Com els familiars de Germanwings han aconseguit canviar una llei amb 8 anys de lluita

Aquest divendres fa vuit anys de la tragèdia de Germanwings on van morir 150 persones. El 24 de març del 2015, un Airbus A320 d'aquesta companyia alemanya que feia la ruta Barcelona-Düsseldorf s'estavellava als Alps francesos sense que hi hagués supervivents.

El copilot, que estava de baixa mèdica per una depressió però que no ho havia comunicat a l'empresa, va provocar voluntàriament la caiguda de l'aparell, suïcidant-se i matant les 150 persones que viatjaven en l'avió.

Justament, l'associació de víctimes va aconseguir, amb la seva mobilització, que es modifiqués la llei que va permetre que el copilot anés a treballar estant de baixa mèdica. Aquest canvi normatiu entrarà en vigor el pròxim 1 d'abril i, a partir d'aquesta data, les baixes i altes es comunicaran automàticament a les empreses, i ja no serà el treballador qui les haurà de portar en mà com fins ara.

L'associació ha donat a conèixer una carta del ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, en què els reconeix que "ha estat l'esforç, el treball i l'empenta de la seva organització qui probablement més ha contribuït perquè s'aprovés la modificació legislativa dels comunicats mèdics de baixes laborals a les empreses per part de l'administració".
 

Estendre els canvis normatius a tota la UE

La presidenta de l'associació ha assegurat que continuaran treballant per "la promoció i la defensa per a la millora de les mesures legislatives per evitar sinistres com el que ens va tocar viure".

En aquest sentit, ha assegurat que està satisfeta per aquest canvi normatiu, però que no en tenen prou. Volen que la normativa s'apliqui a tota la Unió Europea, com ha explicat a TV3 Lourdes Bonet Aguilar, presidenta de l'associació de víctimes del sinistre de Germanwings:

"No hi havia un control prou exhaustiu sobre les baixes laborals. El copilot que va estavellar l'avió tenia baixes laborals que havia llençat a la brossa i la seva empresa no n'estava assabentada. Això és el que volem evitar. Voldríem arribar al Parlament Europeu perquè aquesta modificació es fes en tots els països de la UE."

Homenatge a les víctimes cada 24 de març

Al vol GWI9525 hi havia gent de 15 nacionalitats diferents --la majoria, alemanys i espanyols--, entre la qual 2 nadons, 31 alumnes de secundària i 2 monitors que tornaven a Alemanya després d'un intercanvi amb alumnes de 4t d'ESO d'una escola de Llinars del Vallès, 20 treballadors d'empreses catalanes i els sis tripulants.

Com fan cada any des de llavors, familiars i amics de les víctimes han tornat al cementiri de Lo Vernet per retre homenatge a les persones que van morir en el sinistre, en un acte privat, amb una ofrena floral, un minut de silenci a les 10.41 hores, l'hora en què es va estavellar l'avió, i una visita a la zona on va caure l'aparell, que era de difícil accés però s'hi ha fet un camí. Aquest dijous també van dipositar flors al monòlit commemoratiu que hi ha a la zona de banderes de la terminal 2 de l'aeroport del Prat. 

El copilot va estavellar l'avió de forma deliberada

La investigació del sinistre va concloure, després d'analitzar les caixes negres de l'avió, que el copilot, Andreas Lubitz, va estavellar deliberadament l'avió després de quedar-se un moment sol a la cabina i tancar-se per dins. La cabina tenia un sistema de seguretat antiterrorista que no permetia obrir l'estança des de fora, un cop bloquejada per dins.

Vint minuts abans de les 11 del matí, l'aparell va desaparèixer dels radars a la regió Provença-Alps-Costa Blava i es va estavellar entre la ciutat de Digne-les-Bains i la població de Barcelonnette, en una zona de molt difícil accés.

Abans de desaparèixer, volava per sobre dels 10.000 metres --una altitud dins dels paràmetres del que es considera òptim per a aquest tipus de vols-- abans de començar a perdre altura. L'aparell va fer un descens de 8 minuts, a raó de 1.000 metres per minut, fins que el contacte es va interrompre, a les 0.53. Ningú va respondre a les crides de la torre de control advertint del descens i preguntant què estava passant.

Els últims 30 minuts

La caixa negra va descartar un mareig del copilot, que havia agafat el comandament de l'avió quan el comandant va sortir un moment de la cabina, perquè se'l sentia respirar amb normalitat.

En la gravació, se sent com els dos pilots mantenen una conversa "normal" i com el comandant prepara el "briefing" d'aterratge a Düsseldorf. Després li demana al copilot que agafi els comandaments de l'avió, se sent el soroll d'una cadira que s'arrossega enrere i de la porta que es tanca.

Quan el copilot està sol davant del comandament de l'avió, manipula els botons per accionar el descens de l'aparell; una acció que només es pot fer de manera voluntària. A partir d'aleshores, se senten els crits del comandant i les reiterades trucades a la cabina, sense resposta del copilot, que respirava i estava viu. Tampoc no va respondre als reiterats contactes de la torre de control de Marsella ni d'altres aparells.

Segons la investigació, el passatge es van adonar del que passava a l'últim moment, ja que només se senten els crits de les víctimes instants abans de l'impacte.

Dies més tard, el fiscal de Düsseldorf va confirmar que Andreas Lubitz, de 28 anys, tenia tendències suïcides i estava de baixa mèdica, una baixa que no havia comunicat a l'empresa. També que havia assajat fins a cinc vegades la maniobra, en el vol d'anada, quan s'havia quedat sol a la cabina. No es va detectar cap irregularitat perquè ho va fer en una zona on ja es preveia un descens de l'aparell.

Arran del sinistre, es van canviar alguns protocols, i ara sempre hi ha d'haver com a mínim dues persones a la cabina dels avions, i si una surt, algú altre hi ha d'entrar perquè no en quedi mai una de sola.