Com va votar Catalunya el 10N: dels més pobres als més rics

Busca el teu carrer i consulta quin nivell de renda tenen els teus veïns i com voten
Com va votar Catalunya el 10N: dels més pobres als més rics

Com va votar Catalunya el 10N: dels més pobres als més rics

Busca el teu carrer i consulta quin nivell de renda tenen els teus veïns i com voten
Iván Gutiérrez / Montse Enrubia Actualitzat
TEMA:
Eleccions generals 2019-10N

El sou és un dels elements més determinants en la vida d'una persona. Afecta molts aspectes i el vot no n'és una excepció, incidint en l'eix ideològic, nacional i també en la participació o abstenció. Amb els resultats de les eleccions generals del 10N es pot saber, per primera vegada, què voten els catalans segons la seva renda, pràcticament carrer a carrer a tot Catalunya.

Els colors determinen quina renda individual neta rep la persona, i la gradació del color, el suport a l'independentisme. A la lupa pots buscar la teva adreça. Si no veus bé el mapa, clica aquí.

 

 

 

Al mapa pots buscar pràcticament qualsevol adreça de qualsevol municipi i comparar la renda d'aquella secció censal amb el vot. Una de les grans qüestions és si l'independentisme varia en funció de les rendes, i al mapa es pot veure pràcticament carrer a carrer.

Les rendes que apareixen en el mapa són les mitjanes de cada secció censal, de manera que no indiquen exactament quins són els ingressos individuals de cada votant. Els números són forçosament més baixos, perquè per elaborar la renda mitjana, l'INE té en compte el conjunt de la població, com ara menors o d'altres persones sense ingressos.

Així doncs, no hi heu de buscar informació a partir del vostre salari, sinó que el mapa ajuda a comparar els barris segons la renda mitjana.

 

L'independentisme creix a mesura que augmenta la renda

L'eix horitzontal ordena grups de renda de cinc en cinc, del 5% més pobre al 5% més ric. El suport als partits independentistes és baix entre les rendes més pobres, amb un percentatge de vots que va del 21 al 40%.

És a partir d'aquesta renda mitjana-baixa on el suport a ERC, JxCat i la CUP augmenta amb més força, sobretot a les classes mitjanes-altes i altes, que en el seu conjunt supera el 50% dels vots.

Només entre el 5% més alt, el que podríem dir l'elit de les rendes hiperaltes (que només es troben a alguns barris de Gavà, Castelldefels, Barcelona i Sant Cugat del Vallès), l'independentisme torna a perdre suports fins a caure al 48%. Tot i així, aquest 48% continua sent alt, ja que JxCat i ERC mantenen molts suports, però baixa la mitjana perquè hi entra molt votant del PP, Ciutadans i Vox.

Tot i així, en el punt de les rendes més altes, l'independentisme segueix tenint suports molt alts. El professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona Oriol Bartomeus explica que el vot independentista no té correlació només amb la renda, sinó que té un fort component identitari, com és la llengua:

"A mesura que augmenta la renda, la llengua catalana es fa més present, però la caiguda que veiem al 5% més alt es deu al fet que torna a haver-hi reductes d'aquesta elit que parla castellà, perquè sempre ho ha fet."

De fet, ERC aconsegueix els seus millors resultats entre les classes mitjanes i mitjana-alta, i JxCat és la principal força a les classes altes, on la CUP també té els seus millors percentatges de vot.

Si es posen totes les dades sobre una taula de dispersió, la clau de l'independentisme és a la classe mitjana, que vota molt diferent segons on viu, i s'hi haurien d'afegir altres variables com la llengua materna.

És la teoria que afegeix el professor d'Economia de la UB Sergio Espuelas:

"No es veu un patró clar a les classes mitjanes de vot cap a una banda o altra segons la renda. S'haurien de buscar altres variables explicatives."

 

El suport a l'independentisme a les quatre capitals

Els mapes mostren un suport a l'independentisme desigual segons la capital de cada demarcació. Girona és la capital més independentista i, en canvi, Tarragona és la que ho és menys.

Totes tenen correlació entre renda i vot, i les seccions censals de renda més baixa són les menys proclius a les opcions independentistes i viceversa.

 

Barcelona: rendes molt altes i molt baixes contràries a la independència

Barcelona és un bon exemple per veure com les rendes mitjanes poden votar opcions molt diferents i on s'hauria de sumar alguna variable més al marge de la renda per analitzar què motiva cada votant a decantar-se per una opció o altra. Sí que hi ha patrons més clars entre rendes baixes i molt altes, que són molt poc proclius a l'independentisme.

 

 

Entre les rendes baixes, Nou Barris, el Besòs o el Coll de la Teixonera són les seccions censals amb menys renda neta i menys vot independentista, però sí hi ha la zona de Montjuïc on la renda és baixa però el suport a partits independentistes és més que considerable.

