Crida per trobar famílies d'acollida per a 2.000 infants: "Et dona un nou sentit com a pare"

La Generalitat posa en marxa una campanya amb l'objectiu d'augmentar el nombre de famílies que acullin

Leyre Ortigosa / Noemí ProusActualitzat

El Miquel i la Miryam són la cara més personal de l'acolliment. Quan els seus dos fills biològics tenien 10 i 12 anys, el matrimoni va prendre la decisió de convertir-se en família d'acollida. Ara fa nou anys que acullen dos germans, que aleshores tenien tres anys i un any i mig:

"L'acollida ens ha donat un nou sentit com a pares. Entens que és el nen qui necessita una família, no pas que jo necessiti un fill. Et desprens del sentiment de pertinença i acceptes que la teva tasca és d'acompanyar-lo".

Tot i això, la manera com afectarà l'acollida els fills biològics és una de les pors que tenen alguns pares. En Miquel explica que "quan entra algú que no coneixes a casa el primer sentiment és de cert temor, penses: 'ho devem fer bé?'":

"Això després t'ho trobes, però t'ho trobes com qualsevol fill que també t'arriba a casa i no saps com serà".

Són nens amb un context complex i, sobretot, una realitat, molt diferent. La Miryam recorda com va ser l'inici: "La nena deia 'tinc papa!', perquè només tenen una mare. Estava emocionada amb una cosa que, en principi, trobes com a normal".

I assegura que han viscut moltes situacions emocionals que els han fet adonar de les necessitats que tenen els nens: "Nosaltres hem après moltíssim amb ells".

El Miquel i la Miryam han optat per l'acollida permanent, és a dir, de més de dos anys. Després de nou anys de convivència, els dos fills biològics i els dos que acullen s'anomenen entre ells germans. I els menors acollits no han perdut el vincle amb la mare biològica, un fet "fonamental" segons explica la Miryam:

"No només pel vincle en si, sinó també per tot el procés que crea, en el sentit de creixement, d'identitat, d'entendre els seus orígens, la seva procedència".

 

2.000 menors en centres, que podrien ser acollits

Ara mateix a Catalunya hi ha 783 famílies que ja acullen, i prop d'un miler de menors acollits. És un balanç positiu però insuficient. I és que encara hi ha dos mil menors en centres que podrien ser acollits.

En aquest context, la Generalitat ha engegat la campanya "Acollir és fer família", una crida a augmentar el nombre d'unitats familiars que es facin càrrec d'un infant o adolescent durant un temps determinat:

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, a l'inici de la campanya "Acollir és fer família" (ACN)

La Generalitat possibilita diferents tipus d'acolliment. De menys durada, com el d'urgència i diagnòstic, que permet que l'infant visqui amb una família mentre es fa l'estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d'origen. O el tipus simple, en què l'infant és acollit per una família amb la finalitat de retornar al seu entorn familiar abans de dos anys.

També n'hi ha de més temps, com el permanent, així com acolliments de caps de setmana o vacances recomanats per a infants de més de nou anys ingressats en centres residencials i que necessiten gaudir d'un ambient familiar.
 

Ajudes a les famílies d'acollida

El govern va increment al març un 32% la prestació per a famílies acollidores. Actualment reben ajudes que van des dels 496 euros en el cas de nens de 0 a 9 anys, als 532 euros en infants de 10 a 14 anys, i 563 quan són menors de 15 fins que compleixen els 18.

També tenen altres complements remunerats, com una ajuda de 60, 90 o 120 euros per cobrir les activitats de lleure de l'infant, o si hi ha més d'un menor al domicili.
 

L'adopció en cas d'acolliment

La campanya arriba quan s'ha celebrat, a Barcelona, el Congrés Internacional d'Acolliment Familiar. Diverses associacions reclamen a algunes comunitats autònomes com Catalunya que facin una revisió del protocol que se segueix en el pas a l'adopció.

Alerten que el sistema impedeix que aquestes famílies puguin acabar adoptant l'infant acollit, perquè s'acaba posant al davant la llista d'espera d'adopcions, cosa que, diuen, va en detriment de les necessitats del menor.

ARXIVAT A:
Família
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut