Dos anys del retorn dels talibans a l'Afganistan: frustració, pobresa i misogínia

Segon aniversari del govern els talibans a l'Afganistan. Després de 20 anys apartats del poder, l'agost del 2021 van prendre Kabul quan les forces nord-americanes ja s'havien retirat del país, i d'això ja en fa dos anys.

Des de llavors, Afganistan ha viscut una profunda transformació que ha passat per apartar les dones i les nenes de qualsevol indici de vida pública, inclosa l'educació; l'empobriment de la població i l'establiment d'una administració liderada per combatents, sovint incòmodes en les seves noves posicions.

Frustració

Acostumaven a passar les hores amagats a les muntanyes entre emboscada i emboscada, però ara són els que gestionen els ministeris d'un país de més de 40 milions d'habitants. Els talibans han passat de ser un grup insurgent contra la invasió nord-americana a portar una vida acomodada amb feines d'oficina i cases de luxe als millors barris de Kabul.

Però acostumats a la vida de combat, molts talibans s'avorreixen als seus nous llocs de treball. Un antic combatent que és ara funcionari del ministeri d'Interior, Haji Akhtar, desprèn aquest desajust entra la vida que portava abans i les oportunitats que li ha brindat el nou govern:

"És molt esgotador venir cada matí i quedar-se fins a nou hores per una mica de feina, en realitat no hi ha feina"

La frustració entre els combatents és generalitzada, alguns han de gestionar el trànsit o reprimir manifestacions de dones. Quan els van dir que a Kabul no es complia la llei islàmica, no s'imaginaven que imposar-la seria això.

A més, han vist com els talibans de més rang tenen una vida luxosa amb cases, cotxes i diverses esposes, mentre que els de baix rang han d'assumir responsabilitats familiars i burocràtiques que no tenien per mà, ja que quan els talibans eren un grup insurgent mantenien les necessitats familiars del seu grup.

Des que els talibans van tornar al poder, els nivells de violència han caigut dràsticament a l'Afganistan i aquest és el seu gran èxit. No els amenaça cap oposició militar i reprimeixen amb duresa qualsevol dissidència.

Pobresa

Però davant d'aquest manteniment de l'ordre, les xifres els delaten. La comunitat internacional, que proveïa el 80% del pressupost al govern democràtic, encara no ha aixecat les sancions que va imposar amb l'arribada dels talibans.

Només les Nacions Unides han decidit mantenir el programa d'aliments i no sancionar el país, ja que només tres terceres parts dels habitants depenen de l'ajuda humanitària.

Un agricultor d'una província muntanyosa del nord de Kabul, Rahatullah Azizi, explica com han disminuït els seus ingressos:

"La gent té molts problemes econòmics i no compra els nostre productes. Abans, per exemple, venia 7 quilos de tomàquets per 200 afganis, ara els venc per 80 afganis. Abans venia les albergínies per 100 o 150 afganis, ara es venen a només 30 afganis"

Misogínia

El seu radicalisme, sobretot contra les dones, els ha merescut l'aïllament internacional, però ells se senten forts i no afluixen. 

A elles se'ls ha prohibit l'educació secundària i superior, treballar amb ONG o amb l'ONU, anar als gimnasos, als parcs o als salons de bellesa. L'única excepció són les que treballen en sectors relacionats amb la salut.

La Hasina i l'Adila, dues germanes de 18 i 16 anys que viuen a Kabul, miren cada dia les notícies amb l'esperança que els talibans hagin revertit la decisió de prohibir que les nenes vagin a l'escola. Però a mesura que passen els dies, l'esperança va desapareixent i el moment no arriba mai.

En comptes d'això, cada vegada hi ha més restriccions que atempten contra els seus drets i llibertats. Davant la impossibilitat d'estudiar i amb l'ànim d'ajudar a l'economia domèstica, les germanes van començar a treballar a finals del 2022 com a aprenents en un saló de bellesa, una de les poques coses que podien fer, però el mes passat també van ser tancats.

La seva mare, Sakina, no veu cap mena de futur per a les seves filles mentre hi hagi els talibans:

"Les nostres filles estan patint. Han començat a prendre medicaments per l'ansietat i l'insomni. Ens sentim impotents per defensar els seus drets bàsics"

Malgrat la pobresa i les incomoditats internes, els talibans estan atrinxerats i tenen el control absolut del país, res fa preveure una millora significativa ni en l'economia ni molt menys en els drets de les dones.