A Barcelona, les rendes molt altes són poc proclius a l'independentisme a excepció de Sarrià. A diferència de la resta de capitals de província, a Barcelona s'hi poden veure rendes molt més altes on l'independentisme no és majoritari.

Si no veus bé el mapa, clica aquí:

 

 

 

Girona: l'independentisme és majoritari, menys als barris més pobres

Girona té una mitjana de suport a l'independentisme del 58%, la més alta de les quatre capitals amb diferència.

Sí que hi ha correlació entre renda i vot independentista a les seccions més pobres, sobretot a la que té menys renda de tot Catalunya, que és la Font de la Pólvora. El centre, on hi ha rendes altes (tot i que no com les que podríem trobar a Barcelona, Gavà o Sant Cugat del Vallès) són massivament independentistes.

Si no veus bé el mapa, clica aquí:

 

 

 

Lleida: un patró a contracorrent

Lleida va a contracorrent de la resta. Si a tots els municipis el nucli antic és eminentment independentista, aquí passa tot el contrari.

És la perifèria, amb l'excepció dels Magraners, la que és més procliu als partits independentistes. Malgrat tot, sí que té correlació amb la renda, i a zones amb més ingressos hi ha més vot independentista i viceversa. La mitjana de suport a partits independentistes és d'un 46,3%.

Si no veus bé el mapa, clica aquí:

 

 

 

Tarragona: la capital menys independentista

A la capital tarragonina, el suport a l'independentisme està al voltant d'un 30% de mitjana, el més baix. Són les rendes més altes les que nodreixen els vots independentistes, i les més baixes, les més contràries.

El barri de Torreforta té una de les seccions censals amb menys renda neta per habitant de tot Catalunya, i depèn de la secció censal el suport a l'independentisme puja o baixa.

Si no veus bé el mapa, clica aquí:

 

 

En aquest gràfic es pot veure com evoluciona el vot de cada partit segons el grup de renda, que estan ordenats a l'eix horitzontal de cinc en cinc, del 5% més pobre al 5% més ric:

 

 

 

Clicant o desclicant a la llegenda, es poden comparar diversos partits pels seus vots segons la renda.

A Catalunya, les rendes baixes van votar majoritàriament el PSC, un suport que cau a mesura que augmenta la riquesa. La beneficiada és Esquerra Republicana, que s'alça com l'opció majoritària entre les rendes mitjanes i altes.

Només als llocs on les rendes són extremadament altes (alguns barris de Barcelona, Castelldefels, Sant Cugat del Vallès i Gavà) és on el PP es dispara i Junts per Catalunya s'erigeix com la primera força i fa el "sorpasso" a ERC.

Criden sobretot l'atenció altres fenòmens, com la regularitat de Catalunya en Comú, l'ascens de la CUP entre les rendes mitjanes i altes, i, sobretot, la polarització del vot a Vox, que aconsegueix els millors resultats als llocs extremadament més pobres i als extremadament més rics.

Tots aquests resultats fan que l'independentisme també sigui correlatiu a la renda. És a dir, el suport als partits independentistes augmenta a mesura que la renda és més alta.

 

La participació, també influïda per la renda

La participació també es correlaciona perfectament amb la renda: les seccions censals pobres voten molt menys que les riques amb més de 20 punts de diferència (de 56,6% a 77,9%).

La raó segons Bartomeus és que les rendes altes són més conscients de la importància del seu vot, a diferència de les rendes baixes, que només voten en fites electorals amb molta contraposició com les eleccions al Parlament de l'any 2017 o les generals de 2004 que va guanyar José Luis Rodríguez Zapatero.

 

 

 

 

Rendes baixes: suport al PSC amb Vox disparat

Els carrers on les rendes són més baixes van votar majoritàriament al PSC, amb més d'un 35% dels vots, seguit de Catalunya en Comú (15%) i Esquerra Republicana (13%). Però immediatament després, a només tres punts de distància, la quarta força entre els més pobres és Vox, que té una evolució similar a la del PP, amb bons resultats tant entre les rendes més baixes com les més altes, i escassa entre les mitjanes.

Cal destacar que les seccions censals més pobres són majoritàriament a la província de Barcelona (el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Canovelles), tot i que els barris més pobres de Catalunya són la Font de la Pólvora, a Girona; Culubret, a Figueres; Sant Roc, a Badalona, i una secció entre Torreforta i Bonavista a Tarragona.

En tots, el PSC guanya majoritàriament, però a les seccions on la pobresa és més extrema, Vox registra suports entre el 10 i el 30% dels vots. A mesura que augmenta mínimament la renda, els suports s'estabilitzen en la mitjana del 10%.

El professor de Ciència Política de la UAB, Oriol Bartomeus, assegura:

"El vot a Vox combina llengua i temes com el procés, però on és més efectiu és en matèria d'immigració. Caldrà estudiar el fenomen Vox perquè no és una cosa tan simple com que són feixistes que ja hi eren."

Segons Bartomeus, el vot majoritari a PSC i Comuns, és a dir, les formacions de l'esquerra no independentista, entre les rendes baixes es deu també a factors com la llengua:

"Són barris molt envellits on la llengua és majoritàriament castellana. La llengua és un dels elements identitaris més importants perquè una persona d'una determinada ideologia es decanti per un partit o altre."

 

 

 

Rendes mitjanes: regnat absolut d'ERC en detriment del PSC

ERC augmenta els seus suports a mesura que la renda creix, i aconsegueix el seu zenit entre les rendes mitjanes i altes, i s'estabilitza al voltant d'un 25% del vot. De fet, ERC avança el PSC justament entre les rendes mitjanes-baixes i s'estabilitza al punt mitjà.

Tot aquest creixement va en detriment dels socialistes, que cauen del 35% al 20% entre la renda més baixa i la del punt mitjà. En Comú Podem es manté estable en un 15% i tant Junts per Catalunya com la CUP creixen molt entre les rendes mitjanes. Per contra, el bloc de dretes format per PP, Ciutadans i Vox cau entre les classes mitjanes.

Entre les classes mitjanes-altes torna a haver-hi canvis. Tot i que el predomini d'ERC segueix sent clar, JxCat  i la CUP creixen entre tres i quatre punts.

 

 

Rendes altes: "sorpasso" de JxCat i el PP es recupera

Hi ha dos tipus de rendes altes a Catalunya. D'una banda, les rendes altes més nombroses (que es troben a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona) i que donen suport majoritàriament a Junts per Catalunya i ERC.

Però també hi ha una elit amb rendes hiperaltes (i que només es troben a zones molt determinades de la província de Barcelona com Gavà, Esplugues de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Castelldefels i la mateixa ciutat de Barcelona) on aquest vot segueix sent alt per a JxCat i ERC, però on també entren el PP i Vox.

Segons Oriol Bartomeus, professor especialista en comportament polític, aquí hi torna a tenir molt a veure la llengua:

"Si bé a mesura que augmenta la renda, la llengua catalana passa a ser majoritària, a les rendes superaltes hi ha reductes on el castellà torna a ser majoritari, perquè sempre ho ha estat."

És allà on el PP es dispara i guanya més de sis punts i Vox també aconsegueix molt bons resultats. En tot cas, el suport majoritari és a JxCat, que permet fer el "sorpasso" a ERC, que baixa quatre punts de cop.

Entre les rendes altes, la CUP també augmenta els vots. De fet, aconsegueix el seu percentatge de vots més alt en el segon grup més ric de Catalunya, tot i que els seus suports tornen a disminuir entre el 5% més ric.

Aquí hi ha el barri de Can Trabal a Sant Cugat, justament al costat del camp de golf i que es posiciona amb la renda més alta de tot Catalunya. En aquest cas concret, guanya JxCat, seguit d'ERC i PP. A Barcelona, els barris més rics són a Sarrià, Pedralbes i Sant Gervasi, on guanya el PP davant de Junts per Catalunya.

És en aquest segment del 5% més ric on Vox torna a sumar dos punts (Ciutadans només en suma un) i aconsegueix el seu millor resultat, a excepció d'entre les rendes baixes i mitjanes-baixes.

 

 

 

Nota metodològica:

Per primera vegada, l'Institut Nacional d'Estadística va publicar el mes de setembre passat la renda individual i per llar de cada secció censal, on es pot anar al detall pràcticament carrer per carrer. A diferència de quan es comparava amb la renda mitjana per municipi, on sortia una mitjana i es perdien tots els matisos dels barris i rendes extremadament diferents en un mateix municipi, aquí es poden establir correlacions entre renda i vot.

TV3 ha utilitzat l'estadística de renda individual neta de l'INE per creuar-la amb el vot. La diferència de càlcul entre la renda individual i la de llar és que en aquesta última es divideix la renda total de la secció censal pel nombre de llars que hi hagi i no de persones. Metodològicament, s'ha considerat més adient parlant de vots la renda individual tot i que el càlcul amb el de la llar també és vàlid.

A la renda mitjana per persona, el denominador és el conjunt de la població (nombre de persones) siguin o no receptores de renda. És per això que la renda mitjana per persona no indica la mitjana d'ingressos personals, ja que també s'inclouen menors i altres persones sense ingressos.

 

 

ARXIVAT A:
Eleccions generals 2019-10N

VÍDEOS RELACIONATS