El 45% dels municipis en risc d'emergència supera el consum màxim permès: consulta la llista

El compte enrere per entrar en emergència ja s'ha activat. El noten especialment els 202 municipis, amb una població de sis milions de persones, que s'abasteixen del sistema Ter-Llobregat.

Si res no canvia, a finals de mes s'activarà l'emergència en aquesta zona, que agrupa pobles i ciutats de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, el Garraf, el Gironès, el Maresme, la Selva, el Solsonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

Els embassaments del sistema Ter-Llobregat estan a punt d'arribar al 16%, el moment en què es decretarà l'emergència. Una nova fase de la sequera, la més greu, que implica noves restriccions, més dures que les actuals, i sobretot, reduir el consum global d'aigua als municipis, dels 210 als 200 litres diaris per persona, incloent-hi totes les activitats econòmiques.
 

Consum excessiu

Però no serà gens fàcil. Molts ajuntaments hauran d'arromangar-se, i molt, perquè, segons les últimes dades --del desembre-- que les mateixes administracions locals fan arribar a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el 45 % dels municipis incompliria el nou topall.

És a dir, 90 dels 202 pobles i ciutats del sistema Ter-Llobregat tenen un consum per sobre dels 200 litres diaris que fixa l'emergència, i alguns, fins i tot, el superen amb escreix.

Torrent, al Baix Empordà, va gastar 500 litres diaris per persona al desembre; Begur, 495; Santa Susanna, al Maresme, va superar els 450 i a l'Ametlla del Vallès o Collbató el consum es va situar per sobre dels 300.

Alguns, fins i tot, en lloc de reduir el consum progressivament, l'han anat augmentant.
 

Una desinversió enquistada

Els últims mesos tant experts com la mateixa Generalitat han cridat l'atenció als ajuntaments per no haver fet prou per lluitar contra la sequera. En molts casos, però, els municipis atribueixen els alts consums no al malbaratament que en fan els ciutadans, sinó a una xarxa de canonades vella i obsoleta.

De fet, pobles com Corbera de Llobregat o Collbató, que gasten més del permès, perden el 50 % de l'aigua en fuites a les canonades.

"És veritat que ha faltat inversió a nivell municipal durant anys, i la Generalitat també ha estat 16 anys sense invertir, però no ens porta a enlloc buscar culpables", assegura Eduard Rivas, president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde d'Esparreguera.

Rivas defensa que els ajuntaments estan revertint anys de desinversió en la gestió de l'aigua i critica que se'ls "assenyali" per no haver fet prou:

"Voldríem que el govern ens veiés com a part de la solució i que superéssim això d'assenyalar-nos i sancionar-los".

Una seixantena de sancions als ajuntaments

I és que l'Agència Catalana de l'Aigua ja ha obert uns 60 expedients sancionadors als ajuntaments que al setembre es van excedir en el consum d'aigua. Sancions que es podrien repetir per cada mes que es gasti de més. Les multes ja han començat a arribar.

A Matadepera, per exemple, la sanció supera els 50.000 euros. Una xifra similar a la que haurà d'afrontar Begur. Caldes de Malavella haurà de pagar més de 24.000 i Palau-saverdera, a l'Alt Empordà, ha estat sancionat amb gairebé 19.000 euros.

Molts ajuntaments, però, poden recuperar part d'aquest important sancionant ells mateixos els grans consumidors que hagin identificat al seu municipi, però no totes les administracions locals han aprovat, durant aquests tres anys de sequera, ordenances municipals que els ho permetin.

Aquesta seria una via, segons Dante Maschio, portaveu de l'entitat Aigua és vida, perquè els ajuntaments "assumissin la seva responsabilitat".

"Posem molt la responsabilitat sobre el govern, però els ajuntaments tenen moltes competències en la gestió de l'aigua que han d'assumir i que no han assumit durant molts anys", assegura Maschio, que creu que els ens locals s'han "desdit de la seva responsabilitat de fiscalitzar, controlar i invertir", cedint la gestió de l'aigua a empreses privades.

És del mateix parer Laura Vidal Carrasco, de l'entitat Enginyeria sense Fronteres:

"Atorgant la gestió de l'aigua a operadors privats, en molts casos el que veiem és que els municipis es desentenen de les seves obligacions i, a més, els operadors privats, a vegades no fan la feina. Ho veiem amb les grans fuites que hi ha en moltes poblacions".

Molts experts consultats per TV3 coincideixen que els ajuntaments no han espremut prou les seves competències en gestió de l'aigua. Maschio defensa que podrien haver anat molt més enllà:

"Es poden prohibir les pistes de gel, omplir piscines, buscar els grans consumidors, sancionar…cal que assumeixin aquesta capacitat de govern".

El portaveu d'Aigua és vida recorda que el Pla Especial de Sequera de la Generalitat estableix "unes mesures de mínims", però que els ajuntaments poden "enfortir-les i anar més enllà", tot i que lamenta que "molt pocs ho han fet".

Posa com a exemple Begur, que després de detectar habitatges que estaven regant els jardins i omplint les piscines malgrat que estava prohibit, va decidir sancionar-los. "Això demostra que es pot fer", afegeix.