Com interpreta el terrorisme el Suprem per imputar Puigdemont en ple debat per l'amnistia
La imputació de l'expresident de la Generalitat coincideix amb el compte enrere per a la nova votació de la llei d'amnistia a la comissió de Justícia del Congrés
El pas endavant del Tribunal Suprem amb la decisió d'obrir una causa penal per terrorisme contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg ha donat una nova dimensió al cas Tsunami.
En plenes negociacions entre el PSOE i Junts per la llei d'amnistia, la sala encapçalada pel jutge del Procés Manuel Marchena ha fet un moviment ple de càrrega política --i en contra de l'opinió de la Fiscalia-- basant-se en dues converses entre dos dels implicats en el cas que, pel Suprem, acreditarien que Puigdemont va estar informat de la creació de Tsunami.
Una plataforma, Tsunami, que segons el tribunal es va organitzar per subvertir l'ordre constitucional, amb Carles Puigdemont ordenant les accions tot i no participar de les protestes.
El terrorisme segons el Suprem
Per justificar la imputació, el tribunal diu que el terrorisme és un fenomen que no és estàtic i que, per tant, el legislador també ha d'ampliar l'espai penal dels comportaments que castiga.
A més, apunta que el tipus d'accions que s'investiguen "no hi ha dubte" que coincideix "amb exactitud" amb les accions que freqüentment es van fer durant anys al País Basc.
Amb un missatge contundent i sorprenent, el Suprem alerta a polítics i mitjans de comunicació que l'actual redacció del delicte de terrorisme no es limita a les accions que s'associen a ETA o la Jihad.
Ho justifica pel fet que en la reforma del delicte aprovada el 2015 es va treure del redactat del delicte de terrorisme dos elements clau: el de banda armada i el de pertinença a un grup o organització:
" La afirmación [...] que solo las acciones de ETA o de la Yihad merecen ser tratados como terrorismo, es incompatible con la definición que del terrorismo se deriva del actual art. 573 CP."
L'eliminació d'aquests dos factors és el que aprofita el Suprem per dir que les accions de Tsunami serien terroristes. Dit d'una altra manera, pel Suprem ara n'hi ha prou amb la finalitat de les accions i no és necessària l'estructura d'una organització al darrere.
Una interpretació perillosa segons entitats com Amnistia Internacional, que han demanat tornar a canviar el Codi Penal, perquè obre la porta a criminalitzar la protesta ciutadana.
"¡A por él!"
Sobre la interpretació del Suprem, l'expresident Carles Puigdemont ha afirmat a la xarxa X que "sembla un guió de Grouxo Marx, però no, és la prosa dels jutges més espavilats que té Espanya". "Tan senzill que hauria estat posar-hi "¡a por él!", considera.
També ha criticat la decisió del tribunal el president Pere Aragonès, que ha afirmat que es tracta d'una "aberració jurídica sense precedents".
Per Aragonès la decisió dels magistrats està "basada en supòsits falsos" i ha assegurat que el Suprem "no imparteix justícia, sinó repressió".
En una declaració des de l'Espluga de Francolí, aquest dijous, Aragonès assegurava que l'objectiu dels jutges és "carregar-se els efectes de la llei d'amnistia".
Dimarts, dia clau per l'amnistia
Paral·lelament a la justícia, el calendari polític avança i la pròrroga per negociar la llei d'amnistia arriba al final. Dijous vinent s'haurà de debatre i votar el text a la comissió de Justícia perquè posteriorment pugui tornar al ple del Congrés, on la primera vegada Junts va votar-hi en contra.
Tot i mostrar-se prudents, tant Junts com els socialistes admeten que hi ha hagut converses en aquestes setmanes i confien arribar a un acord per tirar endavant la tramitació.
Si la llei obté l'aval de la cambra, passarà al Senat, on el PP té majoria absoluta. Els populars ja han avançat que torpedinaran una llei que la cambra alta rebutjarà amb tota seguretat. En tot cas, el Senat disposa d'un termini màxim de dos mesos per tramitar-la.
Un cop el Senat la rebutgi, l'amnistia tornarà al Congrés perquè la cambra baixa l'aprovi definitivament i es pugui publicar al Butlletí Oficial de l'Estat.
Serà aleshores quan la qüestió anirà a parar a mans dels jutges, que són els que han d'aplicar la norma i establir en quins casos afecta tant els casos jutjats com els investigats.
