Creen un "formigó còsmic", més fort i fet amb fècula de patata, per construir a Mart

Un equip de científics de la Universitat de Manchester, al Regne Unit, ha elaborat una mena de formigó pensat per construir edificacions en altres planetes.

L'han anomenat StarCrete, nom que combina les paraules en anglès "star" (estrella) i "concrete" (formigó).

La recerca d'aquest formigó estel·lar, formigó espacial o formigó còsmic s'ha fet amb la mirada posada en la idea d'arribar a edificar assentaments humans en llocs remots com el planeta Mart, i han buscat materials simples i que estiguin a disposició dels astronautes.

I per superar l'obstacle que ara mateix representen les enormes dificultats econòmiques i logístiques de traslladar a l'espai les tecnologies de construcció utilitzades a la Terra.

La solució que els científics han trobat es pot formular com una recepta de cuina: barrejar fècula de patata, pols marciana i un pessic de sal.

La fècula de patata, un tipus de midó, fa d'aglomerant. I la pols marciana, ara mateix, no és autèntica, sinó una simulació.

La sal no és l'anomenada sal comuna, el clorur de sodi, sinó clorur de magnesi, una sal que es pot obtenir al sòl marcià i també de les llàgrimes dels astronautes, i que s'ha observat que millora la resistència de l'StarCrete.

I el resultat, segons el treball publicat a la revista Open Engineering, és més que òptim, perquè si el formigó comú té una resistència a la compressió de 32 megapascals (MPa), el formigó espacial obtingut a partir de fècula i una simulació de sòl marcià té una resistència a la compressió de 72 MPa, més del doble.

En una altra prova, feta amb simulació de pols lunar, es va obtenir una resistència a la compressió encara més alta, de 91 MPa.

Sang i orina, descartades

Es dona la circumstància que el mateix equip ja havia treballat en un projecte semblant, però que utilitzava sang i orina dels astronautes com a aglomerant.

"Com que produirem fècula com a aliment per als astronautes, tenia sentit considerar-lo aglutinant en lloc de sang humana", explica Aled Roberts, investigador del Future Biomanufacturing Research Hub de la Universitat de Manchester i investigador principal d'aquest projecte.

"A més, els astronautes probablement no voldran viure en cases fetes de crostes i orina", afegeix.

Val a dir que, malgrat desestimar-se en considerar-ho poc viable, amb l'ús de sang i orina com a aglomerants es va aconseguir una resistència a la compressió més que òptima, d'uns 40 MPa.

L'equip que lidera ha calculat que un sac de 25 quilos de patata deshidratada conté fècula per elaborar gairebé mitja tona de StarCrete, amb la qual es poden fer uns 213 maons.

Per construir una casa de tres habitacions, per exemple, es necessiten uns 7.500 maons, és a dir, uns 35 sacs de 25 quilos.

Formigó verd per construir a la Terra

Mentre continuen estudiant l'StarCrete i miren de fer el salt del laboratori a l'aplicació real mitjançant una start-up anomenada DeakinBio, els científics també n'estudien la utilització a la Terra, on podria convertir-se en una alternativa verda al formigó tradicional.

I és que, si per elaborar formigó són necessàries temperatures de cocció molt altes, que demanen quantitats d'energia molt elevades, per elaborar StarCrete n'hi ha prou amb temperatures que poden assolir-se amb els microones o els forns convencionals que hi ha en qualsevol cuina.

Això suposaria una important reducció dels costos de producció per a una activitat econòmica, la fabricació de ciment i formigó, que genera al voltant del 8% de les emissions mundials de CO2.