas ha accedit a ensenyar com funcionen per dins. No és el cas de Getir.

Però com aconsegueixen fer les entregues en deu minuts? El pla d'aquestes companyies és obrir molts centres arreu de la ciutat per fer entregues en 10 minuts, sigui on sigui la llar des d'on es faci la comanda.


Generar necessitats: qui necessita la compra en 10 minuts?

L'economia clàssica sempre diu que molts negocis sorgeixen d'una demanda insatisfeta. Però què és abans? L'ou o la gallina? La necessitat o l'oferta? En aquest cas hi havia una demanda insatisfeta per tenir la compra en 10 minuts? Si no hi era, aquest model està impulsant-la amb l'objectiu de generar aquesta necessitat perquè tota una clientela potencial s'habituï a tenir la compra en aquest temps.

Si fa uns anys semblava impossible el servei en dues hores d'Amazon Prime Now, el servei en deu minuts és un salt més en l'hipercompetitiu món de les entregues a domicili. Això és el que fa que el ritme dins d'aquests centres sigui frenètic i que els treballadors hagin de córrer literalment.
 

Un dels supermercats fantasma de Dija a Madrid
Un dels supermercats fantasma de Dija a Madrid (EFE/Inés Verdejo)


Un negoci que no és rendible

Però Gorillas, Getir o Glovo no són els únics a apostar per les entregues ultraràpides. Hi ha empreses com Dija, Weezy o Flink que també hi han apostat.

De fet, Dija ja opera a Madrid i desembarcarà a Barcelona en pocs mesos. Per això ara mateix hi ha una guerra sense treva amb ofertes agressives, descomptes, i fins i tot xecs regal de 15 euros per captar clients.

Com va passar amb el sector del "delivery" amb Glovo, Uber Eats o Deliveroo, qui arriba primer -encara que el servei sigui una mica pitjor- sempre aconsegueix fidelitzar més clients. És aquesta cursa sense fre la que s'està lliurant ara, amb companyies que obren centres a dojo i hi aboquen diners.

La realitat és que aquestes companyies no estan guanyant diners amb les entregues, que cobren a poc més d'un euro, o de forma gratuïta, com és el cas de Getir. De fet, n'estan perdent. Tot i que la fase expansiva d'una empresa gairebé sempre és a pèrdues, aquestes companyies es poden permetre "cremar diners" ("burning money", en anglès) que significa créixer i competir al cost que sigui, encara que el model sencer no sigui sostenible pels preus que es paguen.

Quin és el secret perquè les companyies puguin "cremar diners", i això, a més, estigui premiat pels inversors? L'objectiu d'empreses tan joves és tenir com més clients, millor. És l'expectativa a futur, i no el present, el que busquen els inversors de capital risc, que creuen que aquestes empreses dirigiran les regnes del futur del comerç, com fa quinze anys podia ser-ho Amazon.

Qui més força tingui és qui s'acabarà "menjant" el mercat, comprant altres companyies, i aquí és on els inversors (tot i tenir els seus diners en una empresa que no guanya diners) rendibilitzaran la seva aposta en un moment de tipus baixos.


L'objectiu prioritari: les dades

En tot cas, qui compraria una companyia que perd diners? De ben segur que a qualsevol de les empreses que operen no li faltarien compradors. La mateixa competència sempre és la principal interessada a quedar-se amb la cartera de clients i mercat, més enllà de la tecnologia o els treballadors. Però no només això. Darrere de totes aquestes companyies hi ha fons d'inversió especialitzats com Mubadala Capital, Tencent, Sequoia, Tiger Gloval o SoftBank (famosa per les seves inversions milionàries en una companyia que també "cremava" diners com WeWork).

El valor real de tenir aquesta cartera de clients són les dades. Saber què, qui i com compra al detall, les seves marques preferides, el producte que compra, quina capacitat de despesa té, o en quin moment compra o li va bé que li portin són dades molt valuoses. No només per al sector dels supermercats, aquestes dades poden tenir us pràcticament per a qualsevol sector.


Tràfec de repartidors

Però tot aquest model implica uns costos que tenen conseqüències per als barris on desembarquen. Un dels casos més recents és el del passatge de Xile a Barcelona, on un veïnat es va mobilitzar contra el desembarcament d'un centre de Getir en un carrer pacificat on hi havia una llar d'infants. Després de diverses manifestacions i negociacions amb l'empresa, Getir va decidir convertir aquell supermercat en un centre de formació.

Jordi Gràcia, portaveu dels veïns afectats, ho denuncia: "En una zona semi de vianants no podia ser que ens instal·lessin un centre on podien fer-se 1.500 comandes amb les entrades i sortides de repartidors".

És un problema que es troben al carrer Girona de Barcelona, on hi ha un SuperGlovo, amb molts repartidors esperant al carrer la seva comanda. Aquest no és un problema que tinguin Gorillas o Getir, que ja han previst en el seus espais un racó per tenir les motos i les bicicletes, però Glovo encara no l'ha solucionat. De fet, fins fa uns mesos, aquests treballadors no tenien ni lavabo al centre, i havien d'anar als bars i cafeteries del costat.

Això va canviar després que Comissions Obreres (CCOO) organitzés la primera vaga de la història de Glovo, en què reclamaven millorar les condicions dels treballadors Una de les principals reivindicacions, per exemple, era que deixessin d'estar subcontractats a través d'empreses de treball temporal (ETT) i passessin a ser treballadors directes.

Després de la vaga, aquest problema encara no s'ha solucionat i l'empresa segueix aplicant un conveni que no correspon amb contractes d'obra i servei, que poden extingir-se en pocs mesos.

ARXIVAT A:
Drets laborals
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut