Dubtes entre els astrofísics: s'ha descobert el primer planeta extragalàctic?

Després del descobriment d'uns cinc mil exoplanetes a la Via Làctia, es podria haver trobat el primer d'aquests astres en una altra galàxia.

Això és el que afirma un grup d'investigadors liderat per Rosanne Di Stefano, del Centre d'Astrofísica conjunt de la Universitat de Harvard i la Smithsonian Institution. El seu treball ha aparegut a Nature Astronomy.

Això significa que ha rebut el vistiplau dels revisors per a la seva publicació, una mica més d'un any després que aparegués en una web de la Universitat Cornell.

Els exoplanetes detectats fins ara i els candidats a ser-ho es troben tots a la Via Làctia i la majoria són a menys de 3.000 anys llum de nosaltres. Però aquest seria a la galàxia espiral Messier 51 (M51), a uns 28 milions d'anys llum.

La detecció dels exoplanetes es basa en l'observació dels trànsits. Es produeixen quan el planeta passa davant del seu estel i bloqueja una part de la llum que emet. La brillantor es redueix i això permet deduir que hi ha un exoplaneta i calcular les seves característiques.

Detectar raigs X

En aquest cas, els autors no han observat disminucions de la llum visible --la que percebem els humans- sinó de raigs X. No han estudiat un estel sol, sinó un sistema binari, format per un estel de neutrons o un forat negre i una altra estrella. Aquesta segona deu tenir una massa unes vint vegades superior a la del Sol.

L'estel de neutrons o el forat negre xuclen gas de l'altra estrella. Aquest gas s'escalfa molt i emet raigs X. Un dels avantatges és que el bloqueig dels raigs X quan hi passa un planeta és detecta molt millor que quan es bloqueja la llum visible.

El sistema binari estudiat es diu M51-ULS-1. Per observar-lo han fet servir l'observatori de raigs X Chandra de la NASA. Amb les dades obtingudes han calculat que el possible planeta té una mida semblant a la de Saturn i que la seva òrbita estaria a una distància del seu estel equivalent a la que hi entre Urà i el Sol.

L'equip de Di Stefano va analitzar sistemes a tres galàxies: 55 a M51, 64 a Messier 101 i 119 a Messier 104. Només van trobar un candidat a exoplaneta a M51.

Interessant, però peculiar i estrany

Però el treball desperta certs dubtes. Per a Guillem Anglada, astrofísic de l'Institut de Ciències de l'Espai-CSIC i descobridor de diversos exoplanetes, el treball és interessant, però "una mica peculiar". En declaracions al 324.cat ho valora així:

"Si és el que diuen que és, seria un sistema força estrany: un planeta orbitant una font intensa de rajos X, una estrella binària en procés de menjar-se una estrella a l'altra segurament".

Per a Anglada, les proves que sigui un planeta tampoc no són plenament convincents:

"Sí que detecten que quelcom de la mida d'un planeta va passar per davant de la font de rajos X, i que el senyal podria ser d'un planeta, però aquestes binàries poden fer coses peculiars (no tenim un coneixement gaire detallat de tota la física rellevant)".

I afegeix que "la varietat de fenòmens que poden passar a l'univers és tan gran que assignar directament el fenomen observat a un planeta pot ser una mica prematur".

El mateix pensa Ignasi Ribas, director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya. Explica al 324.cat que els primers exoplanetes, descoberts el 1992 eren al voltant d'un púlsar, un tipus d'estel de neutrons del que ens arriben polsos de radiació periòdics a la Terra:

"Per això, que sigui un planeta no es pot descartar, però ho trobo poc convincent, perquè ara han estudiat un sistema binari, més complex. Sabem que es formen planetes al voltant d'estels de neutrons, però són molt més petits, no tan grans com el que diuen que han descobert".

Una forma de confirmar la troballa seria tornar a observar i analitzar el trànsit. Però això portarà molt de temps, perquè l'òrbita del possible planeta és molt gran i des de la Terra no es tornarà a observar un trànsit fins d'aquí 70 anys.

Una altra possibilitat és que l'observació es pugui replicar, com explica Anglada:

"Si trobem que aquests tipus d'objectes o fenòmens passen a altres fonts (estrelles, galàxies), doncs llavors potser cal pensar si és que no estem entenent quelcom o que val la pena mirar-s'ho amb més detall".

De moment, però, no creu que el treball "obri un capítol nou en la recerca sobre exoplanetes pels molts dubtes que hi ha en la detecció en si".

I per Ribas el treball i les conclusions són poc madures "i potser es trobaran explicacions alternatives". La zona estudiada "és tan complexa que potser no s'hi compleixen certes coses" com a altres llocs. L'exoplaneta hauria hagut de sobreviure a l'explosió de supernova que va fer sorgir l'estel de neutrons o el forat negre.

Mentrestant, els autors de l'article volen revisar els arxius del Chandra i del telescopi XMM-Newton per trobar altres possibles exoplanetes a altres galàxies. Chandra té dades de més de 20 galàxies, algunes de les quals són molt més a prop que M51. Això permetria detectar trànsits més breus. També volen aplicar el mètode a fonts de raigs X de la Via Làctia per intentar descobrir planetes propers en entorns inusuals.