Anar a la navegació principal

Anar a la navegació secundària

Les tendències actuals ens situen el 2070 a un escalfament global d'entre 4 i 5 ºC. Amb un gran canvi global es podria estabilitzar l’escalfament per sota dels 1,5 ºC, considerat llindar de seguretat.

Com evolucionarà el clima al món fins al 2070? Aquests són el millor i pitjor escenaris, a partir de les dades del Barcelona Supercomputing Center

TEMPERATURA

Millor escenari, amb un canvi global

Si fem un gran canvi global ens trobarem amb un escenari més càlid que l’actual, però inferior als 1,5 ºC, que es considera llindar de seguretat. Hi arribarem si fem:

  • Gran reducció de les emissions (55% el 2030 respecte al 2020)
  • Transformació global a energies renovables
  • Reduint el gran consum
  • Economia centrada en la proximitat i el teletreball

Pitjor escenari, si seguim com fins ara

Si seguim com ara, la tendència ens porta per al 2070 a 4-5 ºC d’escalfament global. A aquesta temperatura cal afegir-hi:

  • Onades de calor més extremes
  • Caiguda de la producció agrícola
  • Increment dels refugiats climàtics
  • Trencament de les cadenes de subministrament

Dades històriques observades per al món (1970-2020)

L’escalfament ha estat de 1,2 ºC de mitjana mundial des de finals del segle XIX

PRECIPITACIONS (pluja i neu)

Millor escenari, amb un canvi global

Si fem un gran canvi global ens trobarem amb un escenari amb precipitacions i sequeres més extremes que l’actual, però amb possibilitats més grans de gestionar els seus impactes.

Pitjor escenari, si seguim com fins ara

Si seguim com ara, la tendència ens porta per al 2070 a un escenari amb precipitacions i sequeres molt més extremes que ara, especialment:

  • Gran intensificació dels monsons a l’Índia-Pakistan, i al Sàhara i centre d‘Àfrica
  • Moltes pluges a l’Àrtic i l’Antàrtida, en comptes de neu, que accelerarà el desglaç. Problemes a l’Àrtic per infraestructures no preparades per a fortes pluges, incloses les del transport.
  • Escorrenties i esllavissades a les zones afectades
  • Fortes sequeres al Mediterrani i al Carib

Dades històriques observades per al món (1970-2013)

Nota metodològica:

Les dades del Mediterrani i del món han estat facilitades pel Barcelona Supercomputing Center, procedents del model CMIP6 (2021) del WCRP per a l’IPCC.

Per calcular les anomalies s’utilitza el període de referència 1850-1900. El model CMIP6 utilitza com a millor escenari l’1,9 i com a pitjor el 8,5.

Les dades anuals estan ponderades amb mitjanes per quinquennis mòbils (per 2015 s’utilitza la mitjana 2013-2017), sistema habitual útil per a veure tendències.

Els models climàtics (com CMIP6) tenen en compte la variabilitat natural (solar i volcans) i el forçament que provoquen les activitats humanes per l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle.

Les dades de precipitació observades provenen del 20th Century Reanalysis i només arriben fins al 2013 (mitjana mòbil 2011-2015), que són les que tenen un període d'anys més gran.