Criteris per informar sobre la crisi climàtica dels Serveis Informatius de TV3

Criteris per informar sobre la crisi climàtica dels Serveis Informatius de TV3

Criteris per informar sobre la crisi climàtica dels Serveis Informatius de TV3

Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

Criteris generals a tenir en compte
 

  • Canvi climàtic: és la variació global del clima de la Terra. Des de la seva formació, el planeta ha tingut nombrosos canvis climàtics, tots ells a causa de fenòmens naturals (variacions en l'òrbita de la Terra, impacte de meteorits, canvis en la circulació oceànica, etc.). Actualment hi ha nombroses proves que indiquen l'inici d'un canvi del clima, però aquesta vegada a causa de les activitats humanes, per la crema d'una gran quantitat de combustibles fòssils.
     
  • Escalfament global: és l'augment de la temperatura mitjana de la Terra, originat per l'emissió a l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle. Aquest augment de temperatura no és l'únic efecte de l'escalfament global; també genera un augment dels fenòmens meteorològics extrems i canvis en el sistema climàtic (atmosfera-ecosistemes-oceans). Per entendre l'escalfament global cal perspectiva planetària i a dècades vista. Aparentment és un fenomen lent; sembla que no canvia res, però a la història del planeta no hi ha precedents de canvis tan ràpids, excepte amb l'impacte de grans meteorits.

 

Ens basarem en coneixements científics sòlids

Hi ha coneixements científics sòlids sobre el fet que l'escalfament global està forçat per les emissions de gasos d'efecte hivernacle que generen les activitats humanes, i, també, que pot ser devastador de moltes maneres: subministrament d'aliments, infraestructures, finances, seguretat, salut, etc.

Els mitjans de comunicació, com tota la societat, s'han de comprometre amb aquests coneixements i donar a la ciència la visibilitat que mereix.

 

On trobem el coneixements científics sòlids?

El millor coneixement científic disponible sobre escalfament global és el de l'IPCC (Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, d'experts de l'ONU) i també el d'institucions com la NASA, la NOAA, el Centre de Resiliència d'Estocolm, el Global Carbon Project, etc., i el de revistes científiques de gran solvència, com PNAS, Nature, Science, etc.

A Catalunya cal tenir com a referència el "Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya", tot i que nous estudis corroboren, matisen o amplien algunes de les conclusions.

Aquests coneixements científics són els exposats en aquest document.

 

Acord de París

L'Acord de París del 2015 és el principal instrument polític disponible per afrontar el problema, l'únic acord de gairebé tots els estats.

El principal acord és que cal estabilitzar el clima molt per sota dels 2 ºC d'escalfament el 2100, en relació als nivells preindustrials, i fer tot el que sigui possible per no superar  1,5 ºC. Considera els 2 ºC com el punt d'inflexió (llindar de seguretat) per evitar el desbocament del sistema climàtic.

L'Acord de París estableix que els països rics han de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle més ràpidament que els pobres, perquè històricament han emès molt més, i també que han d'ajudar els països pobres a finançar la seva transició, perquè la reducció d'emissions ha de ser global.

Els objectius de reducció de cada estat són voluntaris, i es revisaran cada dos anys des del 2024.[1] Els compromisos actuals dels estats són insuficients (2019), porten a un escalfament de 2,9-3,4 ºC el 2100[2]. No hi ha mecanismes de sancions per als països que no compleixin els seus compromisos.
 

Pla de ràpida reducció de les emissions

L'Acord de París estableix que, per no superar els 2 ºC, cal una ràpida reducció de les emissions de gasos a nivell global, d'acord amb la millor informació científica disponible. Això implica[3]:

  • El 2020 ha de ser el pic d'emissions i l'inici de la reducció
     
  • El 2030 s'han d'haver reduït un 50%
     
  • El 2050-2055 han d'arribar al 0%
     
  • Des del 2050 cal fer emissions negatives (absorbir gasos de l'atmosfera) durant moltes dècades

 


Punt d'inflexió:  1,5 ºC?

El 2018 l'IPCC va fer públic un Informe Especial[4] on suggeria que el punt d'inflexió, el llindar de seguretat a partir del qual ja ho hi ha marxa enrere, és troba al voltant d'1,5 ºC (i no 2 ºC com fins ara és creia)[5].

El risc és que el sistema climàtic es desestabilitzi, iniciant una reacció en cadena, fora del control humà, i es torni a estabilitzar a una temperatura incompatible amb una societat global organitzada [6].

Aquest perill implica que la reducció d'emissions ha de ser més brusca, i avançar el nivell 0% d'emissions globals al 2040.

Les tendències d'emissions actuals porten a superar els 1,5 ºC el 2030-2052[7].

 

Riscos creixents palpables

  • Seguretat: en moltes guerres hi ha una variable climàtica al darrere, normalment la sequera, que es tradueix en males collites, tensions socials i migració
     
  • Salut: segons l'OMS, entre el 2020 i el 2030 la crisi climàtica causarà 250.000 morts més a l'any, a causa de l'estrès calòric. Molts especialistes consideren que la xifra serà molt superior. Les zones amb menys infraestructures sanitàries seran les menys capacitades per afrontar la situació
     
  • Refugiats: els organismes especialitzats calculen que el 2050 es veuran obligades a desplaçar-se, a causa de la crisi climàtica, entre 200 i 1.000 milions de persones
     
  • Apartheid climàtic: les grans desigualtats en l'accés a mesures per pal·liar els impactes de la crisi climàtica genera el que l'ONU anomena "apartheid climàtic"
     
  • Model alimentari: L'IPCC alerta que cal replantejar la manera com utilitzem els sòls, com produïm els aliments i com ens alimentem. El 37% de les emissions provenen de l'agricultura, el conreu de boscos, els canvis d'usos dels sòls i la transformació i transport d'aliments. A més, la desforestació, la degradació dels aiguamolls i dels sòls, i la desertització, disminueixen la capacitat dels sistemes naturals per absorbir CO2 de l'atmosfera i emmagatzemar-lo a la vegetació i als sòls
     
  • Inestabilitat econòmica: l'economia dels països i la global ja estan estretament lligades als impactes de la crisi climàtica. La crisi està donant lloc a tensions econòmiques per controlar les matèries primeres

 

Vies per reduir les emissions

La reducció d'emissions resulta del balanç entre els gasos emesos i les absorcions dels sistemes naturals (boscos, oceans, sòls i aiguamolls). Hi ha dues vies per reduir les emissions:

  • Deixar d'emetre gasos d'efecte hivernacle, que implica un canvi del model social global (transport, energia, comerç, alimentació...)
     
  • Capturar gasos de l'atmosfera...
     
  • amb sistemes naturals, com la reforestació massiva i altres pràctiques relacionades amb els usos dels sòls
     
  • amb tecnologia, que no sabem si aconseguirem desenvolupar i implantar de forma ràpida i massiva a escala global. Implica retirar gasos de l'atmosfera i guardar-los en el subsòl

A causa del gran retard i de la urgència que hi ha per afrontar la crisi climàtica, el consens científic general és que totes les vies de reducció són imprescindibles. 


Cal una acció humana col·lectiva

Les previsions científiques no són certeses absolutes, però assenyalen tendències que, si no s'actua, es poden convertir en realitat.

Hi ha molt a fer per dirigir el sistema Terra fora del llindar de risc: administrar biosfera, clima i societats; descarbonitzar l'economia; millorar embornals; canvis de conducta; innovacions tecnològiques; nova governança; transformar valors socials[8]...

 

L'impacte humà: l'antropocè

"Antropocè" és el nom no oficial que s'ha donat al període geològic actual, caracteritzat per l'impacte dels humans en el sistema Terra.

L'escalfament global és un dels efectes d'aquest impacte, en aquest cas per abocament massiu de residus a l'atmosfera (amb repercussió en els ecosistemes terrestres i aquàtics). Altres impactes per abocament massiu de residus es produeixen als oceans (plàstics i altres) i als continents (degradació dels sòls per agricultura intensiva i per desforestació).

Altres impactes destacables dels humans en el sistema Terra són la destrucció massiva d'ecosistemes i la pèrdua generalitzada de biodiversitat.


 

Decàleg per informar sobre la crisi climàtica[9]

 

1.  Freqüència i continuïtat d'informació de qualitat

  • Seccions fixes als programes informatius
  • Fórmules narratives diverses
  • Les tertúlies haurien d'evitar opinions frívoles i incorporar persones amb coneixements fonamentats
  • Sovint hi ha variables climàtiques en tot tipus de temes: s'haurien de visibilitzar, almenys amb una frase
     

2.  Informar dels impactes, de les causes i de les solucions

  • Mostrar la vulnerabilitat en: territori, infraestructures, transport, salut humana, turisme, energia, indústria, etc.
  • Contrapesar les emocions negatives del problema amb els aspectes positius de la crisi climàtica com a motor per al canvi social
     

3.  Enfocament des de la justícia climàtica i la solidaritat

  • Dimensions humanes dels impactes climàtics: en la salut, l'economia, l'accés a l'aigua, la seguretat alimentària, els fluxos migratoris, etc.
     

4.  Vincular crisi climàtica amb proximitat

  • La crisi climàtica ja és present ara i aquí
  • Beneficis en la reducció d'emissions en actes quotidians (compra, transport, residus, etc.)
  • Personalitzar amb històries reals
  • Posar en valor actuacions de particulars i d'empreses realment compromeses amb la sostenibilitat, que poden servir d'exemple a d'altres
  • Donar veu a sectors ja molt afectats: vinícola, agroramader, transport, etc.
     

5.  Divulgar les iniciatives ciutadanes

  • La informació sobre clima tendeix a fer-se de dalt a baix, de governants a governats. Cal visibilitzar també les iniciatives de baix a dalt
     

6.  Periodisme crític i independent

  • Compromís amb la veracitat i amb els coneixements científics, allunyat dels continguts promoguts per empreses contaminants
  • Renunciar al fals equilibri; l'aclaparadora majoria de la comunitat científica avala la gravetat, les causes i les conseqüències de l'escalfament global. No donar veu a postures anticientífiques, com no se'n donaria als negacionistes de l'extermini nazi
  • Evidenciar el negacionisme i la incoherència climàtica en el discurs econòmic, polític o publicitari
  • Promoure una publicitat coherent i responsable amb els arguments ambientals
     

7.  Divulgar la recerca científica sobre crisi climàtica

  • Projectes científics en marxa, descobriments i resultats
  • Divulgació dels informes de l'IPCC, de la seva robustesa i dels seus mètodes d'avaluació
  • Recerca científica que es fa aquí
     

8.  Popularitzar els conceptes fonamentals

  • Com: "pressupost global de carboni", "punts d'inflexió",  "gasos d'efecte hivernacle", "petjada de carboni",  "descarbonització", "emissions per càpita", "escenaris moderats i extrems", "crisi climàtica", "emergència climàtica", etc.
     

9.  Connectar l'escalfament global amb episodis de meteorologia extrema

  • Diferenciar entre els conceptes de "meteorologia" (previsió en proximitat i a curt termini) i "clima" (la dinàmica del sistema climàtic a llarg termini, més de 30 anys)
  • Incidir en la idea que els fenòmens extrems són i seran més freqüents i virulents a causa de la crisi climàtica
     

10.   Especialització i transversalitat

  • Informar amb rigor i qualitat sobre la crisi climàtica requereix continuïtat en el treball d'aquests temes, calen periodistes especialitzats en contínua actualització
  • Reforçar les seccions de periodisme científic i ambiental
  • Formació transversal de tots els professionals: la crisi climàtica afecta, i afectarà cada vegada més, tots els àmbits de les societats humanes i de la realitat planetària
  • Seguiment acurat del compliment de l'Acord de París, a nivell global, continental, d'estats i de Catalunya
  • Seguiment acurat de les cimeres i conferències internacionals sobre el clima
 

[1] La COP24 de Katowice, el desembre del 2018, va retardar els terminis acordats a París el 2015

[2] United Nations Enviroment Programme. 2018. Emissions Gap Report 2018

[3] IPCC. 2018. Global Warming of 1.5 ºC

[4] IPCC. 2018. Global Warming of 1.5 ºC

[5] La temperatura global és la mitjana a la superfície de la Terra: als oceans és menor i als continents, major

[6] PNAS. 2018. Trajectories of the Earth System in the Anthropocene

[7] Global Carbon Project. 2018. Carbon Budget 2018

[8] PNAS. 2018. Trajectories of the Earth System in the Anthropocene

[9] Aquest decàleg és l'adaptació del que va signar la CCMA el març del 2019. El document original està disponible a   

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica