Duran, 42 anys fent política
Duran, 42 anys fent política
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Duran, 42 anys fent política

RedaccióActualitzat

Duran, nascut el 1952 al Campell, un poble de la franja de Ponent que pertany a Osca, portava al capdavant d'Unió gairebé 29 anys i és un dels pocs polítics catalans que s'ha mantingut tres dècades a les altes esferes del poder a Espanya i a Catalunya.

Duran i Lleida presidia el comitè de govern d'Unió des del 1987, però ja l'havia presidit del 1982 dins al 1983. Va entrar a Unió el 1974, quan un dirigent del partit el va sentir a Lleida. De fet, el seu primer càrrec sorgit de les urnes va ser a l'Ajuntament de Lleida, on va ser tinent d'alcalde del 1979 al 1980

A principis dels 80, Jordi Pujol se'l va endur a Barcelona, on es va fer càrrec d'una secretaria general. Duran i Lleida va començar, llavors, una carrera política que l'ha dut a ser diputat al Parlament i al Congrés, eurodiputat, conseller de Governació i secretari general de la federació de CiU.

La successió de Jordi Pujol, a la qual aspirava el democratacristià, va recaure finalment en Artur Mas. Això porta Duran i Lleida definitivament al Congrés, on es converteix en l'home pont entre Catalunya i Madrid.Entre diversos càrrecs és president de la Comissió d'Afers Exteriors del Congrés, però mai arriba a ser ministre. Un càrrec al qual sempre ha negat aspirar.

Malgrat això, va fer valer la seva capacitat d'influència en una relació amb els socis de Convergència que va anar superant tota mena de recels, fins que el procés independentista va provocar la ruptura de CIU i del seu partit, a mitjans de l'any passat. El polític del Campell, defensor de la tercera via, sempre ha criticat aquest procés.

Amb un missatge moderat i a favor del diàleg amb Espanya, el 27-S Unió es presenta en solitari per primer cop a les eleccions al Parlament, però la candidatura de Ramon Espadaler no obté representació. Com tampoc ho fa l'encapçalada pel mateix Duran i Lleida al Congrés, que tal com havia anunciat, dimiteix davant la derrota electoral.

La principal ombra del seu mandat és el "cas Pallerols". Un cas de corrupció lligat al finançament il·legal del partit. Unió es va convertir en el primer partit sentenciat per haver-se finançat il·legalment. L'empresari andorrà Fidel Pallerols i els excàrrecs d'UDC Lluís i Vicenç Gavaldà van ser condemnats per haver desviat subvencions de la Conselleria de Treball de la Generalitat de Catalunya per al finançament del partit.

Després d'haver portat Unió a jugar un paper central en la política catalana, deixa el partit sense representació parlamentària i amb un deute de més de 17 milions d'euros.

 

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut