Comunitats energètiques locals: la transició energètica feta des de baix

Els preus disparats de l'electricitat i la caiguda dels preus de les plaques fotovoltaiques estan animant molta gent a aprofitar teulades i terrats per generar-se la pròpia energia.

L'incentiu econòmic és la petita empenta que faltava a molts ciutadans conscienciats sobre el canvi climàtic per començar a caminar cap a la transició energètica.

Moltes són instal·lacions d'autoconsum individuals, però també hi ha múltiples d'iniciatives per aprofitar col·lectivament els canvis legislatius i les subvencions públiques que promouen aquest canvi.

A Valor Afegit hem trobat tres exemples d'autoconsum compartit: els veïns d'un micropoble que volen generar i consumir conjuntament la seva electricitat, el municipi més gran de Catalunya amb comunitat energètica pròpia i les comunitats que també estan promovent les cooperatives agràries en l'entorn rural.

Una comunitat autogestionada pels veïns

Onze ciutadans promouen la nova comunitat energètica local CEL de Mieres. Es tracta d'una cooperativa que vol posar en marxa l'autoconsum compartit d'energia fotovoltaica entre els habitants d'aquest petit poble de la Garrotxa de 300 habitants. Ja han mostrat interès a formar-ne part una cinquantena de famílies, que correspondrien a la meitat de la població del municipi.

Entre els promotors hi ha Enric Domènech, l'alcalde. De fet, l'Ajuntament n'ha estat impulsor a través d'un procés participatiu, però s'hi mantindrà al marge, perquè siguin els ciutadans els que gestionin la comunitat energètica: "Per trencar amb el paternalisme institucional, que a vegades sembla que els ciutadans quedin en un segon nivell, o més passius, i sembla que la institució hagi de donar resposta o solució a tots els problemes."

"Com quan comences a anar en bici, que et posen les rodetes, l'Ajuntament fèiem una mica la funció de les rodetes. Ara vam treure les rodetes i la bici ha de tirar".

Estalviar i guanyar sobirania energètica

L'objectiu és pagar menys de llum, però sobretot guanyar sobirania energètica. Segons Domènech, "pensàvem que si podíem tenir el control de la producció i el control del preu, podríem aplicar polítiques molt més sensates o tenir molt més control sobre aquest recurs que pensem que està molt bé que estigui en mans dels mateixos ciutadans".

L'Ajuntament ha cedit a la cooperativa la utilització de les teulades d'alguns equipaments municipals, com el pavelló esportiu, per col·locar-hi les plaques fotovoltaiques, i també algunes instal·lacions de generació. Cada soci disposarà gratuïtament d'una part de l'energia generada i pagarà, a canvi, una quota.

La Neus Casals també és membre de la cooperativa: "Tothom podrà optar per la quantitat d'energia que vol disposar. En funció de l'energia que tu demanis disposar, tindràs una quota o una altra".

Assessorament imprescindible per tirar endavant el projecte

Emelcat és una cooperativa d'enginyeria energètica que els ha estat assessorant tècnicament i legalment per posar en marxa la comunitat.

Segons Montserrat Mata, en aquests processos, s'ha de decidir "en aquesta quota què hi posem. El manteniment, si hem demanat un finançament extern, doncs també en aquesta quota... Si volem un extra per quan s'hagin d'anar canviant coses, o per ampliar-la..."

Més endavant, de cara a la gestió diària del servei i reduir costos, tenen previst integrar-se a Osona Energia, una cooperativa de segon grau en què participen altres iniciatives similars a la de Mieres de petits pobles de la comarca veïna i també els estan ajudant.

El municipi més gran amb comunitat energètica pròpia

El terrat d'aquest de la biblioteca municipal de Caldes de Montbui és un dels sis equipaments públics en què l'Ajuntament d'aquesta altra població ha instal·lat plaques fotovoltaiques per autoconsum compartit amb els veïns.

El Jordi Martín és el regidor que ha impulsat el projecte de la comunitat energètica local de Caldes, que gestiona directament el municipi. Des de fa vuit mesos, un centenar de famílies tenen dret a un quilovat de potència amb un cost de cinquanta euros anuals. "És una taxa municipal. De la mateixa manera que un bar lloga un espai públic per posar-hi la terrassa, els ciutadans lloguen unes plaques públiques per tenir autoconsum".

Gràcies a l'èxit, a partir del març es posarà en marxa una segona fase, que permetrà afegir 200 famílies més a la comunitat energètica.

El Santi Martínez és el responsable de Km.0 Energy, una enginyeria que s'ha especialitzat en l'autoconsum compartit i que els ha estat assessorat: "A tots aquests municipis de Catalunya on estem treballant, més plaques hi hagués! Alguns, en el moment que ja estan al màxim de la potència instal·lada, descobreixen una altra teulada, que podríem aprofitar... Perquè és que la gent, en aquests moments, és molt demandant".

Interès dels ciutadans, amb l'al·licient de l'estalvi econòmic

De fet, l'oficina l'acció climàtica d'aquest l'Ajuntament no para de rebre consultes de com apuntar-se a la comunitat energètica local, sigui amb plaques públiques o amb altres d'instal·lades a la pròpia teulada. En aquest moment, l'autoconsum compartit té un clar incentiu econòmic.

Santi Martínez: "Tu com a soci o com a membre d'aquella entitat, veuràs a la teva factura el descompte per l'energia que t'arriba de les plaques, que ja no et cobra la comercialitzadora." Segons Jordi Martín, en el cas de Caldes de Montbui, es tracta "d'un estalvi que hem calculat, en funció de la tarifa que tingui cadascú, de 250 a 300 euros, o 350 euros a l'any".

Però més enllà de l'estalvi, l'autoconsum també dona tranquil·litat de cara al futur. Per Martínez, "el valor que tu tinguis una part del teu consum, la major part del teu consum, a preu fix pels pròxims 25 anys, o 30, o hi ha documents que ja parlen de 40 anys de vida útil d'unes plaques, això no tindrà preu".

Les cooperatives agràries impulsen comunitats energètiques rurals

Fèlix Galimany és el president de Covides, una cooperativa que agrupa prop de 700 viticultors de l'Alt Penedès. Avui rep la visita del gerent de la Cooperativa de Falset Marçà, Xavier Domènech.

Aquestes són dues de les cooperatives agràries que tenen més avançada la creació d'una comunitat energètica rural. Volen instal·lar plaques fotovoltaiques aprofitant les teulades dels seus cellers, compartint l'electricitat amb els seus socis, i que s'hi puguin afegir també altres llars del voltant.

A Covides ja tenen les plaques emmagatzemades i estan a punt de començar a instal·lar-les en els pròxims dies.

"És una oportunitat que se'ns obre a les cooperatives agràries, de tenir aquesta alternativa, que no ha de ser per generar un gran negoci, però sí per generar una sinèrgies i un benefici per als nostres socis", diu Galimany.

L'enginyeria Emelcat també està assessorant la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya per tirar endavant per aquest camí. Segons la seva presidenta, Montserrat Mata, en el cas de "les Agràries, que tenen una activitat econòmica més clara, doncs té, evidentment, també el vessant climàtic i social i etc., però també econòmic: com reduir totes aquestes factures tan bèsties que ens estan arribant ara".

Segons el president de la Federació, Ramon Sarroca, "ens ajudarà a contrarestar aquest augment de costos, que aquesta sí que aquesta sí que és una despesa que tenim, que marxa i que l'hem de pagar. Estem invertint, no estem gastant".

Una inversió rendible per a les cooperatives i per al món rural

Fa pocs dies, l'assemblea de Cooperativa de Falset-Marçà va aprovar un canvi als estatuts per poder crear la seva comunitat energètica. Ja havien estudiat fer autoconsum, però no els sortia a compte. Ara, la possibilitat de compartir l'electricitat que es generi amb els socis, els ha acabat decidint.

Xavier Domènech: "Podríem cedir, els mesos punta de producció podríem cedir aquesta energia als nostres socis, I poder amortitzar la instal·lació de manera que fos rendible tenir l'autoconsum. I van començar a tenir-hi interès".

A Covides, la comunitat energètica permetrà que, a part de l'electricitat generada a les teulades dels seus tres cellers, els socis, repartits en cinquanta nuclis rurals de l'Alt Penedès, també puguin compartir entre ells l'energia que generin individualment.

Tres cooperatives agràries estan sent les pioneres, però vuit més ja estan iniciant els tràmits i moltes altres també hi estan interessades.

Aspiren a ser un motor de la transició energètica en l'àmbit rural a Catalunya. Ramon Sarroca: "Això és important per a l'autoconsum de l'empresa com a cooperativa; és important per al soci d'aquesta cooperativa; però creiem que hi ha una cosa més important, és important per als habitants del poble".