Deneguen la nacionalitat a una dona que viu a Mallorca fa 28 anys i només domina el català

L'Audiència Nacional ha confirmat la decisió d'un jutge que ha denegat la nacionalitat espanyola a la Sagrario, una dona que viu a Mallorca des del 1996 i que sempre s'ha relacionat amb els veïns en català.

"De l'entrevista que va mantenir amb el jutge encarregat del Registre Civil se'n desprèn que no parla ni entén el castellà, perquè no comprèn la majoria de les preguntes que se li formulen", recull una sentència de finals de desembre en què l'Audiència confirma que la dona no pot accedir a la nacionalitat.

Entre altres motius, la justícia argumenta que saber castellà és "una obligació recollida a la Constitució", i també "una dada de rellevància singular a l'hora de valorar el grau d'integració suficient", cosa que "no sembla que pugui aconseguir satisfactòriament [...] qui no coneix el mitjà d'expressió utilitzat pels membres de la societat".

En aquest sentit, la sentència a què ha tingut accés TV3 qüestiona que "l'actitud" de la dona s'hagi "dirigit realment a formar part de la societat en què desenvolupa la seva vida".

Un argument que topa frontalment amb l'opinió de la defensa, que sosté que la seva clienta sempre ha parlat en català --que, com puntualitza, també és oficial-- tant amb els veïns com amb les administracions, i recorda que mai no ha viscut en cap altre lloc de l'Estat que no siguin les Balears.

Segons el Diario de Mallorca, que ha avançat la notícia, quan la dona va arribar al municipi Santa Margalida era analfabeta i es va apuntar a diversos cursos de català per a estrangers organitzats per l'Ajuntament.

"Nervis i ansietat" en una entrevista que s'esperava en català

L'advocada ha justificat els possibles problemes de comprensió de castellà pels "nervis i ansietat" en el moment de fer l'entrevista, que ella esperava que li fessin en català. "En aquest estat, va optar per no respondre les preguntes", argumenta.

De fet, la dona ha aportat un diploma d'alfabetització en català que va obtenir després d'haver fet un curs de 60 hores impartit per l'Ajuntament de Santa Margalida, així com els certificats amb qualificació d'"apta" de dos cursos de castellà --de 104 i 26 hores, respectivament-- organitzats pel mateix Ajuntament els anys 2009 i 2014.

Sigui com sigui, la justícia ha considerat que "no n'hi ha prou" amb aquests certificats, tenint en compte que "davant de l'encarregat
del Registre Civil es va constatar un absolut desconeixement de l'idioma i la cultura espanyoles".

"No va entendre cap de les preguntes que se li van formular, excepte una que, a més, va contestar erròniament", apunta l'escrit.

A més, la sentència imposa a la demandant el pagament d'un màxim de 1.000 euros en concepte de costos processals.