Glossari sobre la crisi climàtica

Glossari sobre la crisi climàtica

Glossari sobre la crisi climàtica

Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

Glossari bàsic

 

Escalfament global

Descriu l'impacte de les emissions de gasos d'efecte hivernacle en el sistema climàtic planetari.


Crisi climàtica

És la situació en què ens trobem, com a conseqüència de dècades d'increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Descriu la inestabilitat actual i que, com totes les crisis, si no se soluciona pot empitjorar (com en el cas de les crisis econòmiques, polítiques o socials).


Emergència climàtica

Indica la gravetat de la situació i la necessitat d'actuació immediata, amb mesures excepcionals, per part dels poders públics (com en el cas de les emergències sanitàries, de seguretat o humanitàries). El concepte "emergència climàtica" s'ha banalitzat pel seu ús sense vincular-lo amb mesures urgents i excepcionals.


Canvi climàtic

E0s refereix als canvis naturals del sistema climàtic planetari, els cicles interglacials que succeeixen cada desena de milers d'anys. No és útil per referir-se al fenomen actual, ja que "canvi" és un concepte neutre-positiu, que no reflecteix la gravetat i la magnitud del forçament climàtic generat pels humans.
 

Glossari ampli

 


Antropocè

És el nom que s'ha donat al període geològic actual, caracteritzat per l'impacte dels humans en el sistema Terra.

Alguns d'aquests impactes són per abocament massiu de residus a l'atmosfera (escalfament global), als oceans (plàstics i altres), i als continents (degradació dels sòls i desforestació). Altres impactes destacables són la destrucció massiva d'ecosistemes i la pèrdua generalitzada de biodiversitat.


Contaminats atmosfèrics

Els contaminants atmosfèrics habituals més perjudicials per a la salut humana poden ser partícules en suspensió o gasos. Les partícules es classifiquen segons la seva mida: PM0,1  (ultrafines, les més perilloses, de les que encara no hi ha legislació), PM2,5   (fines)  i PM10  (gruixudes). Els gasos més habituals són: NO2  (diòxid de nitrogen) i O3  (ozó)  

Els contaminants atmosfèrics també són forçadors de l'escalfament global: el NO2 quan rep radiació solar genera ozó, que a més de contaminar és forçador de l'escalfament global; en el cas de les partícules en suspensió poden generar carboni negre, que també és forçador de l'escalfament global.


Descarbonització

Eliminar carboni, per frenar l'escalfament global. Es pot referir a la descarbonització de les activitats humanes o dels processos econòmics.


Embornal

Mitjà que absorbeix i fa desaparèixer diòxid de carboni (CO2). Els principals embornals de diòxid de carboni són els oceans, els boscos i els sòls en general quan no estan degradats.


Emissions negatives

Significa capturar gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera, absorbir-los.

Es pot fer amb sistemes naturals (reforestació massiva i recuperació de sòls degradats), o amb tecnologia, que implica retirar gasos de l'atmosfera i guardar-los en el subsol (una tecnologia que no sabem si aconseguirem desenvolupar i implantar de forma ràpida i massiva a escala global).


Emissions per càpita

Són les emissions per persona en un any. És útil per comparar les emissions per països, al marge de la mida del país.

El països més emissors són: la Xina (27%), els Estats Units (15%) i la Unió Europea (10%). En canvi, els majors emissors per càpita són: l'Aràbia Saudita (19,3  tCO2), els Estats Units (16,2 tCO2), el Canadà (15,6 tCO2), i la Unió Europea i la Xina (7 tCO2)


Escenaris moderats i extrems

Les previsions de futur, amb les diverses variables que influeixen en el sistema climàtic, generen "escenaris" que poden ser més o menys moderats o extrems, segons com es fa anàlisi.


Gasos d'efecte hivernacle

Els gasos d'efecte hivernacle retenen l'energia solar a l'atmosfera (com els vidres d'un hivernacle).

La crema massiva de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) generen grans emissions de gasos d'efecte hivernacle que forcen un ràpid escalfament global. Els principals gasos d'efecte hivernacle són: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid de dinitrogen (N2O)


Petjada de carboni

Quantitat de carboni que s'aboca a l'atmosfera per les activitats humanes individuals, dels productes, dels processos industrials, etc


PPM

Parts per milió. S'utilitza per mesurar la concentració de CO2 a l'atmosfera terrestre. És l'indicador més precís de l'evolució de l'escalfament global. A l'inici de la revolució industrial era de 278 ppm, gran part de la comunitat científica considera que el valor segur és per sota de 350 ppm, que ja es va superar el 1989. El 2019 s'ha arribat a 415 ppm, per primera vegada en els últims 3 milions d'anys .


Pressupost global de carboni

És útil per avaluar la tendència d'escalfament global i el marge disponible. Es calcula fent el balanç entre les emissions d'origen humà (crema de combustibles fòssils i altres activitats humanes) i la capacitat d'absorció dels sistemes terrestres (terres, oceans, boscos, etc). Com que els sistemes naturals no poden absorbir tot el que s'emet, el diòxid de carboni s'acumula a l'atmosfera i s'elimina lentament durant centenars de milers d'anys.

Amb les tendències 2016-2018, es preveu que el pressupost de carboni per evitar els 1,5º C s'exhaurirà els anys 2030-2035.


Punts d'inflexió

Són els punts de no retorn, els llindars que si es superen provocaran processos naturals amb dinàmica pròpia, independentment del que fem els humans.

Un d'aquests punts d'inflexió és la temperatura d'escalfament global, en relació al període preindustrial 1880-1900. En general s'havia considerat que els 2 ºC d'escalfament era un punt de no retorn per al sistema climàtic planetari, però un informe de l'IPCC del 2018 situa implícitament aquest punt d'inflexió en 1,5 ºC.


Realimentació

Moltes dinàmiques del sistema climàtic terrestre s'estan activant a causa de l'escalfament global, i poden entrar en processos de realimentació, que accelerin encara més l'escalfament global.

Un procés de realimentació s'està produint amb l'albedo (la capacitat de les superfícies blanques per reflectir energia solar), que el desglaç de l'Àrtic i de Groenlàndia redueix, ja que transforma el gel blanc en aigües -o sòls- foscos que absorbeixen molta calor, accelerant el desglaç i l'escalfament.

Un altre procés de realimentació s'està produint per la descongelació del permagel, la matèria orgànica congelada durant centenars -o milers- d'anys a Sibèria, Alaska, etc. Quan es desglaça es descompon i produeix metà, un gas amb "efecte escalfament" 25 vegades superior al CO2.

Processos com aquests n'hi ha molts, per desglaç, per desertització, per desforestació, per canvis dels corrents oceànics i atmosfèrics... El risc és que entrin en una cascada de realimentacions entre ells.
 

A l'ésAdir hi trobareu el Vocabulari de la crisi climàtica, que recull més de cinquanta termes, amb orientacions de pronúncia.
 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica